- L’Avantprojecte de llei substitueix les figures de la tutela i la curatela per una altra assistència més respectuosa, basada en les voluntats i preferències de la persona amb discapacitat
- La persona interessada és qui decideix, amb l’ajuda que sigui necessària, i sense ser substituïda en la presa de decisions
- Els suports plantejats són recursos individualitzats i adaptats, que s’ofereixen a la persona major d’edat perquè pugui actuar en l’àmbit personal i patrimonial, quan hi hagi barreres estructurals, actitudinals o cognitives
- Els suports poden ajudar a prendre decisions en qualsevol àmbit:
El Govern ha deixat enllestit l’Avantprojecte de llei de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones, que ara comença el tràmit parlamentari. Un cop aprovat, permetrà modificar el títol II del llibre segon del Codi civil de Catalunya, amb la incorporació de la idea d’autonomia i autogovern per a tothom, amb els suports que siguin necessaris per exercir-los.
Aquest nou plantejament permetrà remodelar completament el títol II del llibre segon del Codi civil català i adaptar-lo a la Convenció de Nova York de l’any 2006, que planteja substituir els procediments d’incapacitació i les figures de la tutela i la curatela per una assistència més respectuosa, basada en les voluntats i les preferències de la persona amb discapacitat: un sistema de suports i no de substitució en la presa de decisions. Aquesta és la novetat més significativa i que marca una diferència respecte del Codi civil espanyol, que manté la figura de la curatela i la tutela per als majors d’edat. L’assistència basada en els suports respecta l’autonomia de la persona i fa possible que prengui les seves decisions amb ajuda; només en casos residuals es permet que l’assistent actuï en nom seu.
Segons el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, “aquesta regulació comporta un canvi de paradigma en el concepte de discapacitat, a partir d’un model de suports i no de substitució en la presa de decisions de les persones amb discapacitat” i ha remarcat que aquest nou marc normatiu “s’adapta plenament al que estableix la Convenció de Nova York de desembre de 2006, que parteix de la base que totes les persones gaudeixen de capacitat jurídica, però algunes necessiten un suport per exercir-la”. El nou text “regula i dissenya de manera integral aquest sistema de suports i adapta definitivament el dret civil català a la reforma de la legislació processal, fet que suposa la desaparició del procés d’incapacitació”.
Per la seva banda, des del Departament de Drets Socials i Inclusió, la consellera Mònica Martínez Bravo ha destacat que “preval allò que la persona amb discapacitat vol i desitja. S’ofereix suport a la persona des de l’acompanyament, que és el millor recurs per garantir que pugui exercir la seva capacitat jurídica en igualtat de condicions”. “La nova normativa neix del consens i del treball conjunt amb les entitats del sector de la discapacitat, parteix de la presumpció de la capacitat, aposta pel respecte a la voluntat i les preferències del col·lectiu i garanteix, en l’àmbit judicial, el seu dret a una vida autònoma i digna”, ha recordat.
Els suports notarials poden ajudar a descongestionar la justícia
A l’àmbit jurídic, l’Avantprojecte de llei regula detalladament les diferents tipologies de suport a les persones majors d’edat: suports no formalitzats, poders preventius i assistència. Els suports que recull el Codi civil català són recursos individualitzats i adaptats que s’ofereixen a la persona major d’edat perquè pugui actuar en l’àmbit personal i patrimonial, quan hi hagi barreres estructurals, actitudinals o cognitives que li puguin impedir o fer excessivament difícil d’actuar per sí mateixa.
En el cas dels suports no formalitzats, es presten sense cap intervenció legal. Són, per exemple, suports en l’àmbit familiar o comunitari, basats en la confiança i la proximitat, com és el cas d’un fill que ajuda els seus pares grans a gestionar la comptabilitat domèstica o els acompanya al metge. Per contra, els suports formals es constitueixen per una via legal formal, ja sigui amb una escriptura pública notarial una o resolució judicial. Una de les novetats importants ‒que permetrà agilitzar el procés, fer-lo menys traumàtic i descongestionar la justícia‒ és que el suport formal es pot constituir notarialment, com a alternativa a la via judicial. En ambdós casos, es demana la intervenció d’un facultatiu que determina les necessitats de la persona afectada.
El suport preventiu de caire formal és aquell en el qual una persona designa algú perquè prengui decisions en nom seu en el futur, quan ella no tingui la capacitat de fer-ho (per exemple, una persona malalta d’Alzheimer, en les fases inicials).
Assistència: el canvi més significatiu
La incorporació dels suports d’assistència és el canvi més significatiu de l’Avantprojecte de llei. Es tracta d’un suport formal que ajuda la persona amb discapacitat a actuar amb efectes jurídics, tant en l’àmbit personal com en el patrimonial. Es pot establir per resolució judicial o per escriptura pública. La diferència rellevant és que és la mateixa persona interessada la que pren les decisions, amb l’ajuda que sigui necessària, a diferència del Codi civil espanyol, que regula la figura de la curatela. Segons les necessitats de la persona, l’assistència pot ser d’acompanyament, de cooperació, de representació o de designació preventiva.
En l’acompanyament, l’assistent ajuda la persona a prendre decisions o a entendre’n les implicacions, però no la substitueix. En la cooperació, cal la conformitat de l’assistent per prendre determinades decisions importants; per exemple, en la venda d’una propietat, la sol·licitud d’una hipoteca, la gestió de les finances domèstiques, les qüestions de salut o patrimonials, o fins i tot en la gestió del dia a dia. En el cas de la representació, l’assistent pot actuar en nom de la persona amb discapacitat per a qüestions específiques, si ho autoritza una resolució notarial o judicial. Per últim, amb la designació preventiva, la persona designa en escriptura pública les persones que hagin de ser nomenades en cas de necessitats futures.
El text que s’ha elevat al Govern ha tingut en compte una àmplia participació, sobretot d’entitats del tercer sector, entitats tutelars, operadors jurídics i especialistes en dret civil, i altres agents implicats en el procés. Moltes de les seves inquietuds han quedat recollides a l’articulat que es presenta al Parlament.
Pla de socialització de la llei destinada als col·lectius implicats
Conscient del canvi que aquesta norma suposa, el Govern de la Generalitat de Catalunya endegarà properament un pla de socialització de la llei de suports destinat als col·lectius implicats; entre ells, els operadors jurídics, les administracions públiques, les entitats del sector i la ciutadania en general.
El Codi civil
El Codi civil és una norma d’aplicació principal que s’aplica amb preferència de qualsevol altra. El Parlament de Catalunya l’actualitza perquè doni resposta legal als reptes i a les necessitats socials d’avui, com és el cas.