. L’aplicació de noves tecnologies de seqüenciació massiva, que durant el proper any adquirirà la Unitat Central de Genètica Forense, representa un dels avenços més rellevants a curt i mig termini en la resolució criminal i desaparició de persones

La Policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra està incorporant de manera progressiva durant aquest any i al llarg del proper equips tecnològics de darrera generació que estan revolucionant el camp de la genètica forense i constitueixen un avanç crucial en investigacions criminals complexes. A diferència dels mètodes tradicionals, aquestes noves tècniques permeten analitzar múltiples fragments d’ADN, proporcionant resultats més precisos i detallats. El Pla d’incorporació del nou equipament destinat a la Unitat Central de Genètica Forense s’ha començat a executar a finals d’aquest any i s’anirà implementant de manera gradual durant el proper any.

La transformació tecnològica en l’àmbit forense s’emmarca en la línia estratègica 2024-2030 establerta per la Unió Europea en l'àmbit de la ciència forense. L’any passat, la Unitat de Balística i Traces Instrumentals ja es va dotar d’equips tecnològics que estan suposant un canvi de paradigma en la investigació criminal a Catalunya.

Així doncs, la Policia Científica anirà adquirint a partir dels propers mesos i durant l’any vinent d’un programari basat en Intel·ligència Artificial i de tecnologia de Seqüenciació Massiva de Nova Generació (NGS) que permetrà ampliar el catàleg de serveis (ADN mitocondrial o estudis fenotípics/ biogeogràfics). La Seqüenciació Massiva de Nova Generació es caracteritza per la capacitat de seqüenciar milions de fragments d’ADN en paral·lel, la qual cosa incrementa la resolució de les anàlisis i permet obtenir informació addicional sobre l’origen biològic de les mostres, el perfil fenotípic de l’individu i les relacions de parentesc.

Actualment, la genètica forense és un pilar fonamental en les investigacions criminals. Els laboratoris forenses de tot el món utilitzen tècniques avançades, com l'amplificació d'ADN mitjançant PCR (reacció en cadena de la polimerasa) i l'anàlisi de perfils genètics per proporcionar proves concloents als tribunals. A més, la genètica forense no només es limita a la resolució de crims; si no que també juga un paper crucial en la identificació de víctimes de desastres naturals i persones desaparegudes.

Gairebé 200 experts forenses europeus es reuneixen a Barcelona

La Policia Científica s’ha encarregat enguany d’organitzar el 52è Congrés d’ADN de l’European Network of Forensic Science Institute (ENFSI), una xarxa europea de laboratoris forenses que té com a principal objectiu l’intercanvi d’informació en aquets àmbit. Prop de 200 experts forenses de cossos i forces de seguretat europeus i també forenses de l’FBI, així com universitats o altres institucions que tenen delegada la recerca forense als seus països, es reuneixen des d’avui i fins divendres a Barcelona. La trobada se centra en debatre les accions de millora de les ciències forenses, la recerca, el desenvolupament de noves tecnologies i la formació continuada dels experts que hi formen part.

El Cos de Mossos d’Esquadra és membre de l’ENFSI des de l’any 2005, amb una participació activa en els diferents grups de treball que conformen les diferents disciplines. La Unitat Central de Genètica Forense de la Divisió de Policia Científica forma part del grup de treball d’ADN, el qual organitza anualment aquesta trobada internacional per tal de posar en comú experiències, compartir novetats en els mètodes de treball, exposar avenços científics o consensuar protocols de treball. Es tracta d’estandaritzar l’anàlisi genètic entre les diferents institucions europees per garantir la fiabilitat de les dades compartides en el marc dels convenis internacionals.

També es presenten casos reals en què l’aportació de la genètica forense ha estat clau per a la resolució de la investigació, sovint amb enfocs nous o ús de noves tecnologies. A la reunió ENFSI Barcelona 2024, es dedicarà una sessió plenària a l’aplicació de les noves tecnologies de seqüenciació massiva, tecnologia que properament serà adquirida pel Laboratori de Genètica Forense de la Policia Científica dels Mossos d’Esquadra i que representa un dels avenços rellevants de la disciplina a curt i mig termini.

