- La consellera Hernández Almodóvar celebra la recuperació de la peça al territori on va ser creada: “És la restitució d’una porció de la nostra història i la nostra identitat comuna”
- El retorn d’aquesta obra simbolitza un important acte de restitució del patrimoni moble pirinenc
- La pintura, adquirida pel Departament de Cultura dins de la Col·lecció Nacional aquest 2024, es dipositarà a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu
La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, ha presentat l’adquisició i el retorn de la Taula del Miracle de Sant Martí aquest dimecres, 20 de novembre, a l’Església de Sant Martí d’Escalarre. En l’acte s’ha celebrat col·lectivament la recuperació de l’obra per les Valls d’Àneu, on va ser creada a finals del segle XV. Es tracta d’una de les portes del retaule major de l’església, que va ser disgregat a inicis del segle XX per ser venut. El Departament de Cultura ha adquirit l’obra aquest 2024 en el marc de la Col·lecció Nacional i l’ha dipositat a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.
La consellera Hernández Almodóvar ha reivindicat la importància del retorn de l’element patrimonial al seu lloc d’origen: “retornem el retaule Miracle de Sant Martí, una de les obres d’art del Pirineu desaparegudes, espoliades o destruïdes a principis del s. XX. I restituïm així una porció de la nostra història i de la nostra identitat comuna”. Hernández Almodóvar també ha celebrat la incorporació de l’obra a la Col·lecció Nacional de la Generalitat de Catalunya, fet que “representa la pertinença a un projecte col·lectiu que, en la seva riquesa i diversitat, ens pertany a tots”, ha dit. L’acte també ha comptat amb la participació del director general de Patrimoni Cultural, Quim Borràs; l’alcalde de la Guingueta d’Àneu, Jordi Pallé; el director de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu, Jordi Abella; i el president del Consorci de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Pere Ticó.
La consellera de Cultura ha recordat la importància d’aquesta adquisició, que recau en “celebrem el retorn de la taula del Miracle de Sant Martí, d’aquesta joia del Gòtic que ja forma part del país i de la gent”. A més, ha posat en relleu el paper cabdal dels museus en la custòdia, conservació, documentació i difusió de les obres que formen part de la Col·lecció Nacional. “Una tasca essencial que ens ajuda a conèixer i estimar encara més el nostre patrimoni i que contribueix a treballar pels drets culturals de tothom”, ha dit.
L’obra es diposita a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, un equipament que treballa des de l’any 1994 en la recerca, conservació, difusió, restitució i gestió del patrimoni de les Valls d’Àneu, el Pallars Sobirà i el Pirineu.
Miracle de Sant Martí, del Mestre de Son
La pintura Miracle de Sant Martí, del Mestre de Son, és una de les portes del retaule major de l’Església de Sant Martí d’Escalarre. Va ser pintat a finals del segle XV, i té unes dimensions de 91 x 75,5 cm. La pintura combina la tècnica al tremp i a l’oli amb relleus d’estuc i daurat i pa d’or sobre taula.
L’existència de fotografies de Joaquim Morelló, fotògraf d’Esterri d’Àneu, mostren com era el retaule major abans de la separació de les peces que el conformaven: l’obra representava diferents episodis de la vida de sant Martí, el patró de la parròquia.
El Mestre de Son és un dels pocs pintors documentats que van treballar a finals del segle XV a les Valls d’Àneu. Entre les obres que avui se li atribueixen destaquen una Dormició de la Verge i un Calvari al Museu Nacional d’Art de Catalunya, i un altre Calvari, de procedència desconeguda, al Museu de Terrassa.
Ecomuseu de les Valls d’Àneu
L’Ecomuseu s’ubica a la Casa Gassia d’Esterri d’Àneu, una típica casa aneuenca del segle XVIII, que manté la seva estructura i ambientació originals. Aquest 2024 el museu celebra 30 anys de vida, al llarg dels quals ha esdevingut referent en la preservació i difusió de la història i el patrimoni cultural i natural de les Valls d’Àneu, el Pallars Sobirà i el Pirineu.
Aquesta tasca és la que va fer que l’any 2019 l’Ecomuseu s’incorporés en el programa de Museus de suport territorial impulsat pel Departament de Cultura, pel qual exerceix funcions de servei i suport estable als equipaments patrimonials bàsics del territori. D’altra banda, forma part de la Xarxa territorial de museus de les Terres de Lleida i Aran i de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya.
La Col·lecció Nacional
La Col·lecció Nacional està formada per béns culturals mobles i documentals que s’han adquirit al llarg dels anys per diferents conceptes d’ingrés a domini públic: compres directes, donacions, drets de preferent adquisició, llegats o dacions.
Les adquisicions es fan amb la finalitat d’enriquir i completar el patrimoni de les col·leccions públiques de Catalunya, com a operació de salvaguarda i com a mètode de completar les mancances de les col·leccions dels museus i dels altres centres de custòdia patrimonial. Una gran part d’aquests béns es dipositen en els diferents museus del país –principalment els museus nacionals i d’interès nacional– així com a l’Arxiu Nacional de Catalunya i a la Biblioteca de Catalunya.
3
Imatges
