El responsable del DARP destaca que el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), que es posarà en funcionament aquest estiu a Bellaterra, serà el laboratori de seguretat biològica més modern de tot l’Estat espanyol
L’IRTA organitza la seva actuació a partir de diferents programes en l’àmbit de la producció vegetal, la producció animal, la tecnologia dels aliments i l’aqüicultura
El conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Antoni Siurana, ha presidit avui dijous el Consell d’Administració de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries en el qual s’ha presentat la memòria anual 2003 d’aquests organisme.
Durant la roda de premsa posterior a la reunió, el responsable del DARP ha fet un repàs de les principals activitats de l’IRTA així com dels projectes de futur. Siurana ha explicat que al llarg de l’any 2003 l’IRTA ha desenvolupat més de 170 projectes d’investigació, ha fet més de 230 contractes d’investigació amb empreses i en els seus centres s’han llegit més de 13 tesis doctorals així com també s’han presentat més de 270 publicacions científiques.
El responsable de l’Administració agrària catalana també ha destacat la creació del Centre de Recerca en Sanitat Animal, que es posarà en funcionament aquest estiu a Bellaterra, com el laboratori de seguretat biològica més modern de tot l’Estat espanyol. Aquest laboratori està ubicat al costat de la Facultat de Veterinària de la UAB i compta amb un pressupost de 14,2 milions d’euros. L’objectiu del CreSA és promoure la recerca, el desenvolupament tecnològic, les estudis i la difusió del coneixement en tots els aspectes de la sanitat animal relacionats amb la innovació en la producció.
Durant l’any 2003 l’IRTA ha contractat amb més de 1.000 empreses diferents, de les quals un 60% són catalanes i la resta es reparteixen entre l’Estat Espanyol (un 19%), la Unió Europea (un 12%) i altres països estrangers (un 6%).
Una de les activitats importants de l’IRTA és també la transferència de tecnologia. Això ho efectua a través de contractes d’assistència tècnica i transferència dels quals se n’han fet més de 300 al llarg del 2003 i s’han subscrit entre patents, títols de la propietat vegetal i altres sistemes de protecció intel·lectual, més 60 patents. També ha efectuat un nombre de 150 jornades de divulgació a les quals han assistit més d’11.000 agricultors.
D’altra banda, entre els projectes i programes d’actuació de l’IRTA durant el 2003 destaquen la millora de la qualitat i avaluació ambiental en hivernacles mediterranis, les alternatives a la desinfecció química del sòl en fruiters amb finançament de la Unió Europea, la gestió de la fertilització nitrogenada en blat de moro, la millora del blat dur per eficiència de l’ús de l’aigua, la transformació en arròs: expressió i avaluació del flux de gens, les implicacions nutricionals i mediambientals de l’ús de la fitasa en nutrició animal, la seguretat alimentaria en salsitxes tradicionals curades, el control de la incidència de salmonel·la en porcí i el pleurogeen (genòmica de peixos plans: hàlibut i llenguado).
Addicionalment, s’ha de dir també que altres actuacions significatives durant l’exercici han estat la signatura del Consorci CSIC-IRTA en genètica molecular vegetal i la posta en marxa en millora genètica de poma i pera amb Nova Zelanda que ha significat la constitució d’una agrupació d’interès econòmic (FruitFutur) que ha d’aportar al sector català noves varietats de poma i pera en el transcurs dels propers anys.
Al llarg del 2003 des de l’IRTA s’ha donat un fort impuls als treballs en tecnologia del reg: estratègies de reg deficitari, caracterització ecofisiològica, ús eficient de l’aigua, etc. amb aplicació als àmbits de la jardineria i paisatgisme, dels conreus agrícoles, i de les superfícies forestals cremades.
Cal destacar també la finalització del projecte de traçabilitat en fruita. Una plataforma informàtica de seguiment de la traçabilitat en fruites i hortalisses que va gaudir d’una subvenció molt important de la Unió Europea.
D’altra banda, s’ha finalitzat també un projecte internacional finançat per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI) sobre l’acceptabilitat de carn de l’Uruguai al mercat Europeu. Les dades d’aquest projecte han demostrat la millor acceptabilitat per part dels consumidors espanyols a les carns (vedella i xai) autòctones front a les d’origen sud-americà.
Un dels àmbits importants de treball en el 2003 ha estat l’estudi del flux de gens amb conreus de blat de moro transgènic. Aquest estudi ha de servir de base per l’aplicació de normes de coexistència de conreus tradicionals i conreus transgènics a l’agricultura catalana.
Cal destacar també el fort impacte en el mercat del clon d’arbequina IRTA I-18, que es va iniciar l’any 1999. Al 2003 hi ha 12 vivers amb llicència d’explotació d’aquest clon i es porten venudes més de 2 milions de plantes al mercat estatal, argentí, xilè, nord-americà, i del nord d’Àfrica. També s’ha introduït a Nova Zelanda i a Austràlia. Aquest exercici, i parlant d’oli, cal destacar l’inici dels assajos cooperatius a Catalunya i Aragó de la selecció clonal de la varietat d’empeltre típica d’aquestes regions. S’han posat en marxa 7 assajos a les localitats de Borges Blanques, Reus, Mora, Batea, Tivenys, Santa Bàrbara i La Galera.
En l’àmbit més concret de l’aqüicultura, cal destacar l’inici dels estudis sobre la influència de l’origen de la llavor en el desenvolupament del cultiu del musclo al Delta de l’Ebre. Aquesta és una producció molt important en les zones del Delta de l’Ebre i l’objectiu és estudiar “in situ” les tasses de producció del cultiu i posar a disposició dels productors informació tècnica que els hi permeti millorar la productivitat d’aquest cultiu. Així mateix en l’àmbit de l’aqüicultura, també s’estan posant a punt dietes i mètodes de reproducció de cria i engreix amb finalitats de producció o de repoblació de noves espècies d’interès com poden ser el dèntol i el llenguado.
Cal destacar els estudis encaminats a la conservació de la Margaritífera Auricularia al riu Ebre. Aquests estudis d’un bivalve autòcton de l’Ebre que havia desaparegut han de conduir a assegurar la supervivència d’una de les espècies més amenaçades d’Europa.
Barcelona, 15 d’abril de 2004
