- La tardor de 2024 ha estat càlida en general, especialment al quadrant nord-est, però sense una anomalia estacional destacada.
- L’estació ha estat plujosa en general i molt plujosa al litoral Sud, Terres de l’Ebre i zones de la depressió Central. En canvi, ha estat seca al nord-est, i molt seca en punts de l’Empordà.
La temperatura mitjana de la tardor ha estat superior a la mitjana del període de referència, si bé el caràcter càlid ha estat molt més moderat que el de les dues darreres tardors, quan les anomalies van superar els +3 °C. A la major part del territori l’anomalia ha estat moderada entre +0,5 °C i +1,0 °C, i sols a punts de l’interior de la Selva i a la Costa Brava s’han assolit anomalies entre +1,5 °C i +2 °C.
Mapes de la tardor del 2024 de diferència de la temperatura mitjana i del percentatge de precipitació acumulada respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.
Setembre fred, octubre càlid i un novembre molt càlid
La tardor va començar amb un setembre fred, però el caràcter càlid va tornar a ser predominant durant la segona meitat d’octubre. El darrer mes de l’estació ha esdevingut un dels novembres més càlids registrats a Catalunya (Figura 3), contribuint en bona part al caràcter càlid de l’estació.
Al setembre, el pas de pertorbacions sovint anaven acompanyades d’aire relativament fred per l’època de l’any, esdevenint al conjunt del país el setembre més fresc des de l’any 2017. En sectors de l’altiplà Central i Pirineu occidental cal retrocedir fins al 1996 per trobar-ne un de més fred.
Després de dos octubres excepcionalment càlids (2022 i 2023), l’octubre d’enguany ha tornat a ser càlid, però amb anomalies positives més moderades de fins a +2 °C. La intensa circulació zonal va inhibir l’entrada de fluxos del nord, afavorint un comportament més càlid al nord-est, àrees de la depressió Central i punts del Pirineu occidental. L’abundant nuvolositat va impedir la pèrdua de calor nocturn amb una temperatura mínima elevada per l’època de l’any afavorint el caràcter càlid del mes.
Al novembre, la massa d’aire temperada del Mediterrani va ser predominant durant la primera quinzena de mes i va fer que la temperatura mitjana es mantingués elevada, especialment la mínima, que va ser la més alta per a un mes de novembre a 9 de les 117 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades.
A sectors de la Catalunya Central i del Prepirineu ha estat el novembre més càlid, i a conjunt del territori ha estat un dels més càlids juntament amb els de 2023, 2022, 2011 o 2006.
A la majoria de les sèries que disposen de més de 75 anys de dades, la tardor d’enguany s’ha situat d’entre les deu més càlides, resultant la 7a més càlida a l’Observatori Fabra de Barcelona (el Barcelonès) amb registres des del 1914.
El gràfic d’evolució de la temperatura a 850 hPa (uns 1.500 m d’altitud) del radiosondatge de Barcelona (Figura 1) il·lustra els períodes càlids i freds esmentats.
Figura 1: Gràfic d’evolució de la temperatura a 850 hPa al radiosondatge de Barcelona durant la tardor 2024.
Figura 2: Mapes de temperatura mitjana de la tardor del 2024 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.
Figura 3: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de tardor del 2024 (setembre, octubre i novembre) respecte a la mitjana climàtica 1991-2020.
Tardor plujosa al conjunt del país, però amb un gran dèficit a l’Empordà
La tardor d’enguany ha estat plujosa o molt plujosa a més del 75% de la superfície de Catalunya. A àrees del terç sud del país, Terres de l’Ebre, litoral Sud i punts de la depressió Central l’estació ha resultat molt plujosa, però en canvi al quadrant nord-est la tardor ha estat seca i fins i tot molt seca en punts de l’Empordà, on la precipitació recollida no ha superat el 50% de la mitjana del període de referència 1991-2020.
Les anomalies de precipitació dels mesos de setembre i especialment octubre (Figura 5) mostren com la pluja ha afavorit més les comarques de la meitat occidental del país, mentre que el nord-est ha estat menys afectat pels episodis de precipitació.
El novembre presenta un patró diferent i molt contrastat: mes plujós al litoral i prelitoral Sud i punts de l’Empordà, extremament plujós al Montsià i en canvi sec a la resta i molt sec al Pirineu i Prepirineu central.
A 17 de les 119 estacions amb més de 20 anys de dades, la tardor de 2024 ha estat la més plujosa i a 40 estacions ubicades a Ponent, litoral i prelitoral Sud ha resultat entre la segona o la tercera més plujosa.
De les sèries històriques de més de 75 anys aquesta tardor ha estat la més plujosa a Tàrrega (l’Urgell) amb 299,4 mm i la tercera més plujosa al Pont de Suert (l’Alta Ribagorça) amb 462,1 mm.
Episodis de precipitació de la tardor
El primer episodi de pluja general va tenir lloc del 3 al 4 de setembre amb acumulacions de 20 a 50 mm, si bé a l’Alt Empordà la pluja va ser inferior a 5 mm. La jornada del dia 4 va ser la més plujosa dels últims 5 anys a sectors de Ponent i entre els dos dies destaquen els 87,5 mm a la Granadella (les Garrigues), els 76,4 mm a Cervera (la Segarra) i els 75,8 mm a la Palma d’Ebre (la Ribera d’Ebre).
