El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, el secretari d’Habitatge, Ricard Fernández Ontiveros, i la directora general d’Habitatge, Carme Trilla, han presentat aquesta tarda davant el Consell Assessor de l’Habitatge el Pla català per al dret a l’habitatge 2004-2007.
Aquest nou pla té com a principals objectius incrementar la promoció d’habitatges protegits a 42.000, potenciar a partir de les mesures fiscals i legals l’habitatge protegit i fomentar la rehabilitació de 40.000 habitatges durant els pròxims 4 anys. Aquestes mesures suposen una inversió per part de la Generalitat de 100 milions d’euros anuals. El Departament de Medi Ambient i Habitatge també s’ha compromès a presentar al Parlament una nova Llei d’habitatge abans de sis mesos.
Problemàtica actual de l’habitatge
En els últims anys, l’accés a l’habitatge ha esdevingut un dels grans problemes de la societat catalana, especialment per als sectors de menor poder adquisitiu i els joves en edat d’emancipació. Els preus de l’habitatge han anat augmentant a uns ritmes molt superiors a la inflació i als augments dels ingressos procedents dels salaris.
S’ha analitzat molt, i es continua debatent sobre les causes dels exagerats i constants increments del preu del sòl i de l’habitatge a Catalunya i a tot Espanya sense que això n’hagi frenat la demanda, almenys fins ara. Això és a causa de l’acumulació d’un seguit de circumstàncies:
- Financeres: La davallada dels tipus d’interès dels préstecs hipotecaris, l’ampliació de la cobertura del preu total d’adquisició i l’allargament dels terminis d’amortització o l’augment de persones ocupades.
- Demogràfiques: L‘increment del nombre d’unitats familiars i la disminució de residents per habitatge, la progressiva reducció dels m2 per habitatge i l’augment de la immigració.
- Econòmiques: La caiguda de la rendibilitat d’altres actius, especialment la Borsa, ha convertit l’edificació en un mitjà d’inversió, tant de col·locació dels estalvis familiars o de les petites i mitjanes empreses com de fons d’inversió especulatiu, de manera que actualment bona part de l’adquisició d’habitatge nou no es destina al consum del comprador sinó a la inversió a mitjà i llarg termini.
Davant d’això, la Generalitat es proposa impulsar una actuació decidida, urgent i concertada des del sector públic, amb els objectius a curt i mitjà termini següents:
a) Ampliar els ajuts financers, situant-los en la fase de producció a fi d’evitar que els absorbeixin els preus de venda.
b) Aplicar mesures legals de protecció a l’habitatge i impulsar la formulació de programes d’actuació urbanística municipal amb la delimitació d’àmbits d’actuació urbanística específicament destinats a habitatges protegits i rehabilitació i millora urbana.
c) Donar prioritat a actuacions que incideixin en la producció d’habitatge protegit en règim d’accés a la propietat o bé de lloguer, a fi de constituir progressivament un important parc públic de lloguer que, indirectament, ha d’estimular el mercat lliure i fer-lo més diversificat i flexible quant a tipologies i preus.
d) Revisar les situacions irregulars i recuperar patrimonis d’habitatges protegits mal aprofitats o no ajustats a les seves finalitats.
Pla català per al dret de l’habitatge 2004-2007
La Secretaria d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha aprovat l’anomenat Pla català per al dret de l’habitatge 2004-2007, que conté els objectius i les mesures següents:
1. Incrementar la promoció d’habitatge protegit a un total de 42.000 noves unitats en els pròxims quatre anys
2. Estimular l’habitatge protegit i el de lloguer mitjançant les mesures legals i fiscals
3. Fomentar la rehabilitació d’habitatges.
El Pla es presentarà a mitjan abril a la reunió de Govern per debatre’n l’aprovació. Abans de la reunió d’avui del Consell Assessor, la Secretaria d’Habitatge s’ha reunit amb 45 ajuntaments i representats dels promotors públics, privats i cooperatius.
1. Incrementar la promoció d’habitatge protegit a un total de 42.000 noves unitats en els pròxims quatre anys
D’acord amb el món local i els promotors públics, privats i cooperatius, es portarà a terme la Planificació territorial i per tipologies d’habitatge social. Aquest Pla distribuirà geogràficament els objectius, amb especial incidència en les comarques amb major dificultat per a l’accés a l’habitatge i les zones de major creixement econòmic i demogràfic potencial. També es desenvoluparà a les comarques de l’interior amb especial atenció a les capitals de comarca i les ciutats petites i mitjanes per impulsar el reequilibri territorial en el marc dels plans territorials parcials.
Entre les noves mesures, es rescata la figura de l’habitatge de preu taxat, i es vol fomentar l’ajut al promotor per a la compra de sòl, transitòriament, fins a la disposició suficient de sòls per a habitatge protegit produïts per les reserves urbanístiques exigides per la Llei d’urbanisme de Catalunya. Els habitatges acollits a la figura del preu taxat no computaran per cobrir les reserves mínimes d’habitatge protegit marcades per la Llei d’urbanisme de Catalunya.
