L’exercici de la competència per conservar, modificar i desenvolupar el Dret civil de Catalunya, recuperada fa més de vint anys en el nou marc constitucional i estatutari, ha passat fins ara, per diverses fases les quals han culminat amb lleis d’importància cabdal com és el cas de la Compilació Catalana de Dret Civil, el Codi de Successions o el Codi de Família.L’any 2000 fou creat l’Observatori de Dret Privat de Catalunya amb la finalitat d’actuar com un instrument especialitzat de l’acció política del Govern de la Generalitat en matèria de dret privat i com un centre de seguiment, estudi, debat i divulgació d’aquest dret, així com d’establiment de relacions amb altres organismes estatals i internacionals amb finalitats semblants. Aquest projecte de Codi Civil de Catalunya té els seus orígens en els treballs de les diverses seccions i del Ple de la Comissió de Codificació d’aquest Observatori.El primer objectiu d’aquest projecte de llei és establir l’estructura, el contingut bàsic i el procediment de tramitació del Codi Civil de Catalunya. En aquest sentit, la principal idea que la inspira és que el Codi Civil de Catalunya ha de ser un codi obert, tant en la seva estructura com en el seu contingut, i que s’ha anar conformant, d’acord amb el pla establert en aquest llei, mitjançant una successió de lleis que seran integrades al llarg del temps.Perquè això sigui possible, i per tal d’aconseguir una estructura que permeti anar incorporant les noves regulacions o les modificacions de les ja existents sense que se’n ressenti greument tota la seva sistemàtica, s’ha optat pel model utilitzat pel legislador del Codi civil neerlandès.Aquesta sistemàtica empra la numeració decimal o indiciària en la qual la numeració dels articles es compon de dues xifres separades per un guió. Els tres primers números de cada article situats davant del guió es refereixen respectivament al Llibre, al Títol i al Capítol, i la xifra que ve després del guió correspon a la numeració contínua que comença des de l’ú en cada capítol. Amb aquesta fórmula es permetrà que el legislador s’imposi el ritme que consideri més adient i que, en atenció a les circumstàncies socials i a les necessitats del país, pugui prioritzar unes parts de la regulació envers altres.Pel que fa a la composició, aquest codi tindrà 6 Llibres que s’ocuparan de:- Llibre I: disposicions generals- Llibre II: de la persona i la família- Lllibre III:de la persona jurídica- Llibre IV:de les successions- Llibre V:dels béns, de la possessió i els drets reals- Llibre VI: de les obligacions i contractesEl segon objectiu d’aquest projecte és donar el redactat al Llibre Primer del Codi Civil de Catalunya, el qual s’estructurarà en dos títols:- Títol I: disposicions preliminars: recull i sistematitza els preceptes continguts en la part general de la Compilació de Dret Civil, i es regulen: els elements que componen el dret civil de Catalunya, destacant el paper principal de la llei i atorgant al costum un paper secundari, el caràcter de dret comú a Catalunya, el veïnatge civil, la llibertat civil entesa com a principi general i no com a figura aplicable només als contractes, la bona fe, el còmput dels terminis i la vigència de les normes.- Títol II: prescripció i caducitat: duu a terme una regulació més moderna i dinàmica d’aquestes dues figures que la que es pot trobar en el Codi Civil espanyol.Cal destacar com a novetat, i en línia amb l’evolució dels ordenaments jurídics del nostre entorn, la introducció de la suspensió de la prescripció.La possibilitat que el termini de prescripció se suspengui permetrà socórrer aquelles persones que tenien un dret i no han pogut interrompre aquest termini de prescripció bé per motius externs i aliens a ell, bé per motius personals o familiars. Fins ara, en els casos, per exemple, dels menors d’edat o persones incapacitades que no disposaven de representant legal, i que per tant no podien exercitar les seves pretensions, aquestes prescribien pel pas del temps. Igual succeïa en els casos en els quals existien pretensions entre marit i muller però com que no existeix separació, no es poden exercir determinades pretensions fins a la separació, moment aquest en què aquelles pretensions haurien prescrit.En tots aquests casos, la prescripció se suspendrà fins que per exemple, en el primer cas es disposi de representant legal, i en el segon, existeixi separació judicial o de fet, situacions en les quals el termini de prescripció es reprendrà i per tant mentre no hi hagi prescripció dels drets, les pretensions es podran exercitar. Aquesta possibilitat no està recollida en el Codi Civil Espanyol.