El director del Centre d’Arts Santa Mònica, Enric Puig Punyet, continuarà al capdavant del centre durant els pròxims quatre anys. El Departament de Cultura ha ratificat Puig, que va ser escollit al febrer de 2021 a través d’un concurs públic, fent efectiva la pròrroga per al desplegament d’un projecte de centre innovador basat en les idees més contemporànies. Amb el treball d’aquests primers quatre anys, el Santa Mònica s’ha posicionat com un centre interdisciplinari d’arts radicalment contemporani, un laboratori d’idees i d’experimentació artística que promou el treball col·lectiu i el diàleg permanent entre els processos de creació i altres disciplines. Ara, el projecte entra en una nova etapa de consolidació, difusió i projecció tant al territori català com a nivell internacional.

Des de l’inici del nou programa, el Santa Mònica ha produït 10 exposicions, majoritàriament amb obres de nova producció, i ha consolidat una programació estable, pluridisciplinar i transversal, amb un 75% d'artistes dones o no binàries. En total, més de quaranta artistes i una taula curatorial participen cada quatre mesos en un procés de construcció col·lectiva al voltant d’un mateix tema. Paral·lelament, les Mòniques –artistes residents seleccionades anualment per convocatòria pública– desenvolupen prototips de dispositius de mediació artística per acostar aquests continguts, discursos i preguntes a públics diversos. Amb aquesta metodologia el Santa Mònica aposta pels projectes relacionals i participatius amb l'objectiu de generar diferents formes de retorn social a la ciutadania i per un art dessacralitzat, que promogui l’horitzontalitat i el pensament col·lectiu.

Seguint una línia narrativa alineada amb els debats artístics actuals, el Santa Mònica s’ha qüestionat el fet expositiu amb Exposar · No exposar-se · Exposar-se · No exposar i revisat les influències de la modernitat europea amb La tradició que ens travessa. Ha abordat el col·lapse ecològic, social i econòmic amb La irrupció i explorat la col·lectivització des de diferents perspectives amb Dorm en l’accident que provoca i Utopia Rambles. Amb Ple de foratsha reflexionat sobre la saturació d’imatges al món contemporani, mentre que Anti-Futurisme Cimarrón i La possibilitat de no haver sigut han proposat alternatives a la visió europea del progrés i l’art com a representació des d’una perspectiva decolonial. El 2024, L’altre costat, Màquines del temps i Després del vendaval han seguit explorant formes de treball en col·lectiu i han arribat a les 44.114 visites presencials i prop de 50.000 seguidors digitals, amb un augment notable de públic jove.

El desenvolupament del projecte també ha portat transformacions institucionals profundes per donar resposta a les demandes del sector. Entre els eixos principals, s’ha treballat per la redistribució de recursos i oportunitats, ampliant significativament el nombre d’artistes participants en les activitats i exposicions i reconvertint alguns treballs tècnics en artístics. També s’ha desenvolupat i aplicat un codi de bones pràctiques, un tarifari públic per garantir honoraris equitatius i destina un 60% del pressupost d’exposicions a honoraris artístics.

Amb tot plegat, el Santa Mònica apunta cap a una nova institució més transparent, oberta, accessible, participativa i sostenible, fonamentada en l’escolta i les cures.

Programació 2025

En els pròxims anys, el Santa Mònica continuarà treballant en una lògica d’experimentació curatorial, de nova producció, col·lectivització i desjerarquització, apostant per la performativitat, els formats participatius i continguts crítics que interpel·lin a la ciutadania i connectin amb el públic jove.

La nova temporada s’inicia amb més de trenta propostes dins la programació regular de Dimarts de vídeo, Dimecres de so i cos, i Dijous de veu i paraula. Projeccions, performances, concerts, recitals, lectures i propostes experimentals de petit format que es poden gaudir gratuïtament a la Sala Bar, i que són el resultat d’un exercici de curadoria col·lectiva que el centre proposa periòdicament a col·lectius artístics locals, creadors i entitats.

