El Servei Català de Trànsit (SCT) informa que aquest 2024, fins al 31 d’octubre, han perdut la vida114 persones en 106 accidents mortals a la xarxa viària interurbana de Catalunya.

Durant el mateix període de l’any passat, van morir 130 persones en 117 sinistres mortals, el que suposa una reducció del 12% de les víctimes mortals. Si ho comparemamb el 2019 (any de referència per al compliment d’objectius), període en què van morir 157 persones en 144 sinistres, la reducció és del 28%. Tanmateix, en aquests primers deu mesos s’han registrat 680 persones ferides greus en accident de trànsit,que són un 7% més que el 2023.

Aquest mes d’octubre han mort 16 persones a la xarxa viària interurbana, una més que l’octubre de l’any passat, i esdevé enguany, juntament amb juny (18) i maig (14), un dels mesos amb més mortalitat a les carreteres catalanes. Convé destacar, a més, que la majoria de víctimes mortals de l’octubre han estat de col·lectius vulnerables, 12 en total (7 motoristes, 3 ciclistes, 1 vianant i 1 conductor de patinet elèctric).

La meitat, vulnerables

Amb l’increment de víctimes vulnerables aquest mes d’octubre i si analitzem les dades del que portem d’any, la meitat (50%) de les víctimes mortals pertanyen a aquests col·lectius (motoristes, vianants i ciclistes). En concret, enguany han mort 44 motoristes (un menys que l’any passat), 6 vianants (7 menys que el 2023), 6 ciclistes (2 més que l’any passat) i un conductor de patinet elèctric (el 2023 no en va morir cap en zona interurbana).

Pel que fa al col·lectiu de vulnerables amb més morts, els motoristes, la proporció d’aquests respecte al total de víctimes se situa pràcticament en quatre de cada deu morts a la carretera (un 38.5%).

D’altra banda, per tipologia de vehicle, cal destacar que enguany es manté l’augment en la sinistralitat dels accidents mortals amb furgoneta implicada. Fins al 31 d’octubre, han mort10 persones que viatjaven en furgoneta. En el mateix període de 2023 es va registrar una víctima; en canvi, el 2019 hi va haver 9 morts en furgoneta.

Pel que fa als principals tipus de sinistre, dels 106 accidents mortals, 36 han estat accidents amb un sol vehicle implicat, 26 xocs frontals, 14 xocs laterals i 14 encalçaments.

Sinistralitat dispersa i reducció a l’AP-7

Si ens fixem en les carreteres on han succeït més accidents mortals, la sinistralitat a la xarxa viària continua sent dispersa. No obstant, la C-37 acumula aquest any 7 víctimes mortals (3 en un mateix accident a Castellfollit del Boix). En segon lloc, se situen la C-25 i l’N-II, que ja sumen 6 víctimes mortals cadascuna. A continuació, la C-32, amb 5 morts. I finalment, l’AP-7, l’A-2, la C-12 i l’N-340, quehan registrat 4 morts respectivament.

En el cas de l’AP-7, aquest 2024 es manté la reducció de víctimes mortals respecte l’any passat, amb 8 morts menys.Durant els primers deu mesos del 2019 (abans de la gratuïtat) es van registrar 14 víctimes mortals; és a dir, 10 més que aquest 2024.

Reducció en 3 de les 4 demarcacions

Cal destacar que es manté la reduccióde la sinistralitat a la majoria de les demarcacions respecte al 2023. Barcelona, amb52 víctimes mortals, esdevé la demarcació amb més mortalitat, tot i que n’ha registrat 4 menys que l’any passat. Les comarques amb més víctimes han estat el Bages (amb 9 víctimes) i el Baix Llobregat i el Maresme, amb 8 morts respectivament. En aquesta demarcació han mort 25 dels 44 motoristes i 5 dels 6 vianants de tot Catalunya.

La segona demarcació amb més mortalitat és Tarragona, amb 24 morts, 7 menys que l’any passat. Les comarques tarragonines que acumulen més morts són el Baix Camp, amb 6 víctimes mortals i l’Alt Camp, amb 5. La meitat dels ciclistes morts enguany a les carreteres catalanes han perdut la vida en aquesta demarcació.

A continuació, Lleida, demarcació que ha registrat 21 víctimes mortals, una més que l’any passat, i és l’únic territori on augmenta l’accidentalitat mortal. La comarca del Segrià suma quasi la meitat dels morts (9) i la Noguera en registra 4. Pel que fa als col·lectius vulnerables, 7 motoristes i 2 ciclistes han mort a les carreteres lleidatanes.

I per acabar, Girona, on han mort enguany 17 persones, 6 menys que en el mateix període de l’any passat. L’Alt Empordà, amb 4 morts, és la comarca que ha registrat més víctimes. La segueixen el Baix Empordà i el Ripollès, amb 3 mortsrespectivament. A les carreteres gironines, han mort 7 motoristes i un vianant fins al 31 d’octubre.

Més sinistralitat entre els homes i a la tarda

De les 114 víctimes mortals a les carreteres catalanes aquests primers deu mesos, 98 eren homes i 16, dones, i la majoria eren els que conduïen el vehicle amb què viatjaven. Així, dels homes morts en accident, 86 eren conductors i en el cas de les 16 dones, 8 eren conductores.

Si analitzem els morts per franja horària, quasi la meitat (un 48%) es van accidentar a la tarda i és la franja que acumula més morts amb 55 víctimes, seguida del matí amb 39 morts i la nit amb 20. Així mateix, els caps de setmana i festius, amb 57 víctimes, continuen acumulant la meitat dels morts en accident de trànsit a les carreteres catalanes.

Finalment, quant a les franges d’edat, les de 45 a 54 anys i de 55 a 64 anys, amb 20 i 25 morts respectivament, acumulen el 40% del morts d’enguany a les carreteres catalanes. Per edat, també destaca l’increment respecte 2023 de 7 a 15 víctimes mortals en la franja de 65 a 74 anys.