La taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE - Objectiu UE 2030) a Catalunya és del 24,0% l’any 2024, 4 dècimes menys que al 2023 (24,4%), segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La reducció d’aquesta taxa s’explica per la millora dels 3 components de la taxa AROPE: la taxa de risc de pobresa, que se situa en el 17,4%, 6 dècimes menys que l’any anterior (18,0% el 2023) i assoleix el valor més baix des del 2013; la població amb baixa intensitat en el treball, que se situa en el 6,1%, 5 dècimes menys que el 2023 (6,6%), i el percentatge de població que viu en situació de privació material i social severa, que se situa en el 8,6% (8,9% el 2023).

Gràfic. Evolució de la Taxa arope per components. 2024{"name":"2025/02/13/10/45/1691102e-b852-4978-b10a-beba0bb532e3.jpg","author":"Idescat","type":"0","location":"0","weight":"141486"}


Per edats, la taxa AROPE de la població de 16 a 64 anys és l’única que disminueix i se situa en el 23,6% (1,1 punts percentuals menys que l’any anterior). En el grup de menors de 16 anys la taxa és del 34,8% (representa un augment d1,7 punts percentuals respecte al 2023) i en el grup de 65 anys o més també augmenta i se situa en el 17,0% (8 dècimes més que l’any 2023).

Segons la composició de la llar, la taxa AROPE de les llars sense fills dependents és la que més disminueix i se situa en el 18,8% (20,0% el 2023) i la de les llars amb fills dependents disminueix 1 dècima i se situa en el 28,5% (28,6% el 2023).

Segons la nacionalitat, la taxa AROPE de les persones de més de 16 anys de nacionalitat estrangera disminueix 5,3 punts percentuals i se situa en el 42,7% (48,0% el 2023); pel que fa a les persones de nacionalitat espanyola, la taxa AROPE és d’un 17,6%, amb una disminució d’1,6 punts percentuals.

En relació amb l’activitat econòmica, les persones aturades presenten una taxa AROPE més elevada (49,5%), tot i que ha disminuït 6,1 punts percentuals respecte a un any abans; en canvi, la taxa de les persones ocupades és més baixa (16,2%).

Nivell de privació de les llars i dificultats per arribar a fi de mes

D’entre les privacions materials, la privació que més població declara és no poder-se fer càrrec de despeses imprevistes de 800 euros (35,2% de la població, xifra que representa una disminució de 9 dècimes respecte del 2023). També disminueix el percentatge de població que diu que noes pot permetre mantenir l'habitatge a una temperatura adequada (17,6% de la població, xifra que suposa una disminució de 2,5 punts percentuals respecte al 2023, és a dir el 20,0%). En canvi, augmenta la població que declara no poder-se permetre una setmana a l’any de vacances (30,4%, mentre que al 2023 era del 29,8%).

D’altra banda, el percentatge de persones que viuen en llars i que declaren arribar amb dificultat a final de mes augmenta i representa el 47,6% (1,1 punts percentuals més que al 2023), mentre que el percentatge de població que diu arribar a final de mes amb facilitat disminueix se situa en el 52,2% (9 dècimes menys que al 2023). Dins d’aquests grans grups, cal destacar el comportament dels grups més nombrosos: el 29,3% de la població declara arribar a final de mes amb certa facilitat (30,3% el 2023) i el 25,6% de la població que declara arribar-hi amb certa dificultat (25,2% el 2023).

Gràfic. Població segons la dificultat per arribar a fi de mes. Catalunya. 2023-2024{"name":"2025/02/13/10/49/60dd083b-a351-4a58-b363-a4b9c4596957.jpg","author":"Idescat","type":"0","location":"0","weight":181418}


Distribució de la renda

La informació sobre els ingressos, les prestacions socials i la intensitat en el treball que ofereix l’Enquesta de condicions de vida 2024 fa referència a l’any 2023. En aquest sentit, els ingressos mitjans nets de les llars catalanes són de 41.959 euros i de 16.546 euros per persona l’any 2023, dada que suposa, respecte a un any abans, un augment del 7,9% i del 4,5%, respectivament.

Les transferències socials (incloent-hi les pensions) han fet incrementar la renda inicial de les famílies un 33,7% l’any 2023, mentre que l’any anterior ho van fer en un 34,1%. El 60,8% de les llars han rebut almenys un tipus de prestació social (prestacions per vellesa, desocupació, supervivència, ajuts a les llars, malaltia o invalidesa, entre d’altres). Del total de llars que han rebut prestacions l’any 2023, un 57,1% han estat per vellesa i supervivència (55,1% l’any 2022), un 29,0% per atur (30,4% l’any 2022) i un 33,9% han estat beneficiàries d’algun altre subsidi o prestació (33,6% l’any 2022).

