1. El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, i el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, han informat de com l’executiu agilitza la tramitació de les plantes de biogàs
  2. Els projectes beneficiaris s’hauran d’ubicar en un municipi que hagi estat designat, reglamentàriament, com a zona vulnerable en relació amb la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries o en zones amb una qualitat de l’aire on se superen els nivells establerts de partícules i amoníac
Els consellers Ordeig i Sàmper durant la seva visita a La Noguera Renovables
Els consellers Ordeig i Sàmper durant la seva visita a La Noguera Renovables
{"name":"2025/02/22/10/58/36607d6e-7122-4c2a-98b2-33be3ef57205.jpeg","author":"Govern","type":"0","location":"0","weight":2521544}

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, i el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, han visitat la planta de Noguera Renovables (Vallfogona de Balaguer), que ha estat una de les empreses beneficiàries de la primera convocatòria d’ajuts de l’Estratègia catalana del biogàs. El Govern, en el seu compromís per descarbonitzar l’economia catalana, ha simplificat la tramitació administrativa d’aquests projectes amb la voluntat de reduir els terminis fins a un 50% i els ha declarat com a “projectes empresarials estratègics”.

Noguera Renovables ha estat la primera planta a produir biometà d’origen ramader a Espanya i, a més, ha estat pionera a injectar el gas directament a la xarxa de distribució. El projecte està participat per Axpo Iberia, la granja Torre Santamaría i Sorigué.

Durant la visita, el conseller Ordeig ha explicat que Catalunya genera cada any 9,4 milions de tones de purins i 2,8 milions de tones de fems i gallinassa: “Amb el biogàs, obrim una nova finestra de competitivitat per al sector ramader, ja que, d’una banda, permetrà abaixar els costos energètics per mitjà de l’autoconsum, i, de l’altra, oferirà l’oportunitat d’obrir noves línies de negoci a través de la producció de biometà per injectar-lo a la xarxa de gas natural o la producció de fertilitzants d’alta qualitat a partir del tractament de les dejeccions, entre d’altres.”

“Aquest és un projecte d’economia circular que contribueix a la cohesió del territori mitjançant la creació de noves comunitats energètiques i de negoci, alhora que millora sensiblement la percepció de la societat respecte de l’impacte de l’activitat. A més, es garanteix la protecció total de l’entorn i s’aconsegueixen mitigar les emissions derivades d’aquests residus”, ha afegit el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

En aquest sentit, el conseller Sàmper ha declarat que “amb aquesta mesura, el Govern reafirma el seu compromís amb el creixement econòmic i la sostenibilitat. Els projectes classificats com a estratègics rebran tot el suport necessari, amb una simplificació administrativa que en garantirà la viabilitat i potenciarà l’impacte que tenen en l’economia del país”.

Així mateix, el conseller Sàmper ha subratllat que “aquesta acció complementa els objectius del Pacte Nacional per a la Indústria, en què treballem per consolidar les zones rurals com a pols econòmics dinàmics i sostenibles, apostant pel biogàs i les energies renovables com a eixos de futur”.

La declaració d’un projecte empresarial com a estratègic comporta la tramitació urgent i prioritària dels tràmits de tipus ambiental, urbanístic i d’obres, que aquests projectes han de dur a terme perquè s’implantin en el territori. Els efectes d’aquesta mesura permetran reduir a la meitat algunes de les fases de la tramitació.

Projectes estratègics amb criteris sostenibles

Per ser considerats “projectes empresarials estratègics”, els projectes de plantes de biogàs han de complir principalment els criteris següents:

a) Han d’estar ubicats en un municipi designat com a zona vulnerable en relació amb la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries, i/o en municipis situats en zones de qualitat de l’aire (ZQA) on se superen els nivells que estableix la normativa vigent de qualitat de l’aire en relació amb les emissions de PM10, PM2,5 i amoníac.

b) Han de ser projectes de planta de biogàs de gestió col·lectiva[1] que processin dejeccions ramaderes juntament amb altres substrats residuals orgànics, amb un mínim del 50% en pes de dejeccions ramaderes respecte del material d’entrada a planta.

c) Cal que tinguin una capacitat mínima de processament diària de 100 tones de material d’entrada a la planta.

d) Han d’incorporar tecnologies per tractar el digestat obtingut en el procés de digestió anaeròbica, amb l’objectiu d’obtenir subproductes amb propietats fertilitzants.

Aquesta mesura contribueix als objectius del Pacte Nacional per a la Indústria, en què es preveu el suport a la creació de noves infraestructures de biogàs per ajudar les zones rurals a consolidar-se com a pols econòmics dinàmics i sostenibles.

Una estratègia de país

El biogàs és un gas combustible i de la seva valorització s’obté fàcilment electricitat, calor o bé biometà, un gas amb característiques pràcticament iguals que les del gas natural. Es tracta, doncs, d’un vector energètic renovable, amb capacitat de substituir el gas natural i altres combustibles d’origen fòssil. El creixement de la generació de biogàs ha de contribuir a incrementar l’energia renovable produïda a Catalunya i a reduir les emissions contaminants i d’efecte hivernacle, així com l’alta dependència dels combustibles fòssils, la qual cosa afavorirà la consolidació d’un sector industrial potent, innovador i amb capacitat de creació de llocs de treball qualificats.

A Catalunya es genera una gran quantitat i diversitat de materials i residus orgànics com a conseqüència de l’activitat econòmica i de la societat en general. Aquests materials i residus s’han de gestionar i valoritzar com a recursos materials i energètics, seguint els principis de la bioeconomia circular i de la jerarquia de gestió de residus i tenint en compte que els recursos de què disposem són finits. En aquest context, l’Estratègia catalana del biogàs fixa un objectiu quantitatiu energètic de 2 TWhPCI BG/any de producció de biogàs en l’horitzó de l’any 2030, i s’estima que s’haurien de posar en marxa al voltant de dotze plantes noves cada any de codigestió anaeròbica amb aprofitament de biogàs, entre el 2024 i el 2030.

Així mateix, un dels reptes principals que es planteja és una gestió sostenible del digestat generat, a fi d’assegurar el menor impacte ambiental i social possible, i també que pugui esdevenir una oportunitat per generar noves cadenes de valor prenent com a base bioproductes, principalment biofertilitzants i biorefineries. Per aquest motiu, el Govern està treballant en l’Estratègia catalana del digestat i el Pla d’acció 2024-2030.


------------------------------------------------------------------------------------------------------

[1] S’entén per planta de biogàs de gestió col·lectiva aquella que du a terme la codigestió de dejeccions ramaderes juntament amb altres substrats residuals orgànics o que tracta únicament dejeccions de diferents explotacions ramaderes. No s’inclouen dins d’aquest concepte les plantes que només tracten dejeccions de la seva granja i formen part de les seves instal·lacions.

2  

Imatges

Foto dels consellers Orbeig i Sàmper durant la visita a Noguera Renovables

Foto dels consellers Orbeig i Sàmper durant la visita a Noguera Renovables 2521544

Foto de la visita dels consellers Ordeig i Sàmper a Noguera Renovables

Foto de la visita dels consellers Ordeig i Sàmper a Noguera Renovables 1654487