{"name":"2024/11/22/14/22/a3485ef3-8aff-45c1-a7fd-dc31760a3404.jpg","author":"EXT","type":"0","location":"0","weight":79573}

El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha inaugurat aquest migdia el curs acadèmic 2024-2025 de l’Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI), des d’on ha fet valdre el paper fonamental del món acadèmic a l’hora de reforçar l’europeisme i promoure nous lideratges compromesos amb els valors democràtics i europeus. “Catalunya i la seva capital, Barcelona, tenen el privilegi d'acollir una institució -l’IBEI- que ofereix una comprensió integral dels reptes globals, amb alts estàndards de qualitat i professors”, ha afirmat.

En la seva intervenció, Duch també ha reflexionat sobre els principals desafiaments globals i de la Mediterrània, com la inestabilitat geopolítica, la crisi climàtica, els problemes de seguretat i defensa i les migracions.

En aquest context, ha subratllat la contribució de Catalunya en la promoció de l’estabilitat regional, destacant el paper de Barcelona com a seu de la Unió per la Mediterrània (UpM), una institució clau per fomentar el diàleg i la cooperació entre els països de la conca mediterrània.

“L'acció internacional de Catalunya uneix la seva visió europea i la seva identitat mediterrània, i mostra com els actors regionals poden impulsar el progrés en els reptes globals”, ha subratllat el conseller que, alhora, ha reivindicat els esforços de Catalunya per connectar universitats, empreses i institucions culturals locals amb homòlegs europeus i mediterranis, fomentant la innovació i l’aprenentatge mutu.

El nou Pla Brussel·les i la vocació proeuropea de Catalunya

Des del campus de la Ciutadella, el titular d’Unió Europea i Acció Exterior també s’ha referit al paper de Catalunya en el nou cicle polític europeu: “Catalunya ha de reforçar el seu lideratge econòmic dins d'Espanya i dins de la Unió Europea. Catalunya ha de ser un model de prosperitat”.

En aquest sentit, Duch ha presentat el Pla Brussel·les, el qual concreta com guanyar presència i influència en els espais de decisió del Consell de la Unió Europea, la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Comitè de les Regions. A més, també aborda els àmbits estratègics en què el Govern vol incidir, com l’habitatge, la política agrària comuna, el pròxim marc financer i la plena oficialitat del català a les institucions europees.

“Aquesta iniciativa d'àmbit nacional situa Europa al centre de Catalunya i Catalunya al centre d'Europa. Implica la participació de tot el Govern, juntament amb la col·laboració dels governs locals, les institucions educatives, les empreses i el conjunt de la societat civil”, ha explicat el conseller.

En paral·lel, el Duch ha advertit que els pròxims anys seran fonamentals per definir les prioritats del país, l’assignació dels recursos i el paper d’Europa al món : “Estem entrant en un període en què cal una acció decidida, i Catalunya no es pot permetre el luxe de ser exclosa. Venim d'una llarga tradició proeuropea que volem mantenir i millorar per construir una Europa millor basada en el compromís i la solidaritat”.

Per a Duch, és essencial reafirmar la vocació europea de Catalunya i “treballar per construir una Europa rellevant al món, entesa com un espai de cohesió social, promoció i protecció de les llibertats individuals, dels drets civils i polítics i de l'estat de dret”, ha dit sense dilació.

Finalment, el conseller ha desgranat la resta de prioritats de l’executiu, com l’oficialitat del català a les institucions europees, la cooperació al desenvolupament, el multilateralisme o la xarxa de delegacions del Govern a l’exterior.

A l’IBEI, el conseller també ha fet un recorregut per conèixer-ne les instal·lacions i s’ha reunit prèviament amb el president del centre, Jacint Jordana; la directora, Laura Chaqués, i el president honorífic, Narcís Serra.