Territori i Sostenibilitat

Recuperats en bones condicions més de la meitat dels exemplars de baldriga balear censats a tot el món

query_builder   5 desembre 2002 14:13

event_note Nota de premsa

Recuperats en bones condicions més de la meitat dels exemplars de baldriga balear censats a tot el món

 Continua en marxa el dispositiu d’atenció preparat pel Departament de Medi Ambient davant la possible arribada d’animals afectats pel petroli  Fins avui, 2.500 baldrigues balears han estat comptabilitzades a través dels seguiments setmanals que realitzen experts del servei de fauna de la Direcció General de Boscos i Biodiversitat  Catalunya té la màxima responsabilitat a nivell mundial sobre aquesta espècie, en perill d’extinció, durant la temporada hivernal, ja que la seva ruta migratòria acaba a les costes catalanes Un biòleg de Medi Ambient viatja a Galícia per dirigir l’equip que estudia la mortaldat d’aus marines afectades per la catàstrofe

La setmana passada es va localitzar una baldriga balear tacada de petroli a Cabrera i aquesta setmana, 4 gavots i 1 mascarell a Cartagena. Es confirma així que les aus continuen la seva ruta migratòria i que tornen cap a les costes catalanes i del País Valencià.

Experts i tècnics del Departament de Medi Ambient han comptabilitzat fins avui dijous 1500 baldrigues a la badia de Roses, davant dels Aiguamolls de l’Empordà; 500 al Delta del Llobregat, a les costes del Baix Llobregat; 400 al Montsià, davant del Delta de l’Ebre; a les Cases d’Alcanar, i d’altres exemplars entre Cap de Creus i Tarragona. Les observacions realitzades als Aiguamolls de l’Empordà constaten que les aus estan netes i en bon estat.

El Departament de Medi Ambient col·labora amb la Xunta de Galícia

Un equip de professors i estudiants de la Facultat de Ciències de la Universitat da Coruña, en col·laboració directa amb la Conselleria de Medio Ambiente Natural de la Xunta de Galícia, porta a terme un estudi de la mortaldat d’aus marines afectades per la contaminació de les aigües, després de l’enfonsament del petroler Prestige. Tècnics d’Holanda, Escòcia i els Estats Units han estat al capdavant dels treballs de necròpsies de les aus afectades, per conèixer l’estructura de les poblacions i valorar el desastre.

Aquest experts internacionals han de tornar a les seves ocupacions habituals i cal que un ornitòleg de l’estat, especialitzat en taxonomia d’aus marines, es faci càrrec de la direcció de l’equip responsable de la investigació. És per això que la Universidad da Coruña ha demanat a la Direcció General de Boscos i Biodiversitat, del Departament de Medi Ambient, la seva col·laboració en aquestes tasques i ha reclamat la presència del biòleg Ricard Gutiérrez, expert en el tema.

La col.laboració s’afegeix a les ofertes d’ajut i suport tècnic que ha realitzat el Departament de Medi Ambient al govern gallec des de l’inici del desastre.

La baldriga balear

La baldriga balear és l’únic ocell endèmic de la zona catalano-balear i està en perill extinció. No cria enlloc més que a les Balears i passa l’hivern a les costes de Catalunya. L’any 1991 quedaven unes 3.300 parelles nidificants i ara només en queden entre 1.500 i 2.200, segons els darrers censos efectuats. Des de fa un any i mig, el Departament de Medi Ambient està fent esforços per ajudar aquesta espècie i les de la seva família, els Procellariiformes. S’han fet prospeccions de trams de costa en barca i visites de localitats de cria, fins i tot coves, conjuntament amb les administracions de les Balears i València per conèixer els costums de l’espècie. Durant el 2003 se seguirà treballant en aquest sentit i s’intensificaran les prospeccions al litoral gironí.

Aquesta espècie abandona la zona de cria a les Balears el mes juny, després de niar, i marxa a la recerca de peix blau cap a l’Atlàntic, en un moment en que a la Mediterrània n’hi ha poc. S’instal·len a les costes franceses i al nord de la península al llarg de l’estiu i, just a finals de novembre, tornen cap a la Mediterrània seguint el litoral, passant per Galícia i enfilant direcció sud.

Els exemplars tacats es debiliten i moren lluny d’on s’han contaminat, ja que el seu plomatge perd l’aïllament i poden morir de fred. La ingestió directa també és causa de mortaldat per contaminació i fins i tot, la impossibilitat d’alimentar-se amb normalitat en unes aigües molt contaminades o cobertes de petroli també pot afectar aquests ocells migratoris que necessiten reposar energies per continuar el seu camí.