- Inclou més de 700 documents, sobretot cartes, que documenten elperíode més fecund del poeta (1879-1892)
La Col·lecció Verdaguer Panadès ha estat donada a la Generalitat de Catalunya per a la seva integració a l’Arxiu Nacional. Es tracta d’un conjunt extraordinari format per 700 documents, especialment cartes, heretades del poeta Jacint Verdaguer i Santaló, figura clau de la història de la literatura catalana contemporània. La darrera titular del fons, Maria Rosa Serra i Rovira, ha materialitzat la donació.
La Col·lecció Verdaguer Panadès ocupa sis capses de format estàndard i aplega 720 documents, dels quals 676 corresponen a cartes rebudes pel poeta durant el període 1879-1892, el del seu servei com a capellà dels marquesos de Comillas a Barcelona, residint en bona part al Palau Moja, seu actual de la Direcció General del Patrimoni Cultural, on s’integra justament l’Arxiu Nacional de Catalunya. En certa manera, se’n pot dir, doncs, que cent trenta anys després els documents tornen a casa. Aquells anys de vinculació amb els marquesos són, de fet, els de major producció literària de l’autor, fonamentada en un bon estat de salut i disponibilitat econòmica.
El conjunt conservar relaciona Verdaguer amb 150 persones i a partir de 1885 es fa especialment intens. Entre els corresponsals destaquen Claudi López Bru, marquès de Comillas, la seva muller Maria Gayón, el canonge vigatà Jaume Collell i Bancells i diferents traductors de la seva obra, com ara Albert Savine, Justí Pépratx, Josep Tolrà de Bordas, Francisco Díaz Carmona i Luigi Suñer. Finalment, convé assenyalar la importància de la relació epistolar amb els membres de la Maintenance du Languedoc com Frédéric Donnadieu, Alfons Roque–Ferrier i Paul Mariéton, entre altres.
La Col·lecció Verdaguer Panadès permet aprofundir en el coneixement de la vida i l’obra del poeta en aspectes com la seva activitat quotidiana, els seus cercles més íntims, la relació amb escriptors, intel·lectuals i artistes catalans, i les seves relacions literàries fora del nostre país, potser la part més rica i interessant d’aquest epistolari extraordinari.
L’anomenada Col·lecció Verdaguer Panadès, coneguda així pels cognoms d’un dels seus darrers propietaris, va passar de mà en mà entre els descendents d’una branca familiar col·lateral del poeta quan aquell va desplaçar-se de Barcelona a la Gleva el maig de 1893. La va lliurar, amb la resta dels objectes procedents dels espais que havia hagut de buidar, a mans del seu cosí, el polític catalanista Narcís Verdaguer i Callís (1863-1918).
Consolidar la presència a l’Arxiu Nacional
Josep Verdaguer i Panadès va donar a conèixer públicament l’existència de la col·lecció conservada per la família el 1989, fet que va ser acollit amb enorme interès pels estudiosos verdaguerians, sobretot pel fet que el fons personal de l’escriptor va quedar dispers a la seva mort i ha anat essent objecte de recuperacions parcials posteriors. Feta una primera ordenació i descripció, a fi de facilitar-ne el coneixement i l’accés, l’any 2002 la família va acordar amb l’Arxiu Nacional la reproducció digital del conjunt document, còpia que va passar a formar part de l’Arxiu de Complement de centre (el que acull els fons dels quals només comptem amb una reproducció) com a Col·lecció Verdaguer Panadès | ANC2-73. L’Arxiu Nacional va editar aquell any un CD-R amb el contingut sencer de la col·lecció. Actualment, aquella digitalització és consultable a través del portal ‘Arxius en Línia’, integrada per 1.742 objectes digitals. Ara, amb el lliurament de la documentació original, s’assegura la conservació permanent d’aquest ric testimoni en les millors condicions. La col·lecció Verdaguer Panadès resta així a partir d’ara integrada en la sèrie de fons documentals de l’Arxiu Nacional amb la referència ANC1-1493.
La vida complexa d’un símbol literari
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 1845-Vallvidrera, 1902), fill de pagesos modestos ingressà al seminari de Vic el 1855. La seva participació en els Jocs Florals a partir de 1865 el va relacionar amb les personalitats clau de la Renaixença. El 1870 va rebre els ordes sagrats i és destinat com a vicari a Vinyoles d'Orís i el 1874 exerceix de capellà a la Compañía Transatlántica, propietat dels marquesos de Comillas. Entre 1877 i 1893 va residir al palau dels marquesos de Comillas a Barcelona, com a capellà de la família i com a almoiner. Cal destacar d'aquesta època els seus viatges per França, Alemanya i Rússia, i el seu viatge a Terra Santa el 1886, que li va crear un gran trasbalsament espiritual. Entre 1893 i 1895 el desig creixent de canvi el va portar a ser confinat a la Gleva (Osona) per les autoritats eclesiàstiques. Desobeint les ordres dels seus superiors va tornar a Barcelona on li foren suspeses les llicències de dir missa. Finalment rehabilitat, va dirigir algunes revistes literàries de tema religiós. De la seva obra literària cal destacar "L'Atlàntida" (1877), "Idil·lis i cants místics" (1879), "El Canigó" (1886), i la trilogia "Jesús Infant", que va publicar el 1891 i 1893.
El lliurament de la col·lecció Verdaguer-Panadès a l'Arxiu Nacional
Per saber-ne més:
Descripció de la Col·lecció Verdaguer Panadès | ANC1-1493
Tot el contingut de la Col·lecció Verdaguer Panadès
SOLÀ i CAMPS, Josep M.; TORRENTS, Ricard. “El fons Verdaguer Panadès, una nova i valuosa aportació a l’epistolari verdaguerià”. Anuari Verdaguer, no. 4 (1989), pp. 21-36.
3
Imatges
