El conseller d’Economia i Finances de la Generalitat, Francesc Homs, ha comparegut aquest dijous a la tarda davant la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat per presentar les conclusions de la Convenció Catalana sobre el futur de la Unió Europea. Es tracta d’un document amb 80 propostes que recullen el paper que han de jugar les regions en la nova Europa que es dibuixa davant els reptes de l’ampliació.
A grans trets, el document reflexiona sobre el sistema de competències que ha de regir a la nova Unió, tant a nivell executiu com legislatiu; el reconeixement de les nacions que sense estat propi, com Catalunya, són una realitat amb una identitat cultural, lingüística i històrica pròpies; el paper que aquestes nacions han de tenir en les institucions i els òrgans de decisió europeus; i, finalment, el reconeixement de la llengua catalana i la seva incorporació al règim lingüístic de la UE com a mostra de la diversitat cultural i lingüística de la nova Europa.
La Convenció Catalana, presidida pel president de la Generalitat Jordi Pujol i convocada pel Govern, ha recollit les reflexions d’institucions, entitats i ciutadans de Catalunya per definir el futur d’Europa a partir de propostes concretes. En total, un grup de 329 persones, representants dels àmbits social, econòmic, polític, cultural i religiós han treballat durant un any coordinats pel Patronat Català Pro Europa i sota la direcció d’una comissió d’experts presidida per Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra. El resultat ha estat aquest document de 80 propostes que el conseller d’Economia i Finances ha fet arribar avui al Senat.
Catalunya, circumscripció electoral europea
Durant la seva intervenció, Homs ha demanat al Govern central la seva postura davant algunes de les qüestions que la Convenció catalana proposa en el seu document. Per exemple, davant la iniciativa francesa de posar fi a la circumscripció electoral única en les eleccions europees, una de les propostes de la Convenció és que les regions amb competències legislatives, com és el cas de Catalunya, puguin ser considerades circumscripcions electorals si així ho desitgen.
En aquest sentit, una altra de les propostes de la Convenció que el conseller ha traslladat als membres del Govern que han assistit a la sessió ha estat la necessitat que la Comissió Europea es regeixi pel principi del “partenariat”. És a dir, que les regions amb competències legislatives com Catalunya puguin donar la seva opinió en qüestions que els afectin directament, participant en els grups de treball de la Comissió.
En la mateixa línia, la Convenció també demana que les regions puguin intervenir davant del Tribunal de Justícia de la UE, dret que de moment, només es vol reconèixer al Comitè de les Regions, per defensar les seves competències i protegir la seva identitat.
Reconeixement de la llengua catalana
Finalment, el conseller Homs ha plantejat a la Cambra la necessitat de reconèixer el català com a llengua oficial de la nova UE. Segons ha explicat, la incorporació de 10 nous estats pot provocar situacions desiguals, com ara que es reconeguin idiomes de països amb un pes demogràfic molt inferior, on el nombre de parlants està per sota dels 7 milions de ciutadans europeus que fan servir habitualment el català.
La majoria de les propostes presentades avui i que es recullen en el document de la Convenció catalana ja s’han fet arribar al Comitè de les Regions per al projecte del Tractat Constitucional de la nova UE.
