La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha assegurat al Cercle d’Infraestructures que “la tornada a la via del progrés i la innovació de Catalunya és fer costat a les persones disposades a treballar bé per al país”. Segons Paneque, “són les veus necessàries per tenir el coratge de tornar a iniciar projectes ambiciosos”.

La consellera ha alertat que “ara el més revolucionari es concentrar la gestió en el dia a dia, renunciar a les estridències i fer funcionar els serveis”. Ha avisat, però, que “aquest tipus de polítiques són més lentes que la rapidesa del xou irracional del populisme”. Per tot això, ha fet una crida a “recuperar la via catalana del treball ben fet, generar oportunitats i progrés econòmic”.

En l’àmbit de les infraestructures, la consellera ha explicat que “Catalunya és capaç d’ampliar l’Aeroport del Prat amb una proposta que no només respecti el medi natural, sinó que fins i tot tingui la voluntat de potenciar-lo”. Ha assenyalat que es tracta de “potenciar la competitivitat de Catalunya” i augmentar les fortaleses. “Perquè fa anys i panys que hem reclamat vols internacionals i intercontinentals i hi ha un clam consensuat en aquesta qüestió”, ha reblat.

La consellera, d’altra banda, ha qualificat el Corredor mediterrani com una “infraestructura beneficiosa per Catalunya des de múltiples punts de vista”. Ha subratllat que “és una de les rutes clau de la xarxa de transport de la Unió Europea; és crucial per a l’economia; és una alternativa al trànsit massiu de camions per la Jonquera i una descàrrega de pressió logística”.

En coherència amb el valor estratègic del Corredor, ha explicat Paneque, la Generalitat té diverses inversions de gran abast en marxa per valor de més de 2.700 milions d’euros tant al Port de Barcelona com el de Tarragona; així com a les línies ferroviàries, les estacions i les terminals del traçat. “Aeroport i aeroports, Corredor mediterrani i ports, són xarxes clau per potenciar el paper de Catalunya com a portal d’Europa”, ha sentenciat.

Rodalies: la peça clau

“La situació és complicada, amb falta d’inversions”, ha admès la consellera en relació al servei de Rodalies. Però ha avisat que el Govern està treballant “per donar millores en el curt termini. Les obres a la xarxa sud faran funcionar millor el servei, sense oblidar que el veritable objectiu és tenir un dia un país on els trens surtin sempre puntuals. És la peça clau”.

Ha recordat que “el desplegament dels acords polítics amb l’Administració general de l’Estat per al traspàs de Rodalies és l’eina adequada per tenir un transport públic eficaç, puntual, competitiu, just i sostenible. Les complexitats jurídiques i de recursos hi són. En tot cas, els avenços hi seran”.

Carreteres

La titular del Departament ha indicat també que el “Govern s’ha proposat la prioritat d’executar les inversions en carreteres en termes de retorn econòmic, de seguretat i eficiència”. Un dels projectes en curs és el programa 2+1, que afegirà un carril en 418 quilòmetres de la xarxa viaria en els pròxims vuit anys. “Servirà per evitar entre el 80% i 100% dels accidents; però també per millorar les infraestructures en els itineraris amb més densitat de trànsit i més concentració d’accidents frontals. Es tracta d’una inversió de 664 MEUR”, ha afirmat.

Ha posat de manifest la col·laboració amb el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, amb projectes com la connectivitat de l’AP-2 i l’AP-7; la Ronda nord dels sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallés o la millora de mobilitat del Maresme i els interconnectors. “Aquesta col·laboració és un valor estratègic al qual Catalunya no pot renunciar”, ha explicat.

El repte de desvincular-se de la pluviometria

La consellera ha fet referència també a “la pitjor sequera de la nostra història, que amenaça de manera ininterrompuda des del 2020”. La Generalitat, ha recordat Paneque, està gestionant la situació amb diverses mesures, amb l’objectiu de “guanyar temps fins que es consolidin els grans canvis estructurals. Més dessalinització, més reutilització de l’aigua i més eficiència. Una nova dessalinitzadora a la Costa Brava Nord, l’ampliació de la Tordera, la millora de la reutilització del Besòs o les grans obres per arranjar els problemes de les grans pèrdues d’aigua a Badalona de les últimes dècades. Aquestes grans inversions en infraestructures estructurals aconseguirà entre el 2027 i el 2030 que Catalunya desvinculi l’ús de l’aigua respecte la pluviometria”.

La gestió dels residus

En relació a la gestió dels residus, la consellera ha avisat que “en una dècada, els abocadors han de ser substituïts per plantes de triatge. També és necessari tenir la capacitat de reutilitzar més abans de crear residus. Catalunya ha de ser capaç de tenir un sistema eficient, que permeti la gent tractar amb els residus d’una manera còmode i àgil. El sistema també ha de garantir això”.