Dins de l’objectiu general dels 42.000 habitatges, s’inclourà la promoció de 21.000 unitats d’habitatge protegit en règim de lloguer, prioritzant els destinats a l’emancipació dels joves, a la gent gran i a col·lectius específics. Dins d’aquest objectiu, els operadors de la Generalitat de Catalunya es comprometen a participar directament en la promoció i/o el manteniment de la meitat d’aquests habitatges, i la resta correspon a les promocions privades i del sector social i cooperatiu.
Per impulsar la implicació dels sectors privat i social en la promoció de lloguer protegit, i mentre es mantingui l’estructura del Pla d’habitatge actual (2002-2005), la Generalitat oferirà un ajut complementari a la promoció d’aquell habitatge social en lloguer subjecte a garanties de manteniment indefinit en figures de protecció, així com a l’habitatge social destinat a la compravenda. Aquest ajut al promotor serà superior en les zones amb mòduls més baixos.
El Pla introdueix també una quota solidària d’habitatge protegit a incorporar com a part del producte resultant en les promocions privades de règim lliure, preferentment a través de la concertació però també amb la inclusió a la legislació urbanística i a la Llei de l’habitatge dels objectius i les pautes a seguir per fer-la possible. Aquesta quota solidària consistirà en un percentatge de la producció d’habitatge lliure que haurà de tenir una limitació de preu, haurà de ser destinada a sectors socials amb unes rendes baixes i s’haurà d’adjudicar mitjançant els registres locals únics d’accés a habitatges protegits.
Es pretén també la mobilització del sòl públic de caràcter o vocació residencial de la Generalitat i d’altres administracions públiques envers l’habitatge protegit. Es crearà una línia de suport a la dotació dels patrimonis públics de sòl previstos a la Llei d’urbanisme a fi de formar reserves estratègiques de sòl a valor inicial.
Alhora, s’oferirà als municipis de la regió metropolitana de Barcelona la constitució d’un Consorci Metropolità de l’Habitatge. Aquest mecanisme podrà ser ampliat a altres àmbits territorials que ho demanin i tinguin la dimensió que ho justifiqui. I també es crearan registres locals únics per l’accés a l’habitatge protegit amb l’objectiu de garantir la idoneïtat en les adjudicacions i de lluita contra el frau.
2. Estimular l’habitatge protegit i de lloguer mitjançant les mesures legals i fiscals
Inclusió gradual entre les desgravacions fiscals a l’IRPF a càrrec de la Generalitat de Catalunya de fins a 600 € anuals per lloguer de llars amb ingressos inferiors a 2,5 vegades el SMI i amb limitació de la renda màxima de lloguer protegit.
Augment dels fons destinats al complement dels lloguers dels sectors socials més necessitats, amb ingressos per sota d’1,5 vegades el SMI i rendes de lloguer que els suposin més del 30% dels seus ingressos, amb l’objectiu de resoldre problemes de pagament de l’habitatge i prevenir situacions de risc de desnonament d’un total de 10.000 famílies.
Estímul fiscal i establiment d’un sistema de convenis financers amb els propietaris per donar sortida al mercat de lloguer d’habitatge buit. En aquest sentit, el Departament dóna suport a la penalització fiscal que els ajuntaments han de fer a través de l’IBI sobre l’habitatge buit.
Constitució d’una Xarxa Catalana de Mediació per a l’Habitatge amb la participació d’agents públics, privats i ONG per promoure el lloguer i la rehabilitació, que ofereixi un sistema d’avals que permeti generar confiança en els propietaris i faciliti l’accés a l’habitatge dels sectors més desafavorits i dels joves. La xarxa mantindrà i fomentarà la pluralitat dels operadors. La nova xarxa aflorarà 10.000 habitatges buits i garantirà als propietaris les rendes i el manteniment.
Foment d’habitatges tutelats amb serveis i en règim de lloguer per a la gent gran i per a altres col·lectius específics, com ara disminuïts físics o psíquics o dones víctimes de maltractaments.
3. Fomentar la rehabilitació d’habitatges
Aprovar un Pla català de la rehabilitació, amb l’objectiu de permetre la rehabilitació de no menys de 40.000 habitatges en quatre anys.
Dissenyar programes específics de rehabilitació per objectius, d’acord amb els objectius socialment i tècnicament considerats més importants: ascensors per a l’accessibilitat, adaptació d’habitatges a persones amb problemes de mobilitat, habitatges en zones de muntanya, i edificis en risc.
Desenvolupar un Programa de revalorització d’habitatges per obtenir mínims d’habitabilitat i per mobilitzar el parc vacant, per a la qual cosa es dotaran fons addicionals.
