Relacions Institucionals i Participació

El Govern acorda interposar dos recursos d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional contra diversos preceptes de la Llei 18/2001, de 12 de desembre, General d'Estabilitat Pressupostària i de la Llei Orgànica 5/2001, de 13 de desembre, complementària a la Llei General d'Estabilitat Pressupostària.

query_builder   5 març 2002 10:00

event_note Nota de premsa

El Govern acorda interposar dos recursos d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional contra diversos preceptes de la Llei 18/2001, de 12 de desembre, General d'Estabilitat Pressupostària i de la Llei Orgànica 5/2001, de 13 de desembre, complementària a la Llei General d'Estabilitat Pressupostària.

Les mesures adoptades per les dues lleis plantegen tres qüestions que, d’acord amb el criteri expressat en el dictamen del Consell Consultiu, resulten contràries a la Constitució, a les competències de la Generalitat de Catalunya i a l’autonomia local ens els següents termes:- En primer lloc, estableixen que les Comunitats Autònomes i els ens locals hauran d’aprovar els seus pressupostos en la situació d’equilibri o superàvit computada en termes de capacitat de finançament i d’acord amb l’objectiu concret d’estabilitat que dins d’aquell marge d’opcions fixi cada any el Govern de l’Estat pel conjunt del sector públic i per cadascun dels grups formats pel conjunt de les Administracions autonòmiques i el conjunt dels ens locals. Aquesta determinació, en la mesura que comporta una exclusió general del recurs a l’endeutament com a forma parcial de cobrir les despeses, suposa una greu limitació de l’autonomia financera reconeguda a les Comunitats Autònomes (art. 156 de la Constitució Espanyola) que no és indispensable ni proporcionada a l’objectiu que es pretén assolir i, fins i tot, és contrària a l’autonomia reconeguda als ens locals (arts. 137 i 140 CE) , així com al principi de solidaritat i al valor de la justícia que han de regir la regulació del sistema de finances públiques (art. 138 CE).- En segon lloc, pel que fa als ens locals, s’estableix que només podran obtenir l’autorització d’operacions de crèdit o d’emissions de deute en el supòsit que compleixin l’objectiu d’estabilitat, o quan les mesures previstes en el pla econòmic-financer que hauran de presentar si no el compleixen, permetin la desaparició de la situació de desequilibri en tres exercicis pressupostaris. La redacció de la llei no reconeix la necessària participació de les Comunitats Autònomes que, com la Generalitat de Catalunya, ha assumit la competència en matèria de tutela financera dels ens locals (art. 48 Estatut d’Autonomia de Catalunya) i és contraria l’autonomia local.- En tercer lloc, pel que fa a les Comunitats Autònomes, s’atribueix al Consejo de Política Fiscal i Financiera la potestat de determinar cada any l’objectiu d’estabilitat pressupostària de cadascuna d’elles. A manca de l’acord necessari per determinar aquest objectiu, cada Comunitat haurà d’elaborar i liquidar els seus pressupostos en la situació d’equilibri pressupostari computat en termes de capacitat de finançament. Si les Comunitats no aproven els seus pressupostos en aquesta situació d’equilibri hauran d’elaborar un pla econòmic- financer per corregir el desequilibri en tres exercicis. A aquests efectes, s’atribueix també al Consejo les facultats de comprovar la idoneitat de les mesures previstes en el pla de cada Comunitat Autònoma i el seu compliment en la liquidació dels pressupostos, així com de requerir a les que no garanteixin la correcció del seu desequilibri per tal que presentin un altre pla. Aquest conjunt d’atribucions al Consejo de Política Fiscal y Financiera comporta un control jeràrquic sobre les Comunitats Autònomes contrària a la seva autonomia pressupostària i financera.