La consellera Martínez Bravo explica que el principal objectiu és garantir que cap infant menor de 6 anys estigui en un centre residencial
L’estratègia busca millorar els circuits d’acolliment familiar, augmentar el reconeixement a les famílies acollidores i impulsar accions de sensibilització i difusió
Per assolir-ho, el pla preveu augmentar en 2,3M€ la dotació econòmica per reforçar els equips tècnics, millorar la gestió administrativa i el suport a les famílies
“A Catalunya, 280 infants tutelats d’entre 0 i 6 anys viu en un centre residencial. Créixer en una institució afecta el seu benestar i desenvolupament. Ens trobem davant una situació inacceptable, que requereix acció immediata. Per això, desplegarem tots els recursos necessaris per assegurar-nos que aquests nens i nenes poden estar amb famílies d’acollida”. Així s’ha expressat la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, en anunciar avui en roda de premsa un pla estratègic per augmentar el nombre de famílies acollidores i garantir que cap infant menor de 6 anys ingressi en un centre.
Actualment, a Catalunya hi ha 1.256 infants menors de 6 anys tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), 280 dels quals es troben en acolliment residencial. D’entre aquests, 134 són menors de 3 anys. Aquesta situació és una problemàtica que s’allarga des de fa temps i que s’ha agreujat en els últims anys: en els darrers 10, la mitjana d’infants menors de 6 anys tutelats atesos per la DGAIA i acollits en un recurs residencial se situa sobre els 202. “La tendència és alarmant. El 2018 hi havia 115 menors de 6 anys en centres, i ara són 280, més del doble. Tot i que en aquests recursos reben atenció, afecte i educació de forma integral gràcies a la gran tasca de l’equip professional, aquests espais no són els més adients pels infants més petits. Aquesta xifra ha de disminuir fins a zero”, ha alertat la consellera. Catalunya compta amb 787 famílies acollidores, però “en necessitem moltes més per garantir l’acolliment familiar”, ha afegit.
Per abordar aquesta situació, la conselleria, a través de la Secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut, l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció i la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, ha dissenyat una estratègia amb l’objectiu de desinstitucionalitzar els infants menors de 6 anys acollits en un recurs residencial.Per assolir-ho, el pla preveu augmentar la dotació econòmica en 2,3M€, destinats a reforçar els equips tècnics i millorar la gestió administrativa i el suport a les famílies. Així, estableix una sèrie d’accions a impulsar a curt i mitjà termini d’acord amb tres objectius específics:
- Optimitzar els circuits d’acolliment familiar
- Augmentar el suport i el reconeixement de les famílies acollidores
- Impulsar accions de comunicació i sensibilització
“El pla és un compromís a futur amb el benestar dels infants i la justícia social. No hi ha inversió més rendible que la que protegeix i enriqueix la vida en la primera infància, tant pel que fa als resultats immediats com a llarg termini”, ha exposat la consellera.
Més dotació econòmica, més personal i millor gestió administrativa
Quan els equips d’infància detecten que un infant pateix una situació de desemparament, l’administració n’assumeix la tutela i es fa un estudi de la seva situació per establir quina és la millor opció per al nen o nena, ja sigui la reintegració en la seva família d’origen, l’acolliment en família extensa o aliena, o l’adopció. “Aquests informes de valoració s’haurien de fer en un màxim de sis mesos, però en la majoria dels casos no es compleix amb els terminis i se supera l’any. Això dificulta que les diferents tipologies d’acolliment respectin la temporalitat per a la qual van ser creades i genera una situació d’incertesa que dificulta la decisió de les famílies d’acollir”. La manca de famílies que puguin donar resposta immediata provoca l’ingrés de l’infant en centres residencials. En aquest sentit, la conselleria invertirà 1,2M€ en ampliar els equips responsables de l’estudi i proposta de mesura, sumant 25 nous professionals, ubicats en 9 equipaments repartits per tot el territori. “Aquesta mesura permetrà reforçar els equips, millorar i agilitzar els circuits de valoració i assignació, reduir els terminis i que les diferents tipologies d’acolliment respectin la temporalitat. En conseqüència, contribuirà a augmentar la rotació de famílies acollidores i facilitarà trobar-ne de noves”, ha explicat Martínez Bravo.
Fruit d’aquest procés d’avaluació dels circuits d’acollida, també s’està treballant en la millora del sistema compartit de gestió de dades i casos entre l’ICAA i la DGAIA i s’ha creat un grup específic de treball per, entre altres, analitzar de forma individual la situació dels infants de fins a 6 anys que tenen aprovada una mesura d’acolliment en família aliena, però encara estan en un centre.
Les famílies i les entitats, pilars del sistema d’acolliment
Per a l’elaboració del pla s’han recollit les inquietuds de les famílies i es preveu dotar-les d’un major suport i reconeixement per afavorir el seu dia a dia i el dels infants acollits. A banda d’assegurar la temporalitat legal en l’acolliment, s’està definint un sistema per facilitar la tramitació de la documentació dels infants i adolescents tutelats perquè aquesta no recaigui en les famílies. D’altra banda, es prioritzarà la millora del règim de visites amb la família d’origen. En aquest sentit, s’augmentaran els punts de trobada, es flexibilitzaran els horaris i es reforçarà l’equip tècnic que les gestiona.
Pel que fa a les entitats col·laboradores que gestionen el servei d’acolliment en família aliena, es treballarà al seu costat i es crearà una taula de coordinació permanent amb entitats i famílies per assegurar que rebin tot el suport necessari i aprofundir en la millora dels tràmits i de l’acolliment. ”Les entitats han fet i fan una gran feina en aquest àmbit. Valorem molt aquest treball, que ens sembla imprescindible. El nostre objectiu és facilitar-lo”, ha exposat la consellera.
A més, en col·laboració amb famílies i entitats, el pla també preveu reforçar les accions de sensibilització i comunicació partint d’un treballat liderat per l’ICAA. Així, es prioritzarà l’elaboració d’una estratègia de difusió que permeti tenir uns estàndards conjunts per a totes les entitats i el mateix ICAA, partint de les bones pràctiques que es detectin, i amb l’objectiu d’impulsar una campanya institucional per conscienciar sobre la importància de l’acolliment familiar.
Prop d’un miler d’infants i joves acollits en diverses modalitats
L’acolliment familiar pot ser d'urgència, simple, permanent, especialitzat o de vacances i caps de setmana. En els primers tres casos la diferència ve marcada pel temps que es calcula que pot durar l'acollida.
En el cas de l’acolliment especialitzat, anomenat acolliment d’infants o adolescents en unitat convivencial d’acció educativa (UCAE), les famílies han de disposar d’una formació i experiència relacionades amb l’educació, la infància i l’adolescència per donar resposta a les necessitats educatives o cures especials que necessiten infants o adolescents que requereixen una atenció especial a causa de les seves circumstàncies i característiques.
Pel que fa a la modalitat de vacances i caps de setmana, els infants són majors de 9 anys i l’acolliment es fa durant els caps de setmana i vacances escolars.
Actualment, a Catalunya hi ha 787 famílies acollidores en modalitat d’urgència i diagnòstic, simple, permanent i UCAE i 923 infants i adolescents acollits.
Qualsevol persona o família pot acollir, independentment dels seus membres i de la seva tipologia. La persona o família que estigui interessada s'ha d'adreçar a l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), que té representacions territorials a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Amposta, o bé ha de concertar una cita amb una Institució Col·laboradora d'Integració Familiar (ICIF). Més informació a https://dretssocials.gencat.cat/acollimentfamiliar.
5
Imatges
