Aquest Decret regula la mediació familiar, establint l’obligació de fomentar-la al Centre de Mediació Familiar de Catalunya, adscrit al Departament de Justícia i als Col·legis professionals que aglutinen les persones que poden actuar en l’àmbit de la mediació regulada per la citada Llei 1/2001, i a la qual poden accedir-hi gratuïtament les persones que tenen reconegut el dret d’assistència jurídica gratuïta o tenen els requisits per a que se’ls hi reconegui.La mediació és una institució aplicable a diferents àmbits i consisteix en un mètode de resolució de conflictes que es caracteritza per la intervenció d’una tercera persona imparcial i experta, sigui a iniciativa pròpia de les parts, sigui a indicació d’una autoritat judicial, i que té com a objecte ajudar les parts i facilitar-los l’obtenció per elles mateixes d’un acord satisfactori.Podran demanar la mediació familiar les persones unides per vincle matrimonial o que formen una unió estable de parella i les que, sense formar una unió estable de parella, tenen fills comuns, per a la solució de conflictes com ara: crisis de convivència, assoliment de conveni regulador en la separació o el divorci contenciosos, compliment de sentències recaigudes en els procediments de separació i divorci, convivència amb fills i, pensions. També pot demanar la mediació regulada per aquesta Llei qualsevol persona que tingui un conflicte per raó d’aliments entre parents o d’institucions tutelars.Es podrà demanar al Centre de Mediació Familiar o als col·legis professionals que intervenen en la mediació familiar regulada en la Llei i que són els col·legis d’advocats, els de psicòlegs, els de diplomats en treball social i assistents socials, els d’educadors socials i els de pedagogs, i les persones mediadores hauran d’estar col·legiades en algun d’aquests col·legis. Si cap de les parts no té dret a la gratuïtat, aleshores la intervenció del Centre de Mediació o dels col·legis professionals serà únicament facilitar informació sobre les persones mediadores inscrites.El Decret aprovat avui desplega la Llei 1/2001 i regula tots aquells aspectes que són necessaris per a la plena operativitat de la Llei com ara normes relatives a l’organització, el funcionament i la publicitat del Registre de persones mediadores, a la capacitació de les persones mediadores o a l’establiment del les normes deontològiques i sancionadores en l’àmbit de la mediació.Cal destacar-ne, però, els preceptes dedicats als requisits que hauran de tenir les persones mediadores i a la seva formació específica, la qual serà impartida pels col·legis professionals o per centres docents universitaris, degudament homologats pel Centre de Mediació Familiar de Catalunya. D’altra banda, també s’han de remarcar els articles reguladors del desenvolupament de la mediació, amb l’establiment d’un nombre màxim de sis sessions si es tracta d’una mediació total o de tres si és parcial. En aquest sentit, ens trobarem davant mediació parcial quan aquesta es limiti a tractar algunes de les matèries relatives a la custòdia dels fills, a l’exercici de la potestat del pare i de la mare, al règim de visites, a l’ús de l’habitatge familiar o a les econòmiques. Si abasta totes les matèries esmentades es tracta de mediació total.La condició de mediador s’adquireix per la inscripció i és requisit indispensable:a) L’exercici de la professió respectiva durant tres anys en els últims cinc anys.b) L’acreditació de la formació necessària (formació especifica impartida pels col·legis professionals o per centres docents universitaris, degudament homologada pel Centre, consistent en cursos d’una durada mínima de 200 hores i un requisit mínim del 80% d’assistència).c) Estar col·legiat en algun dels col·legis professionals esmentats en aquest Reglament.Tanmateix s’estableix un període transitori en el qual els col·legis professionals descrits podran habilitar per actuar com a persones mediadores aquelles persones col·legiades que acreditin uns requisits de major període d’anys d’exercici professional i de menor període de formació especialitzada.