- La delegada del Govern ha destacat que la d’enguany és la primera commemoració de l’afusellament de Companys que es du a terme després que el Govern espanyol l’hagi declarat oficialment il·legal i il·legítim
- Tanmateix, ha instat a “no caure en l’error d’arxivar el testament democràtic de Companys, perquè cal continuar avançant en la reparació de les víctimes de la guerra, de la postguerra i de la dictadura i cal continuar reforçant els valors democràtics que ens sostenen com a societat davant els discursos d’odi dels extremismes”
La delegada del Govern a Lleida, Núria Gil, ha insistit en la necessitat de reivindicar avui més que mai el “llegat de compromís democràtic sense concessions” del president Lluís Companys davant l’auge, aquí i arreu, dels discursos d’odi i les actituds demagògiques i populistes que tenen l’objectiu de malmetre la convivència”. Segons Gil, “l’essència i les conviccions democràtiques innegociables del president són una part molt destacada del seu testament polític amb què ens hem d’emmirallar i al qual tenim l’obligació de continuar defensant”. Així s’ha expressat en el transcurs de l’acte de commemoració del 84è aniversari de l’afusellament de Companys a mans del règim franquista, que ha tingut lloc avui al Monument del president màrtir, al Tarròs, organitzat per la Generalitat, la Diputació de Lleida i el Consell Comarcal de l’Urgell.
Núria Gil ha destacat que la commemoració d’enguany de l’afusellament Companys és la primera que es du a terme havent reconegut el Govern espanyol, de manera oficial, que ell va ser perseguit, condemnat i afusellat per ser el màxim representant de la Generalitat de Catalunya i per la seva militància i ideologia. El passat mes de juliol, el ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica va fer arribar al Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat la Declaració de Reconeixement i Reparació Personal que en deixava constància. Aquesta declaració, considera il·legals i il·legítims el tribunal i el consell de guerra sumaríssim que van decretar l’afusellament i estableix que el president Companys té dret al reconeixement i a obtenir la reparació moral i la recuperació de la seva memòria personal, familiar i col·lectiva.
Gil ha manifestat que “celebrem aquesta declaració, que és un acte de justícia i de reparació davant d’un gravíssim greuge personal i també institucional”, però ha alertat que “ara no hem de caure en l’error de donar ja per tancada la carpeta de Lluís Companys, com si la reparació hagués de dur incorporat l’arxivament del seu llegat”. En primer lloc, perquè “cal continuar reivindicant també la reparació de les víctimes de la guerra, de la postguerra i de la dictadura, de les víctimes i dels seus familiars”. La delegada ha recordat que Lluís Companys és una de les 66.590 persones contra les quals es va instruir a Catalunya un procediment judicial militar per causes polítiques durant la dictadura de Franco. En segon lloc, ha destacat, “perquè cal continuar vetllant per la memòria i reforçant els valors democràtics que ens sostenen com a societat, més encara en aquests moments en què els extremismes malden per escampar la por i la desconfiança en la societat per obtenir-ne rèdits polítics”.
A banda de la delegada, a l’acte hi han intervingut el president del Consell Comarcal de l’Urgell, José Luis Marín, i el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn. La commemoració ha finalitzat amb l’ofrena d’una corona de llorer al Monument al President Màrtir i el cant de l’Himne Nacional de Catalunya. El Quartet Prysma ha i interpretat diverses peces musicals. Posteriorment, els assistents han fet una visita al Centre d’Interpretació Lluís Companys.