El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha aprovat el Pla director de l’aeròdrom d’Alfés (Lleida), el qual defineix les directrius per a l’ordenació de la seva estructura, planifica el seu desenvolupament i en delimita la zona de servei fins l’any 2015. El Pla director s’ajusta a les necessitats dels usuaris i del seu entorn, fruit de les reunions que la Generalitat ha mantingut amb els ajuntaments implicats i amb el Comitè d’usuaris de l’aeròdrom per a conèixer els seus requeriments.

Mitjançant aquestes reunions, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha pogut conèixer de primera mà quines eren les necessitats reals tant dels usuaris com dels municipis de l’entorn. D’aquesta manera s’ha pogut dur a terme una planificació a la mida dels requeriments dels sectors relacionats amb l’activitat aeronàutica a les comarques lleidatanes.

D’altra banda, el procés d’elaboració del Pla director de l’aeròdrom s’ha cenyit als criteris mediambientals i de sostenibilitat que han de prevaldre en aquest tipus d’actuacions. Així, i per garantir-ho segons els criteris urbanístics i mediambientals establerts, el desenvolupament d’aquest Pla requereix la tramitació prèvia del Pla especial urbanístic corresponent (Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme), sense perjudici de l’adaptació del planejament urbanístic general. En el referent al medi ambient, el Pla descriu l’obligatorietat de sotmetre els projectes d’execució a l’avaluació d’impacte ambiental, tal i com està establert a la normativa vigent.

L’aeròdrom d’Alfés té una superfície de 99,35 hectàrees. El nou Pla director determina que d’aquestes, un total de 67,03 hectàrees es destinaran al moviment d’aeronaus (per als moviments d’aterratge, enlairament i circulació dels aparells), 5,70 hectàrees es destinen a les activitats aeroportuàries (infraestructures per a l’intercanvi modal entre el transport aeri i els accessos terrestres) i 26,62 hectàrees per a la zona de reserva aeroportuària (espai destinat a una possible ampliació de l’aeròdrom):

a) Subsistema de moviment d’aeronaus: contempla espais per al moviment i estacionament de les aeronaus. Inclou el camp de vol, instal·lacions d’ajudes a la navegació aèria i les instal·lacions auxiliars.

El camp de vol consta d’una pista, un carrer de rodadura i una franja de seguretat. A banda, també inclou una plataforma per a l’estacionament de les aeronaus, situada a nivell del centre de les capçaleres de la pista i davant d’on se situarà la futura terminal. Pel referent a les instal·lacions, d’una banda hi ha el conjunt d’instal·lacions radioelèctriques i visuals que serveixen de guia en aterratges, enlairaments i establiment de rutes. D’altra banda, hi ha les instal·lacions auxiliars, com els vials interiors i d’estacionament, així com l’enllaç d’aquest espai amb la terminal, d’accés restringit.

b) Subsistema d’activitats aeroportuàries: Inclou les infraestructures, instal·lacions i edificacions que permeten l’intercanvi modal entre el transport aeri i els accessos terrestres. Això comprèn dues zones diferenciades, una per a passatgers, on es desenvolupen les activitats de trànsit de passatgers i d’embarcament a l’aeronau, i una zona destinada a l’activitat de l’aviació general i aeroportuària, que contingui el proveïment energètic de l’aeroport, l’emmagatzematge, les connexions de servei, les instal·lacions i les xarxes de distribució energètica.

c) Espais de reserva aeroportuària: aquest es destinarà a possibilitar una futura ampliació de les instal·lacions abans esmentades.

Amb aquestes directrius, la Generalitat de Catalunya ha volgut donar resposta a les necessitats i garantir la potenciació de l’aeròdrom mitjançant la provisió d’espais per a les activitats i serveis que garanteixin una oferta atractiva i adequada fins l’any 2015. Aquesta nova ordenació s’ha fet d’acord amb l’establert a la Llei 19/2000, de 29 de desembre, d’aeroports de Catalunya. Així ho indica l’Acord de Govern de 20 de febrer de 2001, publicat mitjançant la Resolució de 22 de març de 2001 del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, on s’especifica que l’aeròdrom d’Alfés és una de les instal·lacions aeroportuàries on s’ha d’aplicar l’esmentada Llei.

L’’aeròdrom d’’Alfés

L’aeròdrom d’Alfés, del qual la Generalitat de Catalunya en té la titularitat, té un trànsit d’aeronaus d’aviació general. De categoria OACI (Organització d’Aviació Civil Internacional) 3-C, la majoria dels seus usuaris provenen de vols privats i esportius. Actualment consta d’una única pista (de 1500 m X 30 m, amb una franja de vol  de 1620 m X 300 m) i un carrer de sortida ràpida (160 m X 10 m). També té una plataforma de 600 m2 per a l’estacionament d’aeronaus de capacitat insuficient per a la demanda prevista. També disposa d’una zona d’aviació general amb dos hangars.

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, va signar l’aprovació del Pla director de l’aeròdrom d’Alfés el 29 de novembre passat, i avui ha sortit publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).