Coordinació internacional en l’intercanvi de perfils genètics i mostres biològiques

El servei de genètica forense al cos de Mossos d’Esquadra es va crear l’any 2002. Inicialment s’analitzaven únicament casos humanitaris d’identificació de persones desaparegudes o cadàvers no identificats però amb el pas dels anys va fer-se càrrec també de les investigacions criminals.

L’any 2007 la Secretaria d’Estat per la Seguretat del Ministeri d’Interiorva començar a articular una base de dades d’àmbit estatal, que integrava els perfils genètics obtinguts per part del Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil, amb la col·laboració de la Ertzaintza i dels Mossos d’Esquadra, amb el software de CODIS. Va ser a l’octubre d’aquell mateix any, que els Mossos d’Esquadra van introduir el primer perfil genètic al programari CODIS.

CODIS, que és l’acrònim de "Combined DNA Index System" (Sistema d'Índex d'ADN Combinat), és un sistema de bases de dades que permet emmagatzemar i comparar perfils d'ADN d'individus i mostres biològiques. Aquest sistema va ser desenvolupat el 1997 per l’FBI als Estats Units i posteriorment el van cedir a més de 90 laboratoris forenses de més de 50 països.

Aquest sistema permet als experts forenses comparar perfils d'ADN obtinguts d'escenes del crim amb perfils emmagatzemats a la base de dades. Això pot ajudar a identificar sospitosos en casos d’àmbit criminal. De la mateixa manera, permet la resolució de Casos Freds, en que els perfils d'ADN ingressats a CODISno resulten identificats de manera immediata, però queden inscrits a la base, cosa que permet que es facin comparacions amb nous perfils que s'afegeixin en el futur. Això ha portat a la resolució de molts casos antics. El CODIS també s'utilitza per identificar víctimes de desastres naturals, accidents o situacions de conflicte, comparant perfils d'ADN de les víctimes amb els dels seus familiars.

En els darrers mesos Itàlia s’ha incorporat en aquest sistema, la qual cosa ha permès als Mossosd’Esquadra la identificació fins ara de 56 perfils desconeguts que podrien ajudar a la resolució delscorresponents casos no resolts.

Genètica forense al servei de la investigació criminal

A partir de les anàlisis en genètica forense dutes a terme pels Mossos d’Esquadra, s’han pogut esclarir milers de casos tant criminals com d’interès social. Cada any,la Unitat Central de Genètica Forense realitza una mitjana de 3.000 analítiques d’ADN. Recentment, un dels casos que va generar una gran alarma social i on l’anàlisi d’ADN va esdevenir fonamental per a la detenció de l’autor, va ser el cas de l’agressió sexual d’una menor a Igualada l’1 de novembre del 2021. Sis mesos després de la brutal agressió, els analistes forenses van extreure el perfil genètic de la víctima a la jaqueta del sospitós en el marc de l’escorcoll que es va fer a casa seva. Gràcies a aquest estudi genètic es va determinar la seva autoria i es va aconseguir una condemna acusatòria de 35 anys de presó.

Finalment, en el marc del congres d’ADN ENFSI, agents de la Unitat Central de Genètica Forense exposaran el cas d’una violació múltiple a una noia mitjançant submissió química en un hotel de Barcelona. En aquest cas es va localitzar un perfil d’ADN que quan va ser introduït al sistema CODIS va donar positiu amb un perfil genètic conegut a Àustria. La peculiaritat va ser que aquest perfil corresponia a dues persones diferents que eren bessons univitel·lins. Gràcies al treball interdisciplinar amb la dactiloscòpia (estudi d’empremtes dactilars) es va aconseguir discernir que un dels dos germans era l’autor i va quedar detingut.

Oficina de Comunicació,

Sabadell, 13 de novembre de 2024