1. L’artista Helios Gómez, empresonat a la Model, les va pintar en homenatge als presos i a la seva patrona, la Verge de la Mercè, patrona també de la ciutat de Barcelona
  2. Els treballs de descoberta de les pintures murals originals, amagades sota vàries capes de pintura, duraran aproximadament tres mesos
  3. Actualment, es troba en redacció del projecte de l’Espai Memorial de la Model que inclourà la Capella Gitana
Detall d’un àngel. Imatge de Gabriel Gómez.
Detall d’un àngel. Imatge de Gabriel Gómez.
{"name":"2024/12/23/15/47/029f4573-4f74-4568-9452-36dbe2a98faf.jpg","author":"Departament de Cultura ","type":"0","location":"0","weight":83079}

El Departament de Cultura, de la mà del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), inicia l’actuació per descobrir i consolidar les pintures murals originals que Helios Gómez va fer en homenatge als presos a l’anomenada capella Gitana, a la presó Model de Barcelona. Aquestes pintures no es poden veure des del 1998 perquè van quedar tapades sota diverses capes de pintura que encara les cobreixen.

El projecte es divideix en quatre fases i ara se n’inicia la segona, amb una durada aproximada de tres mesos. La primera va consistir en la realització de tot un seguit d’estudis previs, com analítiques i una prospecció, amb obertures de cales, de la pintura mural. Aquests estudis han confirmat l’existència de pintura mural a tota la cel·la, incloent el sostre, encara que no totes les parts amb escenes figurades o amb ornamentacions.

La segona fase, de descoberta de les pintures, és una actuació molt dificultosa perquè les capes sobreposades són molt rígides, estan molt adherides i s’han d’eliminar mil·límetre a mil·límetre per no malmetre la pintura original. Mitjançant sistemes mecànics i químics s’anirà fent la retirada de les capes de pintura superposades. La consolidació es restringirà a l’estrictament necessari per estabilitzar la pintura mural durant el procés d’eliminació de la capa superficial. A més de la documentació habitual amb fotografia digital i mitjançant diferents tipus de radiacions abans, durant i després de la intervenció, una vegada descobertes les pintures murals també es farà una fotogrametria 3D de tot el conjunt.

En una tercera fase es restauraran les pintures murals un cop descobertes i en una quarta fase s’elaborarà un protocol de conservació preventiva.

Posteriorment, es realitzarà la museïtzació de l’espai en consonància amb la resta de l’Espai Memorial que s’ubicarà a la quarta galeria i al panòptic.

La capella Gitana és el nom amb el que es coneix la cel·la número 1 del primer pis de la quarta galeria, a l’antic corredor dels presos condemnats a mort i que cobria les funcions d’oratori. La cel·la, de 7,6 m²,va ser pintada el 1950, durant una de les estades del pintor, cartellista i poeta Helios Gómez a la presó.

El nom de la capella ve donat pel fet que tots els personatges, inclosa la Verge i el Nen, estan representats amb la pell fosca característica de l’ètnia gitana a la que l’artista pertanyia i que sempre va reivindicar.

Són unes pintures en homenatge als presos i a la seva patrona la Verge de la Mercè, patrona també de la ciutat de Barcelona. Aquestes pintures van ser tapades el 1998 amb diverses capes de pintures (blava-blanca), argumentant motius d’higiene. Gràcies a diversos testimonis fotogràfics antics es coneixen les composicions pictòriques a dos dels paraments de la cel·la.

L’any 1999, el CRBMC va fer una primera visita a la capella, quan la Model encara estava en actiu, tot i que aquesta no estava ocupada per cap pres i no tenia cap ús. Gràcies a diverses cales de prospecció, els tècnics van comprovar que les pintures estaven ben adherides a la seva capa de preparació de guix, i que hi ha mínim dues capes de pintura plàstica a sobre d’elles. La intervenció queda aturada després d’aquesta visita a l’espera de que la presó deixés de funcionar fet que es va produir el 2017.

Helios Gómez Rodríguez

Helios Gómez va néixer a Sevilla l’any 1905 i va morir a Barcelona el 1956. Era pintor, dibuixant i gravador, cartellista i poeta, membre de les avantguardes culturals barcelonines de principis del segle XX. Alhora, també va ser promotor, fundador i president del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya. Un sindicat, fundat a Barcelona l’any 1936, juntament amb altres membres del Grup dels Sis, defensava, mitjançant el cartellisme militant, la Segona República Espanyola.

Gómez va ser el representant més emblemàtic del grafisme ibèric de la primera meitat del segle XX, i també un revolucionari i militant anarquista durant la Guerra Civil espanyola.

