La consellera ha recordat que, a banda de l’exercici de les pròpies competències i de la necessària coordinació interdepartamental i amb les administracions locals, és legítim de plantejar una col·laboració amb l’Estat que arribi a ser permanent i que, per tant, s’articuli amb mecanismes jurídics diferents. “L’Estat, si vol, –ha dit Anna Simó– pot transferir als governs autònoms algunes de les seves funcions mitjançant lleis orgàniques de delegació. Aquesta és una possibilitat, prevista a la Constitució i ja hi ha antecedents a Catalunya amb la delegació de la competència de control del trànsit als mossos d’esquadra.”

En aquest mateix sentit, la consellera ha reclamat un esforç material i pressupostari important i una millora decidida, en termes d’eficàcia i eficiència, dels serveis d’estrangeria. “Es fa necessari, doncs –ha dit– un augment de l’aportació estatal i que es tingui en compte el criteri de la proporcionalitat:  el major pes demogràfic de la immigració a Catalunya, en termes relatius respecte a altres territoris de l’Estat, requereix, per força, una major participació financera de l’Estat en l’acollida i els serveis.

“A Catalunya, hem de ser capaços d’articular una política d’immigració i un discurs moderns, basats en la realitat d’avui i no en vells estereotips del passat. L’objectiu és clar: volem fomentar la cohesió social, la convivència i la no discriminació”, ha dit la consellera. En aquest sentit, Anna Simó ha anunciat que a partir del 2005 la Generalitat impulsarà sis actuacions:

Posada en marxa del Programa Integral d’Acollida Suport a la política local, sobretot en aquells temes d’acollida i de promoció de la cohesió social i la convivència. Adequació dels serveis públics a la nova realitat (formació dels professionals, garantir una correcta comunicació entre usuaris i professionals,  adequar els serveis a la diversitat cultural...) Atenció als col·lectius amb més risc d’exclusió social (joves fills de famílies immigrades, dones, per la seva procedència...) Sensibilització i informació (no desinformació) de la població davant d’aquesta realitat. Impuls del coneixement del fet migratori.

La consellera ha subratllat que Catalunya ha de tenir un paper destacat en el tema de la immigració perquè en depèn el seu propi futur. “La política d’immigració és sens dubte un instrument de visió de futur que ens defineix ara com serà la Catalunya del 2010”, ha dit la consellera. “Els temes del contingent, la inspecció laboral, la contractació en origen, la regulació de fluxos, els trasllats, i en definitiva les accions per disminuir la irregularitat, són temes que ens afecten i que no podem, ni volem deixar de banda”, ha afegit.

Evolució de les xifres d’immigrants a Catalunya

La consellera ha subratllat el creixement progressiu del nombre de persones immigrants a Catalunya des de la dècada dels 90, en l’inici de la qual havia unes 50.000 persones estrangeres. En 14 anys s’ha passat de 50.000 estrangers a prop de 400.000.

Catalunya és la segona comunitat de l’Estat amb més persones d’origen estranger, amb un 22,49% del total dels estrangers de l’Estat Espanyol. Les últimes xifres (juny de 2004) del Ministeri de l’Interior apunten que a Catalunya hi ha 399.262 estrangers amb autorització de residència, el que suposa un 5,96% de la població. Analitzant les xifres d’empadronament que faciliten els municipis de Catalunya, a 30 de setembre de 2004, eren 725.446. Això fa suposar que pot haver-hi unes 326.184 persones en situació irregular. Així, segons els padrons, el percentatge de persones estrangeres s’eleva al 10,76%.

Una dels característiques d’aquesta immigració és la seva gran varietat de procedències (170 països), i el lloc on viuen. Catalunya té doncs, una immigració estrangera molt heterogènia, que prové de molts països diferents, amb característiques culturals molt diferenciades entre si, i amb processos migratoris també molt diferents.