El Govern de la Generalitat ha acordat encomanar a l’empresa pública GISA l’execució de les obres de construcció del tram quart de la Línia 9 del Metro (Sagrera-Can Zam-Gorg) i dels túnels dels trams segon i tercer (Parc Logístic-Sagrera). El pressupost total d’aquestes obres és de 114.500 MPTA (688.158.859, 51 euros). El tram entre l’estació de Sagrera a Can Zam (Santa Coloma de Gramenet) i Gorg (Badalona) té una longitud de 10,95 Km i un termini d’execució de 36 mesos. Donarà servei a àrees del Barcelonès Nord densament poblades, poc motoritzades i no cobertes a hores d’ara per la xarxa ferroviària.La nova línia 9 és l’actuació estructuradora més important de les previstes al Pla Director d’Infraestructures de transport públic col·lectiu 2001-2010 (PDI). Té una longitud de 41,4 km, amb 43 estacions i la demanda prevista també és molt elevada: s’ha avaluat en uns 90 milions de passatgers anuals. La inversió se situa entorn els 240.000 MPTA (1.442.429.050,52 euros) en infraestructures i 40.000 MPTA (240.404.841,75 euros) en material mòbil.El traçat comença a l’Aeroport, continua per la Zona Franca (focus captador de viatges), la Fira Pedrosa (Montjuïc 2), passeig de la Zona Franca (plaça Cerdà i la futura Ciutat Judicial) i pels barris de Santa Eulàlia i Collblanc de l’Hospitalet de Llobregat, àrees de forta generació de viatges a causa de l’alta densitat d’habitatges i futurs centres d’atracció.A continuació, la línia cobreix territoris d’alt atractiu (centres universitaris, ensenyament, hospitalaris, financers, comercials, etc) que aporten a la línia un important flux de passatgers.Des de l’estació de Sarrià, punt de connexió amb la línia del Vallès dels FGC, segueix un traçat paral·lel a la Ronda del Mig (de densitat alta i amb molt flux de vehicles privats) i Travessera de Dalt, fins arribar a la plaça Sanllehí (zona de molt alta densitat residencial).A partir d’aquest punt, la línia L9 es dirigeix en direcció a la Sagrera, estació del TGV, Bon Pastor i Santa Coloma (zones de baixa motorització), on es bifurca en dos ramals. El primer d’ells es dirigeix al barri de Singuerlín, en el municipi de Santa Coloma de Gramenet, mentre que el segon ramal acaba en el barri de Gorg, i també dóna servei als barris de Llefià, La Salut i Santa Rosa, al municipi de Badalona. Totes aquestes zones són d’alta densitat residencial.Aquesta nova línia de Metro cobreix una demanda de transport públic força important al llarg de l’eix Carles III - Ronda del Mig - Travessera de Dalt - Sagrera, a la part alta del continu urbà de Barcelona. Aquest fet queda confirmat per l’alta demanda de les línies d’autobús que actualment operen en aquests eixos (Iínies 70, 72 i 74) i per l’elevat flux de vehicles privats que hi circulen.Al Barcelonès Nord (Badalona i Santa Coloma) el traçat de la nova línia serveix àrees molt denses actualment no cobertes per la xarxa ferroviària i, en conseqüència, amb un potencial de captació de demanda molt elevat.D’altra banda, aquesta nova línia completa la xarxa de metro com a tal xarxa. La nova línia L9 tindrà 15 punts de correspondència amb la resta de la xarxa ferroviària: doble connexió amb totes les línies de Metro (a excepció de la línia L2), amb els FGC (Iínia Barcelona-Vallès i línia Llobregat-Anoia) i RENFE (Sagrera, l’Hospitalet i Aeroport), TAV a Sagrera i amb el tramvia de la Diagonal.Cal tenir present que algunes correspondències, com les de Sagrera, Lesseps, Badal, Santa Eulàlia i Sarrià tindran fluxos superiors als 10.000 passatgers diaris per sentit. En el conjunt de la línia, un 35% dels desplaçaments faran correspondència amb altres línies de metro.Aquest paper reestructurador de la xarxa és important, perquè permetrà redistribuir la càrrega de les línies de l’actual xarxa de metro. Les línies més beneficiades seran la 1 i la 5, actualment molt congestionades, la qual cosa es traduirà en una disminució de la càrrega actual d’aquestes línies, és a dir, en una millora de la qualitat del servei.La captació d’usuaris procedents de línies actuals de metro és preveu del 36%, mentre que la captació d’usuaris de l’autobús seria del 29%. Aquest percentatge és força elevat si es compara amb altres estudis realitzats en la xarxa de Metro de Barcelona, però cal tenir present que el nombre de línies de bus afectades és de 50, i que algunes d’elles porten un important volum de passatgers. Finalment, la demanda induïda prevista (inclosa la captació del cotxe i del mode a peu) arriba al 34%, percentatge força significatiu a causa de I’important flux de vehicles privats en aquest eix.