Del 6 al 8 de setembre episodi de tempestes que localment van ser fortes al litoral i prelitoral amb acumulacions abundants per sobre dels 80 mm. En destaquen els 123,0 mm a Montblanc (la Conca de Barberà), 95,6 mm a Querol (l’Alt Camp) o els 90,2 mm d’Arenys de Mar (el Maresme).
Entre el 17 i el 24 de setembre la pluja va ser freqüent, però de distribució irregular, amb aiguats al sud que van acumular més de 200 mm al Baix Ebre.
El 2 i 3 d’octubre una baixa retrògrada va acumular més de 50 mm al prelitoral Central i punts del Prepirineu oriental.
Del 7 al 12 d’octubre es van produir acumulacions per sobre dels 40 mm al vessant sud del Pirineu.
Entre el 15 i el 18 d’octubre una pertorbació va deixar superacions de 50 mm al vessant sud del Pirineu i al massís del Port. El 17 d’octubre la precipitació va anar acompanyada de fenòmens de temps violent com el tornado que va afectar una zona forestal dins els límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, al terme municipal de Mura (el Bages).
Les dues setmanes de pluja més abundant dels darrers 4 anys
L’episodi de precipitació més destacat de la tardor va començar el 25 d’octubre, quan una Depressió Aïllada a Nivells Alts (DANA) va afavorir un episodi d’abundant precipitació que va superar els 150 mm al terç sud del Principat fins al dia 30.
La situació de pluja abundant iniciada a finals d’octubre es va estendre fins al 8 de novembre, esdevenint les dues setmanes de pluja més abundants des del gener de 2020 a Catalunya. La pluja sovint va anar acompanyada d’activitat elèctrica i xàfecs d’elevada intensitat, d’entre els quals destaquen els aiguats del centre i sud del litoral entre els dies 1 i 4 de novembre: gairebé 100 mm a punts del Garraf el dia 3, més de 100 mm a punts del Camp de Tarragona la nit del 3 al 4, i més de 100 mm al delta del Llobregat el dia 4, on destaquen els 131,1 mm de Viladecans (el Baix Llobregat), dels quals 42,6 mm en sols 30 minuts.
Les tempestes van anar acompanyades de fenòmens de temps violent i la matinada del 4 de novembre un tornado va provocar danys al Pont d’Armentera (l’Alt Camp).
Entre els dies 5 i 6 es van produir tempestes al nord-est i interior. A punts de la Catalunya Central i del prelitoral es van superar els 50 mm.
La nit del 7 al 8 de novembre les tempestes van afectar punts de la Costa Brava, localment acumulant més de 100 mm al cap de Creus i al Baix Empordà.
Més de 500 mm al sud de Catalunya
Els dies 12 i 13 de novembre una baixa retrògrada provinent de l’interior del continent europeu va provocar un nou episodi de pluja superant els 20 mm al litoral i prelitoral sud, amb màxims de més de 100 mm al sud del Montsià: 131,2 mm a Ulldecona i 102,6 mm a Alcanar, dels quals 43,2 mm en sols 30 minuts.
A sectors del Baix Ebre i del Montsià la precipitació d’aquesta tardor supera els 500 mm i al PN dels Ports (Baix Ebre) el conjunt d’episodis ha sumat 845,2 mm, més del doble respecte el període climàtic de referència 1991-2020 i als Alfacs (Montsià) els 615,7 mm representen més de tres vegades la precipitació mitjana de la tardor.
Entre els dies 18 i 24 de novembre es va produir el darrer episodi de pluja originat pel pas de diversos sistemes frontals i que van afectar principalment el Pirineu amb fins a 47,3 mm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà i 45,9 mm al Lac Redon (2.247 m) a la Val d’Aran.
Figura 4: Mapes de precipitació acumulada durant la tardor del 2024i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.
Figura 5: Mapes del percentatge de precipitació respecte a la mitjana climàtica 1991-2020 dels mesos de la tardor del 2024 (setembre, octubre i novembre).
Irradiació solar per sota de la normalitat
La irradiació solar global de la tardor ha estat inferior a la mitjana (Figura 6). Durant els tres mesos de l’estació s’han registrat anomalies negatives d’irradiació solar, amb valor notablement inferiors durant l’octubre al Pirineu i Prepirineu occidental, i meitat oest del país. Al novembre al litoral i prelitoral, juntament amb la depressió Central és on s’han registrat els valors més baixos. (Figura 7).
Figura 6: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de la tardor del 2024 respecte a la mitjana dels últims 10 anys.
Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA. Les mitjanes contra les quals es comparen les dades s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2014-2023).
Figura 7: Mapes d’anomalia d’irradiació solar global dels mesos de la tardor del 2024 (setembre, octubre i novembre) respecte a la mitjana dels últims 10 anys.
Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí estacional definitiu a partir del mes d’octubre. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.
4 de desembre de 2024
9
Imatges
1
Fitxers adjunts
