El Govern ha acordat actuar de manera preferent en el sector de la producció de biogàs per codigestió anaeròbia de dejeccions ramaderes i residus orgànics, des de la facilitació a la ràpida consolidació dels projectes empresarials. Concretament, l’Executiu ha aprovat el conjunt de criteris que permetran la classificació de les plantes de biogàs com a “projectes empresarials estratègics”, fet que determina que puguin gaudir de suport i simplificació administrativa.

L’acord estableix que, per ser considerats estratègics, els projectes empresarials hauran de complir principalment els criteris següents:

1. Estar ubicats en municipis afectats per la contaminació de nitrats d’origen agrari o en zones amb mala qualitat de l’aire, on els nivells de contaminants i amoníac superin els límits establerts per la normativa vigent.
2. Ser plantes de biogàs de gestió col·lectiva que processin dejeccions, amb almenys un 50% de dejeccions ramaderes en el material processat.
3. Tenir una capacitat mínima de processar 100 tones de material al dia.
4. Incorporar tecnologies per tractar el digestat obtingut en el procés de digestió anaeròbica, amb l’objectiu d’obtenir subproductes amb propietats fertilitzants.

En aquest sentit, els projectes classificats com a estratègics gaudiran de suport i simplificació administrativa per garantir-ne la viabilitat i es facilitarà un impacte positiu en l’economia catalana. A més, la mesura contribueix als objectius del Pacte Nacional per a la Indústria, on es preveu el suport a la creació de noves infraestructures de biogàs per ajudar les zones rurals a consolidar-se com a pols econòmics dinàmics i sostenibles.

Aquesta acció forma part del conjunt d’iniciatives impulsades pel Govern per fomentar les energies renovables, aprofitar els recursos biològics renovables i locals, així com potenciar el suport econòmic i la simplificació administrativa dels projectes empresarials en l’àmbit de la producció de biogàs.

El biogàs és un gas combustible i de la seva valorització se n’obté fàcilment electricitat, calor o biometà, un gas amb característiques pràcticament iguals a les del gas natural. Es tracta, doncs, d’un vector energètic renovable, amb capacitat de substituir el gas natural i altres combustibles d’origen fòssil. El creixement de la generació de biogàs ha de contribuir a incrementar l’energia renovable produïda a Catalunya, a reduir les emissions contaminants i d’efecte hivernacle i l’alta dependència dels combustibles fòssils. D’aquesta manera, s’afavorirà la consolidació d’un sector industrial potent, innovador i amb capacitat de creació de llocs de treball qualificats.

Una estratègia de país

L’Estratègia catalana del biogàs fixa un objectiu quantitatiu energètic de 2 TWhPCI BG/any de producció de biogàs en l’horitzó de l’any 2030. S’estima que s’haurien de posar en marxa al voltant de dotze plantes noves cada any de codigestió anaeròbica amb aprofitament de biogàs, entre el 2024 i el 2030.

A Catalunya es genera una gran quantitat i diversitat de materials i residus orgànics a conseqüència de l’activitat econòmica i de la societat en general. Aquests residus s’han de gestionar i valoritzar com a recursos materials i energètics, seguint els principis de la bioeconomia circular i de la jerarquia de gestió de residus i tenint en compte que els recursos de què disposem són finits.

Els materials orgànics més importants en termes quantitatius es poden classificar en grans grups segons el seu origen: les dejeccions ramaderes (generació de 12.600.000 tones/any); la fracció orgànica dels residus municipals-FORM (450.000 tones/any) provinent de la recollida selectiva o de la fracció resta; els residus orgànics de la indústria agroalimentària (700.000 tones/any) i els fangs de depuradores urbanes (535.000 tones/any).