El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha presidit aquest migdia l’homenatge institucional amb motiu del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, una data instaurada per la Generalitat l’any 2017, que es commemora cada 5 de febrer. L’objectiu és recordar la memòria republicana del més de mig milió de persones que, en acabar la Guerra Civil, van travessar la frontera gironina de camí cap a l’exili, fugint de la repressió franquista.

““Del 1937 al 1939 la Mina Canta va guardar el Fons de la “Caja de Reparaciones” i el patrimoni artístic evacuat de Madrid”, ha assegurat Espadaler. I ha afegit: “Avui, la mina preserva una part important de la nostra Memòria Democràtica”.

El conseller ha assegurat també que “el sentit de la Memòria Democràtica és el “Mai més”: mai més l’exili, mai més la guerra, mai més la ignomínia. D’aquí la importància d’actes com el d’avui i de memorials com el del MUME, a qui agraeixo la bona feina. “El Dia de l’Exili ha de servir, també, per a conjurar-nos contra la intolerància, contra els discursos de l’odii contra qualsevol firma de violència”, ha reblat Espadaler.

El conseller ha anunciat que el Parlament iniciarà el debat del projecte de llei de Memòria Democràtica el darrer Ple d’aquest mes o al primer de març, a tot estirar, una Llei que va quedar a un pas deser aprovada, però que va decaure amb el final de la legislatura.

La Mina Canta, situada al municipi de la Vajol, ha estat l’escenari de l’homenatge. Construïda el 1937, és un dels espais de memòria més significatius de Catalunya, ja que va ser utilitzada com a dipòsit i punt d’evacuació d’una part important del patrimoni artístic i econòmic de la República. També es coneix com la Mina d’en Negrín, en referència al president del Govern republicà Juan Negrín López, impulsor de la construcció.

L’espai va tenir una doble funció: d’una banda, custodiar els béns i els fons econòmics de la Caixa de Reparacions, uns actius destinats a costejar els viatges dels refugiats a Llatinoamèrica i a mantenir-los els primers mesos; de l’altra, protegir el tresor artístic evacuat des de Madrid. Així, la Mina Canta és l’únic patrimoni arquitectònic dissenyat expressament per protegir el possible exili massiu de republicans.

A l’acte institucional, hi han participat també la presidenta del Consorci del Museu Memorial de l’Exili i alcaldessa de la Jonquera, Míriam Lanero, i l’alcalde de la Vajol, Joaquim Morillo. També hi han estat presents el director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez; el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló; el director del Museu Memorial de l’Exili (MUME), Miquel Aguirre, i representants de diverses entitats memorialistes de la comarca.

Nous continguts i un audiovisual inèdit per aprofundir en la història de la mina

En el decurs de l’acte, a més, s’han estrenat nous continguts i una peça audiovisual inèdita, que enriquiran l’experiència de la visita del públic a l’espai i permetran aprofundir en la història de l’emplaçament. La inauguració d’aquests nous materials ha estat possible gràcies a una subvenció del Memorial Democràtic.

Des de 2023, les visites guiades a la Mina Canta són una realitat, sota la coordinació del MUME. Aquell mateix any, l’Ajuntament de la Vajol, amb el suport de la Diputació de Girona, va completar gran part de la restauració de l’espai i va establir un acord amb el museu perquè s’encarregués de gestionar les visites, a través dels seus serveis educatius.

El 5 de febrer

El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació es commemora el 5 de febrer perquè va ser en aquesta data de l’any 1939 quan els qui llavors eren màxims representants de les institucions republicanes ‒el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys; el president del Govern Basc, José Antonio Aguirre; el president de la República espanyola, Manuel Azaña, i el president de les Corts espanyoles, Diego Martínez Barrio‒ van fugir de l’ofensiva franquista pel coll de Lli, a la Vajol (Alt Empordà). No ho van fer sols: els van seguir centenars de militars i civils, com el poeta Pere Quart o l’escriptora Mercè Rodoreda, entre d’altres. Una bona part no va tornar mai més a casa seva. Només per la Jonquera i el Pertús van passar unes 220.000 persones.