El conseller del DURSI, Andreu Mas-Colell, en qualitat de president del Patronat de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), ha presidit aquesta tarda l’acte de presentació de la memòria d’aquesta institució, fundada l’any 2001 per iniciativa del DURSI i la Fundació Catalana per a la Recerca (FCR). El conseller ha destacat la importància d’aquest programa, que “no està dissenyat específicament per contrarestar l’anomenada fuga de cervells, però sí que vol facilitar que els qui volen tornar i tenen un determinat nivell, ho puguin fer en unes condicions avantatjoses”. Al conseller l’han acompanyat Salvador Barberà, director d’ICREA; Josep Laporte, director de l’Institut d’Estudis Catalans; i Joan Massagué, membre del Consell Assessor d’ICREA i director del Cell Biology Program del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York (EUA).
La posada en marxa d’ICREA –creat amb l’objectiu de contribuir al creixement del sistema català de recerca- ha fet possible la contractació, amb caràcter estable, de científics catalans que treballaven a l’estranger i la incorporació d’investigadors de fora de Catalunya que desitjaven fer recerca al nostre país. A la primera crida per identificar les necessitats dels grups d’investigació de les universitats i centres de recerca de Catalunya, l’any 2001, hi van respondre 234 grups, i a les posteriors ofertes de contracte –un cop establertes les prioritats- ho van fer 335 candidats. L’any 2002 van ser 170 grups i 335 candidats, i l’any 2003, 147 grups i 315 candidats.
Les destinacions dels 64 científics contractats en les dues primeres convocatòries i dels 21 d’aquesta darrera són les universitats catalanes (63%), els centres de recerca de l’ACER (19%), el Parc Científic de Barcelona (9%), els centres del CSIC (8%), i altres centres de recerca (1%). (En la convocatòria 2003 queden alguns contractes pendents de confirmació). Per nacionalitats, el 61% dels contractats són de l’Estat espanyol. Les nacionalitats més representades entre els investigadors estrangers són l’alemanya, argentina, britànica i russa amb un 5% del total per a cada una. Tot i això, només el 33% procedien de centres de recerca de l’Estat espanyol. El 16% treballaven als EUA, el 14% a Alemanya i a la Gran Bretanya; el 5% a França; el 4% a Suïssa; el 2% a Rússia, Mèxic, Itàlia i Holanda, i l’1% al Brasil, Argentina, Xile, Veneçuela, Noruega i Hongria.
