- El fons Eduard Brossa inclou sobretot manuscrits: llibretes de treball, correspondència i documentació sobre l’elaboració de mapes
- Eduard Brossa i Jaume Almera van crear el primer mapa geològic de la província de Barcelona, combinant treball de camp rigorós i tècniques litogràfiques innovadores
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha rebut avui la donació d’una part del llegat documental d’Eduard Brossa i Trullàs, cartògraf, gravador i litògraf sabadellenc del segle XIX i principis del XX. L’acord de donació l’han signat el director de l'ICGC, Antonio Magariños, i tres membres de la família Brossa: Maria Assumpció Batlle, Eduard Conti i Cristina Tomàs, nets i besnets del cartògraf.
El llegat inclou documents de gran valor històric i cartogràfic, com manuscrits, llibretes de treball, fotografies, correspondència i una col·lecció extensa de mapes, destacant el Mapa Geològic i Topogràfic de la Província de Barcelona, així com treballs sobre el Montseny i el Vallès.
Entre els documents més rellevants hi ha la Guia de Barcelona y sus Alrededores, un manuscrit il·lustrat amb plànols i fotografies i diversos treballs de camp sobre el Tibidabo, Montjuïc, Vallvidrera, entre altres.
Cartògraf il·lustre
Eduard Brossa i Trullàs (1848-1924) és un dels cartògrafs més destacats de Catalunya per les seves contribucions a la comprensió i la representació del territori català.
Als 14 anys es va iniciar en el món del dibuix com a aprenent de litògraf a la casa Tarragó de Barcelona, compaginant aquesta feina amb classes a la Llotja. Posteriorment, va treballar a l’editorial d’Esteve Paluzie, on es va dedicar plenament a la cartografia i, més tard, a la casa Henrich i Companyia com a dibuixant gravador.
El 1883, Eduard Brossa va publicar el seu primer mapa de Catalunya, una fita que marcaria l’inici d’una carrera prolífica en el camp de la cartografia. Amb el geòleg Jaume Almera, va emprendre el repte pioner de confeccionar el Mapa Geològic i Topogràfic de la Província de Barcelona, en el qual es va encarregar de la topografia i els processos litogràfics i de tiratge. Sense mitjans tecnològics moderns, el treball es basava en observacions de camp amb brúixola i baròmetre, registrant elements com la geologia, les corbes de nivell, la hidrografia, els camins i fins i tot els topònims més petits. Tot i que cinc dels sis fulls projectats es van publicar, el sisè quedà incomplet.
El 1892, Brossa va presentar un nou mapa de Catalunya, refet íntegrament, que es va convertir en un referent cartogràfic del país durant dècades. També va col·laborar amb el seu fill Joan Brossa en projectes destacats com el mapa de la regió del Montseny.
El llegat d’Eduard Brossa va transcendir més enllà de la seva obra. La Societat Catalana de Geografia va instaurar en el seu honor el premi Eduard Brossa, destinat a guardonar els millors reculls de toponímia municipal catalana.
El fons documental Eduard Brossa
El fons, fonamentalment manuscrit, és considerat d’alt valor històric per la seva contribució a la història de la cartografia de Catalunya. Entre els documents, destaquen les llibretes amb treballs de camp fets a diverses zones de Catalunya, especialment al Tibidabo, Montjuïc i altres localitats de l’entorn barceloní. La col·lecció també inclou publicacions dedicades a la seva figura, com la del Club Excursionista de Gràcia el 1932, i documents relacionats amb el Premi Eduard Brossa, establert per l’Institut d’Estudis Catalans a partir de 1954.
L’ICGC custodiarà aquests materials, els digitalitzarà i garantirà la seva consulta pública. D’aquesta manera complementaran els nombrosos mapes impresos realitzats per Brossa que ja formen part de la Cartoteca de Catalunya. A més, es crearà un espai web per donar visibilitat al llegat d'Eduard Brossa i es promourà la seva divulgació per mitjà de recursos didàctics i narratius.
Amb aquesta donació es vol reconèixer la figura d’Eduard Brossa, qui va contribuir notablement al coneixement geogràfic de Catalunya amb els seus treballs de topografia i la seva estreta col·laboració amb figures com Jaume Almera, pioner de la geologia catalana.
Amb la signatura de l'acord, el llegat d’Eduard Brossa comença una nova etapa, accessible al públic i a les futures generacions de professionals de la cartografia i la recerca.
La Cartoteca de Catalunya, un pol de coneixement
La Cartoteca és l’arxiu de documentació de l’ICGC i conté més de 350.000 mapes, fotografies, llibres i imatges singulars, de les quals més de 92.000 estan digitalitzats i es poden descarregar lliurement des de la Cartoteca digital. A més, custodia la Fototeca de Catalunya, el catàleg de fotografia aèria que és testimoni de l’evolució del territori des del segle XX.
És, per tant, un pol de coneixement científic en contínua expansió, enriquit amb fons de grans figures com Pau Vila, Leonor Ferrer, Reparaz o, tot just fa una setmana, el fons de diapositives d’esllavissades del geòleg Jordi Corominas, que la posiciona com un referent en el coneixement i la gestió del territori català.
4
Imatges