Entre 1945 i 1946 i 1948 i 1954 es arrestat i empresonat a la presó Model de Barcelona, on pinta l’oratori conegut com La Capella Gitana i composa un corpus poètic. L’Ajuntament de Barcelona ha treballat els darrers anys en la recuperació de la memòria d’aquest artista, com a mostra l’exposició “Dies d’ira”que es va fer a la Virreina Centre de la Imatge.

La presó Model, Espai Memorial

La presó Model és un conjunt d’edificis projectats d’inici amb finalitats penitenciàries pels arquitectes Josep Domènech Estapà i Salvador Vinyals. El seu estil és historicista i va ser construït entre els anys 1881 i 1904, a l’Eixample de Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona és el gestor de La Model des del gener de 2018. L’antic presidi ha sigut, des de llavors, un lloc de dinamització social, cultural i comunitària amb activitats i visites de caràcter públic, gratuïtes i obertes a la ciutadania que han compartit temàtica vinculada a la memòria i als drets humansi a la transformació del propi espai.

Actualment es troba en redacció el projecte del futur i definitiu Espai Memorial de la Model que es desplegarà en les tres plantes de la quarta galeria i una part del panòptic.

L’espai constarà de tres plantes i de deu cel·les museïtzades amb diferents temàtiques que comprendran la història del sistema penitenciari, des de la seva construcció a principis del segle XX, passant per les reformes legals de la II República, la dictadura de Franco, fins a l’actualitat.

L’espai memorial, amb més de 5.800 metres quadrats de superfície, ocuparà l’antiga 4a galeria, integrarà precisament La Capella Gitana, Helios Gómez, situada en el primer pis de la mateixa galeria, un cop restaurada.

El projecte preveu un espai polivalent a la planta -1, destinat a la programació d’exposicions temporals i semi-permanents .

A la planta baixa se situaran cel·les tematitzades des d’on s’oferirà al visitant un recorregut diacrònic des del moment de partida del sistema penitenciari –presons d’antic règim, representades a Barcelona per la presó d’Amàlia–, fins a la consecució del nou paradigma penal (presó Model), passant per la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil i la repressió del moviment antifranquista. També es recordarà la Model com a presó de dones.

Blog al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la UB: https://blocpavellorepublica.ub.edu/tag/helios-gomez-1905-1956/

La Model. Espai Memorial: https://www.lamodel.barcelona/ca/espai-memorial

10  

Imatges

Imatges de la capella anteriors a 1998: grup d'àngels músics sobre la porta d'entrada.  Imatge de Gabriel Gómez.

Imatges de la capella anteriors a 1998: grup d'àngels músics sobre la porta d'entrada. Imatge de Gabriel Gómez. 155820

Cales de prospecció, fetes pels tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles, on es poden veure fragments de les pintures d'Helios Gómez (1)

Cales de prospecció, fetes pels tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles, on es poden veure fragments de les pintures d'Helios Gómez (1) 918020

Cales de prospecció, fetes pels tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles, on es poden veure fragments de les pintures d'Helios Gómez (2)

Cales de prospecció, fetes pels tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles, on es poden veure fragments de les pintures d'Helios Gómez (2) 734655

Cales de prospecció, fetes pels tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles, on es poden veure fragments de les pintures d'Helios Gómez (3)

Cales de prospecció, fetes pels tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles, on es poden veure fragments de les pintures d'Helios Gómez (3) 946318

Detall d'un àngel. Imatge de Gabriel Gómez

Detall d'un àngel. Imatge de Gabriel Gómez 83079

Aspecte actual de l'interior de la capella. Paret frontal. La cel·la es va fer servir d'oratori i és coneguda com La Capella Gitana, a causa dels trets d'ètnia gitana dels personatges representats.

Aspecte actual de l'interior de la capella. Paret frontal. La cel·la es va fer servir d'oratori i és coneguda com La Capella Gitana, a causa dels trets d'ètnia gitana dels personatges representats. 738339

Helios Gómez Rodríguez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956).

Helios Gómez Rodríguez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956). 139867

Parament del fons de la cel·la amb la representació de la Mare de Déu de la Mercè i el Nen, coronada per dos àngels. Als seus peus, un grup de presoners encadenats alcen les mans demanant la seva intercessió. Imatge de Gabriel Gómez

Parament del fons de la cel·la amb la representació de la Mare de Déu de la Mercè i el Nen, coronada per dos àngels. Als seus peus, un grup de presoners encadenats alcen les mans demanant la seva intercessió. Imatge de Gabriel Gómez 262724

Paret de la porta d'entrada a la capella. Les pintures murals a dia d'avui estan tapades per capes de pintura plàstica.

Paret de la porta d'entrada a la capella. Les pintures murals a dia d'avui estan tapades per capes de pintura plàstica. 782221

Detall del grup de presoners. Imatge de Gabriel Gómez

Detall del grup de presoners. Imatge de Gabriel Gómez 484356