{"name":"2024/12/18/13/52/dc079379-e0d9-48a2-8406-cc3cfb84f7ea.jpeg","author":"DTER","type":"0","location":"0","weight":500987}

1. Els primers sis voltors s’han instal·lat en una gàbia d’aclimatació, on romandran entre sis i deu mesos per incrementar la seva adaptació al medi
2. Durant els propers cinc anys, es preveu alliberar una cinquantena de voltors per recuperar l’espècie
3. La seva presència als Ports també facilitarà la creació d’un corredor biològic entre les colònies ibèriques i les de la resta d’Europa i Àsia

Aquest dimecres han arribat els primers exemplars de voltor negre que formen part del projecte de reintroducció d’aquesta espècie al Parc Natural dels Ports. Es tracta de sis exemplars que venen del centre de recuperació de fauna silvestre del Grup de Rehabilitació de la Fauna Autòctona i el seu Hàbitat (GREFA). L’objectiu del projecte és millorar la conservació de l’espècie a Catalunya i facilitar el corredor biològic entre les colònies ibèriques i les de la resta d’Europa i Àsia.

El projecte de reintroducció del voltor negre suposarà la recuperació d’una espècie extingida i contribuirà al restabliment de processos ecològics crucials que porten a terme el gremi de voltors, amb la qual cosa millorarà la biodiversitat i l’estat de conservació ecosistèmic d’aquest espai protegit.

Els voltors s’han instal·lat en la gàbia d’aclimatació que el Parc va construir l’any passat amb el finançament europeu del fons Next Generation. En aquestes instal·lacions, s’hi estaran entre sis i deu mesos amb l’objectiu que puguin associar el territori amb la disponibilitat d’aliment i amb la presència de congèneres. Això incrementarà les possibilitats d’assentament i de fixació de la colònia, un cop els voltors s’hagin alliberat i estiguin en procés d’adaptació a la vida silvestre.

Durant aquest període, els voltors negres no podran tenir contacte visual amb les persones, de manera que se’n farà el seguiment per mitjà de càmeres i punts de vigilància i control que els animals no podran veure.

En total, es preveu l’aclimatació i l’alliberament d’una cinquantena de voltors negres en els propers cinc anys. Seran exemplars procedents de rescats i acollits en centres de recuperació de fauna salvatge de la península Ibèrica i de cria en captivitat. L’objectiu és aconseguir que alguns d’aquests individus, quan esdevinguin adults, s’instal·lin al territori d’alliberament o que hi tornin després d’haver-se dispersat.

Per afavorir la fixació d’aquesta nova colònia, també es preveuen altres actuacions, com ara la creació i el manteniment de punts d’alimentació suplementària, la instal·lació de rèpliques de voltor negre i de plataformes artificials per estimular la nidificació en les parelles primerenques, i també accions més centrades en la divulgació i l’educació ambiental adreçades a la població local.

Un corredor biològic per al voltor negre

El voltor negre va desaparèixer de Catalunya i de gran part del continent europeu entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Les causes principals de la seva desaparició van ser la persecució directa, l’enverinament, la fragmentació de l’hàbitat i la pèrdua de recursos tròfics, entre d’altres.

Les quatre espècies europees, el voltor comú, el voltor negre, el trencalòs i l’aufrany, es complementen en l’eliminació ràpida i eficient de tota mena d’animals morts i limiten la propagació de malalties bacterianes. Per tant, la seva funció és fonamental per als ecosistemes.

França va iniciar, l’any 1992, les primeres reintroduccions d’aquest rapinyaire a Europa. Avui dia, hi ha en curs diversos programes de reintroducció i de reforçament a la serra de la Demanda, al Parc Natural de l’Alto Tajo i a Bulgària. A Catalunya, l’any 2007 es va iniciar la reintroducció al Prepirineu lleidatà, concretament a la Reserva Nacional de Caça de Boumort i a la muntanya d’Alinyà. Aquest projecte suma actualment 18 parelles reproductores i 62 exemplars, que connecten les poblacions del sud de França amb les de la Península.

El 2020, un estudi de viabilitat redactat pel GREFA va concloure que el Parc Natural dels Ports té un hàbitat perfecte per acollir una població reproductora de voltor negre. Aquest espai natural protegit, inclòs dins l’espai de xarxa Natura 2000 “Sistema prelitoral meridional”, té 35.050 hectàrees de muntanya molt ben conservades, amb zones tranquil·les i amb grans arbres, ideals per a la nidificació i la supervivència d’aquestes espectaculars aus carronyaires. De fet, hi són freqüents les observacions d’individus en dispersió, alguns dels quals, marcats amb emissors GPS, procedeixen de Boumort o de la serra de la Demanda. Així doncs, la ubicació geogràfica de les muntanyes dels Ports, al sud del sistema Ibèric, facilitarà la connexió natural entre les colònies del Prepirineu i les del centre de la península Ibèrica, i consolidarà el corredor biològic entre Europa i Àsia, estratègic per a la conservació d’aquesta espècie amenaçada.