La Generalitat finançarà amb 112.133,33 euros un estudi d’investigació sobre la valuosa documentació de l’antic Banc de Barcelona. Es tracta d’un ampli fons documental que el Santander Central Hispano, entitat que fins el passat novembre el conservava, va cedir de forma definitiva i gratuïta a la Generalitat de Catalunya. L’acord, aprovat aquest matí per la Comissió d’Assumptes Econòmics i Socials presidida pel conseller Francesc Homs, preveu que l’aportació es realitzi al llarg de quatre anys: 16.019,03 euros el 2003; 31.237,15 euros el 2004; 28.834,30 euros el 2005; i 36.042,85 euros el 2006.
L’acord d’avui dóna viabilitat al conveni de col·laboració que ja van signar la Generalitat, el Santander Central Hispano i la Fundació Bosch i Gimpera, que serà la institució encarregada de dirigir la investigació exhaustiva de tota la documentació. El fons documental, ara a l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès, consta de llibres d’actes originals dels diferents òrgans directius de l’entitat i d’altres documents relacionats amb la darrera etapa del banc. Tot apunta que el buidat de la informació permetrà als investigadors, que després publicaran els seus treballs, reinterpretar el paper del Banc de Barcelona en les finances catalanes i en la construcció de la Catalunya actual.
Un banc clau per a la industrializació catalana
L’estudi, el coordinaran els catedràtics de la Universitat de Barcelona, Carles Sudrià i Pere Pasqual i al historiadora Iolanda Blasco, que s’encarregaran de desenvolupar una de les dues línies del projecte: El banc de Barcelona dins el sitsema financer català 1845-1874. D’altra banda, l’investigador Francesc Cabana dirigirà una segona línia clau per entendre la història de l’entitat: Anàlisi de la fallida i del procés de liquidació del Banc de Barcelona.
El Banc de Barcelona, nascut el 1844, va ser una entitat vertebradora del món financer català. Tenia el privilegi d’emetre moneda des de la ciutat comtal i va jugar un paper clau a l’hora d’impulsar la indústria catalana i el desenvolupament del país, com demostra el recolzament financer que va prestar a iniciatives com la de construir al Maresme el primer ferrocarril de l’Estat espanyol. La nombrosa documentació permetrà formular noves hipòtesis sobre la història de l’entitat, ja que fins ara la documentació poc rigorosa i escassa havia donat peu a investigacions molt intuïtives.
