1. Catalunya és pionera a Europa a agrupar tot el marc normatiu sobre l’amiant en una sola llei
  2. La normativa permetrà abordar el problema de forma integral i accelerar la retirada d’aquest material
  3. El projecte de llei preveu diversos mecanismes per acompanyar als ajuntaments en tot el procés
  4. Les ajudes econòmiques i suport tècnic al món municipal, a més, no s’aturaran mentre duri el tràmit parlamentari


El Consell Executiu ha aprovat el projecte de Llei per l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, una llei pionera en l’àmbit estatal i europeu amb l’objectiu de disposar d’un únic marc normatiu que permeti abordar de manera integral i accelerar la retirada d’aquest material nociu per a la salut. Ara, el Govern trametrà el projecte al Parlament per al seu debat i aprovació al llarg de l’any 2025.

Així doncs, aquesta Llei té per objecte establir un marc jurídic que permeti una actuació comuna per part de totes les administracions públiques de Catalunya amb la finalitat de lluitar contra els efectes nocius que l’amiant produeix sobre la salut de les persones, els animals i el medi ambient, facilitar la detecció i la localització dels materials que contenen amiant i garantir la seguretat i la salut de les persones treballadores i del conjunt de la ciutadania en la gestió i retirada de l’amiant. A més, aquesta normativa ha de promoure la coordinació i la cooperació entre totes les administracions públiques per tal d’accelerar al màxim la retirada de l’amiant, així com promoure la informació i la sensibilització de la ciutadania i les persones treballadores sobre els efectes nocius de l’amiant i la necessitat de fer-ne una gestió adequada i accelerar-ne la retirada.

Tot i que l’any 2002 se’n va prohibir l’ús, producció i comercialització, es va permetre el manteniment dels materials que ja estaven instal·lats o en servei fins a eliminar-los o fins al final de la seva vida útil. L’estat de conservació de l’amiant pot dependre de diferents factors (la seva ubicació, l’exposició a fenòmens meteorològics, a vibracions, etcètera) i es requereix una inspecció tècnica per valorar si cal una retirada urgent o si es pot mantenir durant un temps limitat, sempre que estigui identificat i es faci un seguiment regular. La Unió Europea recomana que aquest material estigui retirat de tots els edificis públics i en els situats en zones sensibles l’any 2028, i el 2032 d’arreu.

L’aprovació de la llei formava part de la línia estratègica 4.1 del Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant 2023-2032, aprovat l’any 2023, i evitarà que la regulació de l’amiant estigui, com fins ara, repartida en diversa normativa sectorial com la de treball, salut o medi ambient. En aquest sentit, el pla preveu mantenir la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya com a òrgan participatiu que ha de reunir totes les institucions i agents afectats i facilitar-ne la coordinació i cooperació. També assigna a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), una entitat de dret públic depenent del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, les funcions executives i instrumentals en relació amb les actuacions que cal realitzar.

L’impuls d’aquesta iniciativa legislativa no hauria estat possible sense el compromís i la implicació de les entitats cíviques i socials, de les associacions veïnals, dels governs locals i dels agents socials, i de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya.

Suport al món local

Un dels aspectes més destacats del Projecte de llei és que preveu la col·laboració entre la Generalitat i la resta d’administracions públiques catalanes, especialment els ajuntaments. En aquest sentit, preveu lliurar les actualitzacions del mapa de cobertes amb fibrociment del seu terme municipal a cada ajuntament, l’oferiment d’activitats formatives descentralitzades i atenció personalitzada als tècnics de les administracions per oferir assessorament i suport tècnic.

A Catalunya es calcula que poden quedar fins a uns 2 milions de tones de fibrociment i entre unes 6 i 30.000 tones de projectats i calorifugats, entre altres materials que també contenen amiant. La gran part d’aquest material es va instal·lar entre els anys 60 i finals dels anys 80. Per tant, es considera que gran part d’aquests materials avui ja han assolit el final de la seva vida útil o bé hi estan arribant.

La feina d’eliminació es manté durant el tràmit parlamentari

En els darrers anys, però, i sota el paraigua de la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant, ja s’han produït actuacions sectorials, com ara subvencions per a la retirada d’aquest material de les cobertes dels edificis o de les escoles i de molt concretes, com la darrera per retirar les cobertes d'amiant malmeses per la intensa pedregada que va caure el passat 2 d'agost a Sant Pere de Torelló i Vidrà (Osona).

Aquest model, doncs, continuarà durant els mesos que el Parlament tramiti la llei i l’ARC té previst treure en les pròximes setmanes una altra línia d’ajuts per a l’any 2025. De la mateixa manera, des del Departament de la Presidència es continuarà donant suport a tots els municipis que ho demanin, com es va fer la setmana passada amb una webinar per a ajuntaments a la qual es van connectar prop de 600 representants del món local.