Els indicadors de desigualtat de la distribució de la renda s’han reduït l’any 2024. L’indicador S80/S20 és del 4,6 el 2024, 4 dècimes inferior al 2023. Aquest indicador mostra com el 20% de les llars amb majors ingressos acumulen 4,6 vegades el que ingressen el 20% de les llars més desafavorides. Pel que fa a l’índex de Gini, aquest és del 29,0% el 2024, mentre que l’any anterior va ser del 29,9%. En aquest punt, cal recordar que un índex de Gini igual a 0% indicaria màxima igualtat i igual a 100%, màxima desigualtat.

Llindar de risc de pobresa

L’any 2024, el llindar de risc de pobresa ha augmentat un 5,9% i se situa en 13.311 euros en les llars formades per una sola persona. Aquest llindar es fixa en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum de les llars catalanes.

El llindar de risc de pobresa es calcula en funció de la distribució de la renda entre totes les llars d’un territori determinat. En el cas de Catalunya, es té en compte la distribució de la renda de totes les persones que viuen a Catalunya; el llindar en les llars formades per una sola persona és de 13.311 euros, del qual s’obté una taxa de pobresa del 17,4%. Els càlculs que elabora l’Idescat en l’Estadística de condicions de vida de Catalunya tenen en compte aquest llindar. Per la seva banda, l’INE aplica el llindar del conjunt d’Espanya, que és d’11.584 euros en les llars formades per una sola persona; si aquest llindar s’aplica a Catalunya s’obté una taxa de pobresa del 12,9%.

Taxa de risc de pobresa abans i després de transferències socials

La taxa de risc de pobresa abans de tot tipus de transferències socials és del 40,1%. Aquesta taxa passa a ser del 23,9% quan es comptabilitzen les pensions de vellesa i supervivència, i del 17,4% quan es comptabilitzen totes les transferències socials (incloent-hi les prestacions per atur, invalidesa i ajuts per a famílies o fills, entre d’altres). L’any 2023 aquests percentatges eren del 40,2%, del 23,9% i del 18,0%, respectivament.

El lloguer imputat com a part de la renda

L’any 2024, la inclusió del lloguer imputat entès com el component no monetari de la renda de la llar que estima el valor de l’ús de l’habitatge que fa la llar quan és de propietat, representa un increment d’un 12,2% en els ingressos mitjans de les llars catalanes. Així mateix, el fet de considerar-lo també contribueix a millorar els indicadors de desigualtat, atès que l’índex S80/S20 passa del 4,6 al 4,3 i l’índex de Gini, del 29,0% al 27,7% amb el lloguer imputat.

Si es comptabilitzen els lloguers imputats com si es tractessin d’un ingrés més, la taxa AROPE es redueix i passa del 24,0% al 23,6%. En el cas dels col·lectius amb una propensió més alta a disposar d’habitatge en propietat (com és el cas de les persones més grans de 65 anys), la disminució de la taxa és més evident, i disminueix del 17,0% a l’11,6%.

Benestar subjectiu: satisfacció global amb la vida i confiança en les altres persones

L’any 2024 les persones fan una valoració mitjana de satisfacció global amb la seva vida de 7,2 punts sobre 10 (igual en les dones que en els homes), una dècima menys que l’any 2023. La població que està en risc de pobresa declara estar menys satisfeta en termes globals amb la seva vida (6,8) que la que no hi està (7,2).

D’altra banda, la mitjana del grau de confiança de la població en les altres persones és un 6,3 (6,4 en les dones i 6,2 en els homes), una dècima menys que l’any 2023. En aquest cas, les persones que estan en risc de pobresa també mostren una puntuació mitjana menor (6,1) que les que no hi estan (6,3).

Per edats, la població més jove (de 16 a 29 anys) és la que declara estar més satisfeta en termes globals amb la seva vida (7,6); en canvi, la població de 65 anys o més és la que declara estar menys satisfeta (7,0): les dones amb 6,9 punts i els homes amb 7,2. Pel que fa al grau de confiança de la població en les altres persones, també són els homes de 16 a 29 anys els que presenten una puntuació més elevada (6,7 punts), mentre que la població de 45 a 64 anys és la que presenta la puntuació més baixa (6,1 punts).


Podeu consultar la infografia d’aquesta estadística a ECV2024 Infografia

2  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 399504

TAules

TAules
XLSX | 61715