En la seva intervenció, el conseller ha afegit que, igualment, prenia el compromís d’incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen a la política de cooperació i solidaritat internacional fins arribar al 0,7% dels ingressos corrents incondicionals l’any 2010 (134 milions d’euros), tal com marca la Llei de cooperació. Això significa que en el proper pressupost s’haurà de passar dels gairebé 14 milions d’euros del 2003 a gairebé 20 milions d’euros el 2004.
Carretero i Grau ha advertit en l’inici de la seva compareixença de la necessitat de desplegar plenament la Llei de cooperació al desenvolupament del 2001 i ha assenyalat que les línies de treball que se seguiran pretenen impulsar un model de cooperació catalana “amb unes senyes d’identitat pròpies” i que esdevingui “símbol de qualitat, compromís, respecte als països i actors del Sud i, en definitiva, com a segell de bones pràctiques”.
El conseller ha destacat la voluntat de dur a terme les polítiques de cooperació amb “el màxim consens amb les forces polítiques, fomentant la participació activa de tots els agents, promovent la consulta, la informació i la participació”.
En la mateixa línia, ha anunciat el desenvolupament d’“aspectes normatius que no es van realitzar incomprensiblement l’anterior legislatura”. Així, ha avançat que s’estan duent a terme reunions amb diferents sectors i una primera anàlisi de les accions realitzades fins ara per elaborar el Pla anual de 2004, que es presentarà al Parlament la primera quinzena de juny.
Igualment, es preveu la posada en marxa del Registre d’organitzacions no governamentals, que permetrà tenir una radiografia de la tipologia d’entitats que operen a Catalunya, de les seves prioritats de treball, del seu funcionament, del tipus de finançament que reben, etc. La creació del Registre vol contribuir al manteniment d’una política de transparència en el sector.
Concentració d’esforços
Els esforços de la Secretaria de Cooperació Exterior es concentraran al Marroc, Bolívia, Equador, Moçambic i l’àrea compresa per Guatemala, El Salvador i Nicaragua. L’ elecció d’aquests països s’ha fet per la confluència d’un conjunt de criteris i amb la intenció que la concentració d’esforços permeti una cooperació més efectiva i que l’impacte sobre el desenvolupament sigui més sostingut i durador.
Per tal d’enfortir la cooperació catalana al desenvolupament com a procés integral, el conseller ha defensat la idoneïtat de generar sinergies amb altres agents de la cooperació mitjançant la formació de consorcis. Igualment, s’aposta per “generar aliances amb aquelles regions amb bagatge i experiència de govern en matèria de solidaritat internacional” (Flandes, Quebec, Piamont) i per incorporar-se a programes conjunts amb organismes com la Comissió Europea o el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament. Aquesta relació es vol establir, també, amb els actors que participen en la política de cooperació de la Generalitat com els ajuntaments, diputacions i ONG.
Una altra de les prioritats és potenciar la cultura de la pau. En aquest sentit, es vol treballar específicament donant suport a iniciatives de resolució de conflictes mitjançant trobades de diplomàcia de segona via o altres activitats que es considerin apropiades. Per això, en els propers mesos, es preveu la creació del Consell Català de Foment de la Pau, que serà readscrit a la Secretaria de Cooperació Exterior tot i que l’Agència s’encarregarà de l’execució i el seguiment.
La Secretaria de Cooperació Exterior vol també impulsar accions d’educació i sensibilització que tinguin un major impacte a tot el territori de Catalunya, en el marc d’accions coordinades i concertades entre tots els agents implicats, tant públics com privats.
En la seva compareixença, Carretero i Grau ha anunciat la creació del Comitè Català d’Emergència, que pretén integrar l’ajut humanitari amb la prevenció, mitigació i preparació enfront dels desastres, donant un enfocament de transformació i de desenvolupament a llarg termini.
Una altra de les novetats exposades és el foment del codesenvolupament en tots els països d’origen de col·lectius importants immigrats a Catalunya, com són el Senegal, el Marroc i l’Equador. L’objectiu n’és que la persona immigrant deixi de ser un receptor passiu d’ajut per convertir-se en un agent de desenvolupament que contribueixi activament a millorar les condicions de vida de la seva regió. Així, a partir dels projectes de codesenvolupament es vol implicar els col·lectius d’immigrants residents al nostre país en el món de la cooperació al desenvolupament, donant prioritat a les zones geogràfiques d’on provenen per afavorir el desenvolupament de determinades regions i privilegiar la creació de microempreses que facilitin als immigrants que ho desitgin el retorn al seu país per contribuir també en la creació d’un teixit productiu.
Finalment, el conseller ha anunciat la intenció de dur a terme, “cosa que no s’ha fet fins ara, una política d’avaluació rigorosa per conèixer l’eficàcia dels projectes i el seu impacte sobre la pobresa”. Seguint aquesta línia de rigor i transparència s’establiran unes vies diferenciades de finançament transparent i en concurrència, i per convocatòries obertes diferenciades: cooperació al desenvolupament, foment de la pau i ajut d’emergències, per una banda, i per l’altra, acció humanitària, solidaritat i sensibilització.
