El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha manifestat durant la Primera Trobada de Joves del Sector Agroalimentari que les polítiques de relleu generacional són “un eix de govern” perquè “cada jove que plega és un fracàs de la societat en general, i cada explotació que no continua és un problema per al país”.
“Avui som aquí perquè és impossible pensar en polítiques de país sense conèixer les dinàmiques que hi ha a cada comarca, que són molt diverses. El món ha canviat, és un món complex i molt competitiu, i el que necessitem és que els joves ens digueu què us esteu trobant amb l’objectiu que ho puguem compartir amb els tècnics del Departament, els serveis territorials i les oficines comarcals. Estem a la vostra disposició per a ajudar-vos”, ha exposat el conseller Ordeig durant la jornada que s’ha celebrat aquest matí, a Cervera, i que ha aplegat una quarantena de joves pagesos i pageses d’arreu de Catalunya.
En aquest sentit, el conseller ha argumentat que és “conscient” dels reptes que té al davant el sector, com ara l’excés de burocràcia, la Política Agrària Comuna (PAC), la simplificació administrativa, el preu just o els circuits curts, entre altres. “Nosaltres, en aquest punt, farem el que faci falta per a què això vagi bé. No hi ha projecte de país més bonic a defensar que la defensa de l’alimentació i del sector agroalimentari, de l’agricultura i de la ramaderia”, ha afegit.
Estratègia de relleu generacional agrari de Catalunya 2024-2027: suport a les noves incorporacions
L’Estratègia de relleu generacional agrari de Catalunya, elaborada pel Departament, iniciada el 2021 i aprovada per Acord de Govern l’abril de 2023, articula un nou marc d’actuació per a la renovació de les empreses agràries i per a donar suport a les noves generacions, tant familiars com nouvingudes, que tenen la voluntat d’incorporar-se a l’activitat agrària, sigui continuant l’empresa familiar o iniciant una nova empresa. Al mateix temps, vol establir les condicions per a què siguin viables econòmicament, socialment, i ambientalment.
L’Estratègia, fruit també d’un procés participatiu, disposa d’un pressupost global de 50 M€ per a 4 anys a fi de donar suport a la instal·lació de joves, amb mesures com donar garantia i avals per a facilitar-los l’accés al finançament, i consta bàsicament de 5 reptes, 15 objectius, i 48 accions.
Repte 1. Coordinar tots els agents, les entitats i les institucions que donen suport, assessorament i acompanyament al procés de relleu generacional i emprenedoria agrària per a treballar conjuntament en la mateixa direcció, sense duplicitat d’accions. Aquesta coordinació requerirà una governança que hauria de liderar l’òrgan competent, que és el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Repte 2. Rejovenir el camp català amb un relleu generacional natural de les explotacions familiars, fomentant el traspàs d’explotacions que no tenen continuïtat familiar i la creació de noves empreses agràries, i donant suport a una nova pagesia vinculada a la terra i a la producció sostenible local.
Repte 3. Enfortir les empreses agràries liderades per joves assessorant-les i acompanyant-les amb un suport específic i personalitzat, i crear així teixit innovador basat en models agroalimentaris sostenibles i bioeconomia, integrar-hi la perspectiva de gènere, i fomentar models cooperatius que incorporin els conceptes de la responsabilitat social.
Repte 4. Aconseguir que els i les joves arrelin en el món rural facilitant l’accés a l’habitatge, als serveis bàsics, i a la digitalització, per a què aquest territori sigui un lloc d’acollida i de vida.
Repte 5. Sensibilitzar sobre el paper imprescindible de la pagesia com a productor d’aliments sostenibles, sans, de qualitat i proximitat, de manera que és garant del territori, ja que té cura del medi ambient. Així, la ciutadania coneixerà la importància d’aquesta professió.
Per tant, entre les accions més destacades de l’Estratègia, algunes de les quals ja són vigents mentre que altres es desplegaran ara, hi figuren les següents:
- Adaptar l’ajut a la primera instal·lació de joves agricultors i agricultores als nous perfils emprenedors, una adaptació que ja s’ha incorporat en la convocatòria 2024.
- Implantar la figura de la persona dinamitzadora de joves a temps complet a tot Catalunya, cosa que ja és una realitat des de 2023, de moment a temps parcial.
- Enfortir el Banc de Terres en xarxa dotant-lo d’un fons de terres més enllà de les finques en desús, una acció que es troba en procés.
- Donar suport a la xarxa catalana d’espais de test agraris, que es troba en fase de creació.
- Desenvolupar una xarxa de relleu agrari de Catalunya prenent com a base el traspàs d’explotacions, un projecte que ja està en marxa.
- Facilitar eines d’assessorament per al teixit innovador a partir de models de bioeconomia, una acció que es troba en procés d’implementació.
- Crear una xarxa de mentors per mitjà de les escoles agràries, una realitat des de 2022.
- Millorar les eines de finançament per a les noves incorporacions de joves amb la col·laboració de l’Institut Català de Finances (ICF), una acció ja implementada.
- Donar suport a les empreses agràries liderades per dones, també implementada.
Cal destacar, també, que per al període 2024-2027 del Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna (PEPAC) l’ajut del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) relatiu a la primera instal·lació de joves agricultors o agricultores s’ha adaptat als nous perfils de persones emprenedores.
Així doncs, en el marc de l’ajut per a la instal·lació de persones joves agricultores com a titulars d’explotacions agràries per a contribuir al relleu generacional i a la fixació de la població a les zones rurals, es preveu mesures específiques per a fomentar la incorporació de les dones. Les persones beneficiàries s’han d’ajustar a la definició de jove agricultor/a, i els imports variaran depenent del contingut del pla empresarial, a partir d’una prima base de 22.000 €, i segons els increments es podrà arribar fins al 100.000 €. Aquests increments de la prima es concediran a joves que assoleixin la condició d’agricultor/a professional d’acord amb supòsits diversos que implicaran primes diferents. Entre els supòsits, hi ha els següents: la transformació d’una explotació existent en producció convencional exclusivament, que passa a més del 50% de les terres de conreu i/o l’explotació ramadera a producció agrària ecològica; quan la instal·lació incorpori al pla empresarial accions per al condicionament, la classificació, i la transformació dels productes de l’explotació juntament amb la comercialització agroalimentària amb distintiu de venda de proximitat; la compra de capital territorial i/o bestiar reproductor, quan es tracti de traspàs extrafamiliar d’una empresa existent; o quan la faci una dona, entre altres.
Finalment, cal dir que el nombre d’ajuts a la primera instal·lació de joves en el sector atorgats pel Departament des de 2015 fins a 2023 és de 3.300, un 28% dels quals corresponen a dones, i l’import total abonat fins ara puja a 67 M€.
2
Imatges
