Justícia

El Govern ha aprovat el Projecte de llei de Drets Reals de Garantia.

query_builder   18 desembre 2001 10:00

event_note Nota de premsa

El Govern ha aprovat el Projecte de llei de Drets Reals de Garantia.

Aquesta Llei regula els Drets Reals de Garantia més àmpliament del que ho va fer la Llei 22/1991, de 29 de novembre, de garanties possessores sobre cosa moble, la qual incorpora el contingut parcialment modificat.Regula tres Drets Reals de Garantia: el dret de retenció, la penyora i l’anticresi.El dret de retenció és aquell dret que té una persona a retenir una cosa, i a negar-se a restituir-la al seu propietari, fins que no li pagui totalment els deutes que van néixer en ocasió d’un negoci o contracte contret en relació a aquesta cosa. La penyora és una cosa o objecte que es posa a mans d’algú altre en garantia del compliment d’un deute o d’una obligació.Fins ara, el dret de retenció i la penyora eren les figures utilitzades per garantir el compliment d’una obligació mitjançant la possessió d’una cosa moble, ja fos retenint-la, o donada en penyora.El projecte de llei fa que aquests tipus de garanties, que fins ara es projectaven només sobre els béns mobles, tinguin la seva plena aplicació sobre els béns immobles. Això fa necessari que s’inclogui dret real d’anticresi en la pròpia llei, ja que l’única diferència entre el dret de retenció d’immobles i l’anticresi rau en el fet que el dret de retenció és de constitució unilateral, imposat per la persona que reté, mentre que l’anticresi és de constitució bilateral, a partir d’un acord de voluntats entre les persones que intervenen. Fins ara l’anticresi es trobava recollida a la Compilació de Dret Civil Català, i era allí on hi tenia la seva regulació. L’anticresi és un dret que a favor una persona creditora es constitueix sobre un bé immoble del deutor en garantia d’una obligació i que autoritza el creditor d’aquesta a percebre els fruits del bé immoble afectat per tal d’aplicar-los al pagament dels interessos i després a l’amortització del capital.El projecte, a més, millora els mecanismes a través dels quals es pot vendre la cosa objecte de la garantia, amb la finalitat de treure’n el màxim rendiment econòmic i amb els menors costos possibles, en benefici tant de la persona deutora com de la creditora. En aquest sentit, les persones creditora i garant poden acordar que l’objecte de la garantia sigui alienat directament per qualsevol d’elles o a través d’una tercera. A manca d’aquest acord, la creditora pot instar la venda de la cosa mitjançant subhasta pública notarial o alguns dels altres mecanismes que ja eren previstos. Una altra de les novetats a destacar és que fins ara la llei només contemplava les despeses necessàries per a la conservació i la gestió de la cosa com a pressupòsits del dret de retenció, i ara s’inclou les despeses útils com a originadores d’aquesta garantia.Així mateix, i per tal d’augmentar l’operativitat de la garantia i baixar els seus costos, el projecte fa una nova regulació del dret de retenció dels béns mobles de menys valor, els de valor inferior als 500 euros (83.193 pessetes), permetent que la persona retenidora disposi lliurement de la cosa, llevat del cas que constin degudament inscrites limitacions de la facultat de disposició.