1. El Parc Natural del Cadí-Moixeró i la Societat Catalana d’Herpetologia confirmen la descoberta d’aquesta espècie catalogada “en perill d’extinció” en el Catàleg de la fauna salvatge autòctona amenaçada
  2. Al Cap de Creus, s’ha produït la primera cita a Catalunya de l’aranya Scotophaeus validus durant l’organització d’un bioblitz a Mas Ventós el mes d’octubre passat
Foto del llangardaix d'Oriol Baena{"name":"2024/11/15/12/30/0ac3655e-e39a-4257-8144-5133eb505187.jpg","author":"Oriol Baena","type":"0","location":"0","weight":429673}

El Parc Natural del Cadí-Moixeró i la Societat Catalana d'Herpetologia (SCH) han confirmat la descoberta d'una nova població, aparentment estable, de llangardaix pirinenc (Lacerta agilis garzoni) en el límits parc natural. La troballa implica un afegit important a la riquesa i la diversitat biològica d'aquesta àrea protegida del Pirineu oriental.

Les hipòtesis apunten que es podria tractar d’una nova colonització de l’espècie a la zona, tot i que no es descarta la possibilitat de que no s’hagués detectat la presència en estudis anteriors. Està formada per menys d’un centenar d’adults i se n’ha confirmat la reproducció, amb la troballa d’exemplars juvenils durant la l’estiu passat.

El Parc Natural ha posat de relleu que aquest descobriment no només enriqueix el coneixement sobre la distribució del llangardaix pirinenc, sinó que també obre noves oportunitats per al desenvolupament de mesures de protecció i gestió per garantir-ne el futur, tant als entorns del parc natural com al Pirineu en general. La població, que és la més meridional que es coneix ara per ara a Catalunya, es troba en una zona d’ambient bastant favorable, que inclou tant zones solanes estrictament dins del parc, com també alguna àrea fora, formant un conjunt de clapes probablement interconnectades entre sí.

El llangardaix pirinenc, subespècie endèmica del Pirineu oriental, es una espècie protegida i catalogada actualment en perill d’extinció. És un llangardaix de mida mitjana, d’aspecte robust i compacte, que mesura entre 76 i 84 mm de cos. Les poblacions pirinenques són poblacions perifèriques que es distribueixen de manera discontínua en clapes d’ambient favorable, com ara matollars, landes o bé prats ufanosos amb presència d’arbusts aïllats.


Descoberta al Parc Natural de Cap de Creus

D’altra banda, al Parc Natural del Cap de Creus es va produir el mes d’octubre passat la primera cita a Catalunya de l’aranya Scotophaeus validus. La descoberta, que va ser registrada per l’especialista en aràcnids Jofre Espigulé, es va produir durant un bioblitz a Mas Ventós organitzat pel Parc. Un bioblitz és una activitat de ciència ciutadana que té per objectiu registrar tantes espècies com sigui possible en un entorn concret. En aquesta edició, a més de la troballa d’aquesta nova espècie d’aranya, es van registrar més de 300 espècies d’aus, mamífers, papallones, abelles, rèptils, plantes i amfibis, entre altres.

L’aranya trobada era un mascle de Scotophaeus validus, del gènere de les “aranyes ratolí”, anomenades així pels pèls que tenen al cos. Formen part de la família Gnaphosidae o “aranyes de sòl” i són habitualment nocturnes. Tanmateix la que es va trobar no estava al terra, sinó a l’escorça d’un pi a un metre i mig del terra. Properament es farà la publicació científica de la descoberta.

3  

Imatges

Foto llangardaix d'Oriol Baena

Foto llangardaix d'Oriol Baena 429673

Foto 2 llangardaix - Oriol Baena

Foto 2 llangardaix - Oriol Baena 276062

Foto aranya de Jofre Espigulé

Foto aranya de Jofre Espigulé 716359