El primer cicle expositiu arribarà a l’abril amb CITISSIMUM ALTISSIMUM FORTISSIMUM, una gran exposició sobre un fenomen actual que, tot i travessar-nos radicalment, es troba infrarepresentat en el món de l’art: l’esport de competició com a metàfora i símptoma del món contemporani. A través de l’exploració de conceptes com el cos, la mesura, el rendiment, la competitivitat, l’espectacle i la imatge mediàtica, l’exposició posa en diàleg diverses peces artístiques que, a través de l’humor, la ironia i el joc, porten a les últimes conseqüències les manifestacions de l’esport de competició i de masses per fer-nos reflexionar com, d’alguna manera, estem tots immersos en la mateixa lògica: tots competim a través de mesures tendenciosament objectivables, i tots contribuïm a fer-ne d'això un espectacle.

Curada per Cabosanroque, que també actuen dins la mostra, i per Enric Puig Punyet, l'exposició inclou noves peces creades i produïdes específicament per a l'ocasió de Curro Claret, François Delaunay, FRAU recerques visuals, Irena Visa i Pau Masaló, Joachim Schmid, Joan Fontcuberta, La Juan Gallery, Mateo Maté, Miet Warlop, Passión/Aquassión, Paula Artés, Realmente Bravo i Roberte Piqueras.

La següent exposició es presentarà a l’octubre en forma de gran esdeveniment cultural curat per Sociedad Doctor Alonso i posarà en qüestió què vol dir i a qui interpel·la el que anomenem, precisament, “esdeveniment cultural”. Al novembre una nova mostra curada per Nancy Garín i Íngrid Blanco explorarà com les narratives hegemòniques han construït un univers de fantasmes, espectres i inexactituds sobre aquelles persones que considerem “els altres”. La programació 2025 també inclourà una nova col·lecció especialitzada en jocs de taula creats per artistes, un fenomen actualment en creixement com a mitjà de treball en l’art contemporani. En paral·lel, se seguirà treballant en la col·lecció d’assaigs així com en els pòdcasts de Santa Mònica Ràdio.

A partir del 2026 seguiran exposicions al voltant de conceptes com l’engany o l’amor, i se celebrarà el 40è aniversari del centre proposant una mirada retrospectiva a tota la seva història.

Les línies estratègiques d’aquest període també posen l’accent en l’establiment de xarxes de col·laboració entre institucions i entitats de Catalunya i internacionals. Finalment, se seguiran impulsant les beques de recerca i experimentació en mediació artística en residència, els grups de recerca i el programa de formació (crear) Situacions, que analitza des de l’interior els processos de creació dels cicles expositius i la metodologia particular del centre.

Un nou vestíbul per a un centre més obert i sostenible

La pròxima exposició s’iniciarà a l’abril del 2025 una vegada finalitzin les obres de renovació de la climatització de l'edifici. Actualment, el públic ja pot accedir al nou vestíbul, renovat per obrir més el Santa Mònica a la ciutat. Per diluir encara més la frontera entre el dins i el fora, s’ha instal·lat un nou paviment continuista i que combina amb el de la nova Rambla, integrant-se així amb la trama urbana del barri.

Aquestes reformes arquitectòniques, petites però significatives, segueixen les del 2021, quan es van obrir els balcons de la primera planta, es va reobrir la rampa que uneix la primera planta amb la segona i es va connectar el claustre amb el vestíbul, connectant-lo directament amb el carrer.

Coincidint amb aquestes millores, s’ha estrenat també un nou espai de participació situat al final del vestíbul i obert a tothom. A través d’instal·lacions i recursos interactius, el Santa Mònica convida les comunitats artístiques, el veïnat i visitants del centre a dir la seva, reflexionar i participar de manera activa dels debats que fonamenten les línies de recerca del centre, i així contribuir en les exposicions i projectes dels pròxims anys.

Amb aquesta renovació el Santa Mònica es reafirma com un espai públic comú i gratuït al servei i l’escolta de la ciutadania, i amb voluntat de generar debat, sinergies i propostes de caràcter participatiu.