Desenvolupar programes d’habitatge en la remodelació integral de barris, d’acord amb les línies presentades pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Nova Llei d’habitatge
El Departament de Medi Ambient i Habitatge s’ha compromès a presentar al Parlament dins del termini de sis mesos una nova Llei d’habitatge que, contindrà, entre d’altres, les referències següents:
Definició de les tipologies d’habitatge protegit, i del sistema de foment de la promoció de l’habitatge protegit.
Eliminació de la possibilitat de desqualificar els habitatges protegits durant tot el període de durada de la protecció.
Adaptació de les figures de la carta de gràcia i del dret de superfície en la promoció d’habitatge protegit.
Establiment de sistemes de control públic sobre les vendes inicials d’habitatge protegit i en les segones transmissions, amb adaptació del dret de tempteig i retracte.
Mesures contra la sobreocupació dels habitatges, per evitar que la sobreocupació es converteixi en un mecanisme d’exclusió social.
Renovació dels criteris de control del procés constructiu i de manteniment de l’habitatge.
Revisió de la normativa de protecció del consumidor tant en règim de compra com de lloguer.
Alhora, i amb la intenció de millorar les condicions d’habitabilitat i sostenibilitat, la Generalitat vol desplegar una línia d’ajuts especials per a habitatges protegits i altres mesures de foment per a les promocions d’habitatges de nova construcció o de rehabilitació integral que incorporin elements de sostenibilitat, tant en el disseny i els materials com en les energies i la gestió de residus. Es tindrà en compte especialment l’avenç en la utilització de l’energia solar tant en l’orientació i disseny de les façanes com en la instal·lació de plaques solars per al consum energètic i d’aigua calent sanitària (ACS), la creació de xarxes de recollida selectiva de residus, la instal·lació de circuits dobles d’aigües, la utilització d’elements constructius industrials no agressius envers el medi ambient, la utilització de residus i aigües freàtiques per obtenir energia, etc.
També la nova Llei d’habitatge inclourà la instauració de les cèdules de manteniment de l’edificació amb la intenció de millorar l’habitabilitat i la prevenció de sinistres (ITV de l’habitatge), lligades tant als ajuts a la rehabilitació com a mesures progressives de millora del parc i de sanció, si escau; i alhora simplificar la gestió administrativa de les cèdules, lligant-la a la de les llicències d’ocupació.
Pel que fa a les polítiques de sòl destinades a augmentar la promoció d’habitatge protegit, la Generalitat ha previst mesures de suport a l’adquisició de sòl per a habitatge protegit, i també proposar canvis en la Llei del sòl, especialment pel que fa a les valoracions, perquè no s’apliquin els valors d’expectativa urbanística sinó la suma del valor inicial més les aportacions efectives realitzades per a la seva transformació; i també modificacions en la Llei d’urbanisme per millorar i concretar sistemes de delimitació, obtenció i gestió de sòl residencial adreçat a figures protegides, així com de les reserves urbanes.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge vol prioritzar la política de sòl de l’Institut Català del Sòl i la formació de patrimonis de sòl residencial destinats preferentment a la promoció d’habitatge protegit, i també reforçar el paper d’ADIGSA com a eina de gestió i manteniment del parc d’habitatge protegit. L’any 2005, es constituirà l’Agència Catalana de l’Habitatge (ACH) com a marc de planificació, concertació i execució de les polítiques d’habitatge de la Generalitat de Catalunya. L’ACH es defineix com l’instrument preferent per dur a terme les polítiques ressenyades més enllà de les de promoció directa que realitza l’INCASOL. Participaran en la nova Agència també altres institucions, bàsicament locals, i els operadors. L’ACH serà l’ens que administrarà el parc públic d’habitatge de la Generalitat i tot aquell que, per exemple en règim de concessió administrativa, provingui d’altres patrimonis públics de sòl i habitatge.
Quantificació dels recursos oferts per la Generalitat
El conjunt de les mesures del Pla català per al dret de l’habitatge impliquen un esforç total de la Generalitat de Catalunya de 100.000.000 €/anuals de mitjana, durant el conjunt de la legislatura. Aquest esforç no inclou ni el Pla de remodelació de barris recentment presentat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ni els ajuts provinents del Pla de l’habitatge, ni l’esforç inversor de l’INCASOL i ADIGSA.
Subvencions a ens locals per dotar patrimonis públics de sòl 4.000.000 €
Suport a la promoció de lloguer protegit 30.000.000 €
Ajuts a la promoció d’habitatge protegit 12.500.000 €
Ajuts a la sostenibilitat d’habitatge protegit 500.000 €
Complements al lloguer de famílies amb risc d’exclusió social 9.500.000 €
Suport a la mediació social del lloguer 2.500.000 €
Reparació del parc públic d’habitatge (ADIGSA) 30.000.000 €
Rehabilitació per objectius 10.000.000 €
Rehabilitació del parc vacant i per als mínims d’habitabilitat 5.000.000 €
