- El retorn d’aquesta obra renaixentista al seu espai original constitueix un important acte de restitució patrimonial
- La pintura, obra de Jaume Forner, va ser adquirida pel Departament de Cultura per formar part de la Col·lecció Nacional
El Reial Monestir de Santes Creus acollirà el dissabte 16 de novembre, a les 17 hores, l’acte de presentació del retaule de Santa Úrsula, obra de Jaume Forner, datada al segle XVI, que la Generalitat de Catalunya ha adquirit per la Col·lecció Nacional.
L’acte comptarà amb la presència del director general del Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs; la secretària general de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, Marta Segarra, i el doctor en Història de l’Art, Alberto Velasco, que pronunciarà la conferència “El retaule de Santa Úrsula de Jaume Forner: una obra recuperada per a Santes Creus”.
El retaule de Santa Úrsula procedeix originàriament del Reial Monestir de Santes Creus, però al segle XVI va ser traslladat a la granja cistercenca de la Tallada, on va estar fins a finals del segle XX.
El retorn d’aquesta obra renaixentista al seu espai original constitueix un important acte de restitució patrimonial que la Generalitat de Catalunya ha fet de manera conjunta amb l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus.
Els propietaris del mas de la Tallada, al municipi de la Secuita, van posar a la venda el retaule, que va passar a formar part d’una col·lecció privada fins que va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya.
L’obra adquirida és una pintura a l’oli sobre taula i les seves mesures són de 250 x 243 centímetres. L’Alberto Velasco destaca de l’obra que s’ha preservat de forma íntegra, amb tots els elements estructurals i decoratius, i que a més, té un bon estat de conservació. Velasco, autor dels informes preceptius a l’adquisició, exposa quina és la procedència del retaule i a qui es pot atribuir. Es tracta de l’artista Jaume Forner, pintor actiu a Perpinyà i Barcelona entre 1509 i 1559. Per tot això que Forner és un pintor mereixedor de ser incorporat a la historiografia sobre la pintura catalana de l’època del Renaixement.
A més, la taula que coronava el retaule, i que va ser reaprofitada en un retaule posterior, ha estat localitzada i retornada també al seu emplaçament original.
Abans del retorn del retaule de Santa Úrsula al seu lloc original, la peça ha passat pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya per fer una neteja i fixació de tota l’estructura de l’obra. Entre d’altres intervencions s’ha fixat la capa pictòrica amb coles animals, s’ha eliminat el vernís engroguit i s’han sanejat les esquerdes.
El Retaule de Santa Úrsula
El retaule està dedicat a Santa Úrsula, que a la Corona d’Aragó, durant l’edat mitjana i l’època moderna, va obtenir un gran culte i devoció. L’elecció de les dones com a personatges protagonistes, excepte Crist i sant Joan Evangelista, posa de relleu que van ser escollides com a models de virtut.
El retaule de Santa Úrsula s’estructura en tres seccions verticals, una predel·la o bancal i un coronament amb un calvari i lluneta en forma de petxina al damunt. La taula central està protagonitzada per la imatge de Santa Úrsula, representada de cos sencer, i un donant agenollat. A les taules laterals, amb dos compartiments cadascuna, es representen escenes narratives de la vida de la santa. La predel·la, que presenta tres compartiments, està presidida per un Crist de Pietat flanquejat per la Mare de Déu i Sant Joan Evangelista, i dues santes a cadascun dels dos compartiments laterals. Un seguit d’elements decoratius daurats, a manera de pilastres i frisos, fan de tapajunts entre les taules i separen els elements del retaule.
L’autor de l’obra, Jaume Forner, va ser un pintor actiu a Perpinyà i Barcelona entre 1509 i 1559, del que es conserven molt poques obres. Forner elabora figures d’aparença rígida en composicions que remeten a la tradició tardogòtica.
Monestir de Santes Creus
El Reial Monestir de Santes Creus va néixer el 1160 sota el patrocini dels llinatges dels Montcada i dels Cervelló i del comte Ramon Berenguer IV. Els monjos, provinents del monestir occità de la Gran Selva, van trobar a la riba del riu Gaià l'emplaçament idoni per bastir-hi un monestir que havia de ser, fins al 1835, el centre d'una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d'Aragó.
Santes Creus va tenir el seu moment de més esplendor als segles XIII i XIV gràcies al favor del llinatge reial i la noblesa. Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d'Anjou el van escollir com a panteó i en van esdevenir protectors i mecenes actius. Les seves restes reposen a l'església en dos monuments funeraris, considerats obres cabdals del primer gòtic català i els únics que ens han pervingut intactes de reis de la Corona d'Aragó.
La planta del monestir segueix, com poques abadies cistercenques, el model traçat per sant Bernat amb el propòsit d'organitzar els espais en funció de les necessitats de la comunitat. L'austeritat pròpia de l'orde queda reflectida en les primeres construccions, com l'església. Però aviat s'imposa l'esplendor del gòtic que caracteritza espais com el claustre del segle XIV, el primer d'estil gòtic de la Corona d'Aragó, remarcable per la qualitat artística dels capitells i per acollir les tombes dels llinatges que van participar en la conquesta de Mallorca.
