Aquest migdia la consellera de Benestar i Família, Anna Simó, i la presidenta de l’Institut Català de la Dona, Marta Selva, clouen les jornades internacionals Les violències contra les dones: experiències d’intervenció institucionals i socials, que ha organitzat  l’Institut Català de la Dona, en el marc de la commemoració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones.

Un dels aspectes sobre el qual s’ha insistit al llarg dels dos dies de les jornades és la ineficàcia d’un patró assistencial uniforme per a les dones que pateixen maltractaments, i en la necessitat d’individualitzar les actuacions segons les diverses situacions. La presidenta de l’Institut Català de la Dona, Marta Selva, afirma que :“la premisa indispensable per eradicar les violències és adaptar els recursos a les necessitats i expectatives de cadascuna de les dones que les pateixen”.

Marta Selva també considera que “les dones han de ser protagonistes del seu procés de recuperació, no se les ha de tractar com a víctimes sinó com a sobrevivents amb capacitat de superació, i amb poder per transformar el seu entorn”.

A partir dels debats s’ha conclòs que reforçar els circuïts i la coordinació interinstitucional amb tots els agents implicats és un dels punts bàsics per facilitar que les dones no es perdin en un laberint de recursos i serveis, que perden així la seva eficàcia.

També s’ha constatat que l’experiència de les dones i les entitats de dones, pioneres en endegar mesures d’atenció i acompanyament, és imprescindible a l’hora de dissenyar mesures efectives per a les dones. En els darrers anys, sovint sense prou suport institucional ni reconeixement social, les entitats han portat a terme tota una sèrie d’accions, fruït del treball solidari i voluntari, i de la implicació dels i de les professionals, que han permès la recuperació de moltes dones.

Finalment, s’ha insistit en què cal un abordatge integral i, alhora, individualitzat, d’aquesta problemàtica,  i que les institucions hi dediquin un pressupost adequat a les necessitats reals de la societat.

A més, s’ha demanat un reconeixement social als diferents tipus de violències que pateixen específicament les dones, que s’han de tractar des de la transversalitat. No es tracta de fer assistencialismes sinó de defensar-ne els drets humans.

Associacions de dones i institucions han intercanviat experiències i actuacions sobre l’abordatge de les violències. Al llarg de dos dies, les 40 expertes i experts en violències, i les 550 persones inscrites, han debatut sobre els programes d’atenció integrals no residencials, els centres d’acolliment, els programes específics al territori, la creació de recursos especialitzats dins dels grups de dones i el treball dels grups de dones en els diferents àmbits de la violència contra les dones.