- El conseller ha comparegut a la cambra catalana per presentar l'estratègia del Govern per guanyar presència i influència a les institucions europees
- Davant del complex context mundial actual, Duch ha defensat que “Catalunya hi ha de ser per defensar Europa. Tots els catalans hauríem de remar en la mateixa direcció”

El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha comparegut aquest dijous al Parlament de Catalunya per presentar el Pla Brussel·les, la nova estratègia del Govern a les institucions europees, i ha animat els diputats i diputades a col·laborar en el seu desplegament.
“Les decisions que es prenen a Brussel·les s’apliquen directament a Catalunya i afecten les polítiques que impulsa el Govern i el dia a dia de les empreses, les organitzacions de la societat civil i la ciutadania”, ha recordat el conseller. “Incidir a Europa, per tant, no és una opció, és un exercici de responsabilitat política”, ha constatat.
Duch ha explicat que el Pla Brussel·les respon al context mundial actual. Un panorama que el conseller ha qualificat de “cada cop més complex”, amb la crisi climàtica, les guerres d’Ucraïna i el Pròxim Orient, el fenomen migratori, la irrupció de la intel·ligència artificial, l’avenç dels populismes i extremismes de la mà de campanyes de desinformació massives, i les tensions comercials per l’augment dels aranzels.
"Davant l’erosió del sentit compartit d’humanitat, Europa ha de ser l’espai de defensa i promoció dels drets humans i la democràcia, un espai de garanties especialment valuós en aquest context global, un espai d’estabilitat i seguretat”, ha defensat Duch.
En aquesta qüestió, Duch ha demanat el suport de la cambra, destacant que “el Pla Brussel·les és, d’alguna manera, una crida a l’acció”. “Europa no es defensa sola. En aquest moment d’incertesa global, Catalunya hi ha de ser. Tots els europeus i, per tant, tots els catalans, hauríem de remar en la mateixa direcció. Comptem amb vostès per poder-ho fer plegats”, ha assenyalat.
Un “full de ruta per a la incidència” a la UE
Havent analitzat l’escenari internacional, el conseller s’ha referit al context intern europeu: després de les eleccions a l’Eurocambra, “la Unió Europea es troba en un moment fonamental de redefinició”, ha dit, que coincideix amb qüestions “ineludibles” com el suport a Ucraïna i la resposta als conflictes del Pròxim Orient, els drets i llibertats individuals, la gestió del fenomen migratori i el futur Pacte Verd.
En aquesta fase —que inclourà el debat d’uns nous pressupostos europeus—, “és imperatiu que des de Catalunya participem activament a Europa, incidim i defensem les nostres posicions”, ha insistit. I el Pla Brussel·les és, precisament, “el nostre full de ruta per a la incidència”, ha resumit el conseller.
El Pla, aprovat per Acord de Govern el passat 19 de novembre, concreta com guanyar presència i influència en els espais de decisió del Consell de la Unió Europea, la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Comitè de les Regions. També, els àmbits estratègics en què el Govern vol incidir, com l’habitatge, la política agrària comuna, el pròxim marc financer i la plena oficialitat del català a les institucions europees.
“No és un pla declaratiu o aspiracional, sinó que és un pla ambiciós amb què busquem l’impacte”, ha assegurat Duch. I, de fet, ja està en marxa. Durant aquests primers cinc mesos de legislatura, bé el president de la Generalitat, Salvador Illa, bé el conseller Duch, s’han reunit amb cinc dels set presidents de les institucions europees.
En concret, el conseller s’ha trobat amb la presidenta del Parlament Europeu i diversos vicepresidents de la cambra i eurodiputats, amb el president i directors generals del Comitè de les Regions, la presidència polonesa del Consell de la Unió Europea, el secretari general d’Unió per a la Mediterrània, el comissari europeu que duu el Corredor Mediterrani i l’Alt Representant de la UE per a Afers exteriors i Política de Seguretat.
També, amb el president del Consell Econòmic i Social de l'ONU, la presidenta del Banc Europeu d’Inversions, el ministre d’Assumptes Exteriors de Portugal, la presidenta de la Regió d’Occitània i el president de Flandes.
Més reunions de treball han estat amb representants de l’OCDE, de la UNRWA, d’UNICEF, la UNESCO, Amnistia Internacional, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, nombrosos ajuntaments de Catalunya i 33 diplomàtics, ambaixadors o cònsols a Catalunya o Espanya. “Això és acció exterior de país”, ha conclòs el conseller.