1. Per incrementar el parc públic, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) destinarà les fiances que custodia a la construcció d’habitatge públic de lloguer i s’amplien els supòsits en què l’Administració pot exercir el dret de tanteig i retracte
  2. Tots els habitatges adquirits amb fons públics es qualifiquen com a habitatges amb protecció oficial de forma permanent per assegurar el creixement del parc públic
  3. La construcció d’habitatges de protecció pública requerirà només una llicència bàsica acompanyada d’un projecte bàsic, per tal d’escurçar el temps fins al lliurament de les claus a les famílies


El Consell Executiu ha aprovat avui un decret llei que modifica diversos textos legislatius i en deroga un altre amb l’objectiu conjunt d’agilitar la construcció d’habitatge protegit, ampliar el parc d’habitatge assequible a Catalunya i assegurar que aquesta qualificació esdevé permanent. El Decret llei haurà de ser convalidat al Parlament en el termini d’un mes.

Així, el Decret llei aprovat avui introdueix modificacions en la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge; en el Decret llei 1/2015 de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; el Decret llei 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge; la Llei 11/2022, de millorament urna, ambiental i socials dels barris i les viles (la nova Llei de barris), el text refós de la Llei d’urbanisme i altres disposicions normatives. Igualment, deroga la Llei 3/2009, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics.

Els principals canvis introduïts en aquestes normes són els següents:

1.En matèria d’obra pública

  1. Es redueixen els terminis per a obres competència de la Generalitat, amb la qual cosa s’escurcen els terminis d’exposició pública.

2.Mesures administratives

  1. L’INCASÒL haurà de destinar l’import de les fiances que té en dipòsit a la construcció pública d’habitatge, especialment de lloguer. Es redueix del 10% al 5% la disponibilitat que haurà de mantenir, amb la qual cosa s’alliberen uns 80 milions d’euros, que es podran destinar a construir habitatge públic.


3.En matèria d’habitatge

  1. S’amplien els àmbits en què l’Administració pot exercir el dret de tanteig i retracte i adquirir pisos a grans tenidors en els municipis declarats zones de mercat residencial tens, amb l’objectiu d’incrementar el parc públic.
  2. Tots els habitatges adquirits mitjançant el dret de tanteig i retracte es qualifiquen com a habitatges amb protecció oficial de forma permanent. D’aquesta manera, l’Administració s’assegura que el parc públic sempre serà creixent.
  3. Les persones inscrites en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial hauran de fer menys tràmits i es podran registrar per optar a promocions concretes.
  4. S’incorpora a la Llei del dret a l’habitatge una infracció de caràcter greu davant una possible negativa de subministrar dades a l’administració en relació amb el registre d’habitatges buits o d’habitatges ocupats.
  5. S’assegura l’entrada en funcionament del Registre de grans tenidors d’habitatge obligant a inscriure-s’hi i a comunicar el nombre d’habitatges dels quals són propietaris.
  6. S’aprova el mòdul únic a tot Catalunya de lloguer i venda d’habitatge de protecció oficial. El constructor tindrà la seguretat que el preu del lloguer serà de 10,65 euros per metre quadrat i podrà explotar la promoció durant 75 anys. Exhaurit aquest temps, tant el sòl com el mateix edifici passaran a ser públics.
  7. La Llei de barris es podrà començar a desplegar sense necessitat d’aprovar el corresponent reglament de concreció.


4.En matèria d’urbanisme

  1. Es podrà començar a construir habitatges de protecció pública amb una llicència bàsica prèvia acompanyada d’un projecte bàsic. Un cop iniciades les obres, s’haurà de presentar el projecte executiu, un document molt més elaborat i complex que el bàsic i que recull el detall concret de la construcció. D’aquesta manera, s’agiliten els terminis.
  2. Per tal d’incentivar la construcció d’habitatge de protecció pública, es permet únicament als promotors socials sense ànim de lucre, reduir la cessió de l’aprofitament urbanístic a favor de l’administració a la meitat.
  3. Les urbanitzacions construïdes en sòl no urbanitzable (típicament, entre 1956 i 1981) s’hauran de regular mitjançant la tramitació de plans especials urbanístics. Aquests plans determinaran els serveis bàsics que haurà de tenir cada urbanització (enllumenat, clavegueram...) i que aniran a càrrec dels propietaris de les cases. No caldrà preveure cessions de sòl públic a les administracions si la urbanització té un 50% o més de la seva superfície consolidada.
  4. Es reforça l’obligació per part del titular d’una explotació rústica que resideixi en l’habitatge d’aquesta explotació, en el cas que un descendent vulgui implantar o reutilitzar una construcció en aquesta explotació per destinar-la a habitatge.
  5. Se simplifica la publicitat i la participació en els processos de planejament urbanístic, garantint que tots els municipis facilitin la consulta telemàtica de la documentació.
  6. S’agilita la conversió de sòl urbanitzable no delimitat en solar (és a dir, en terreny a punt per construir).
  7. Els consorcis formats per l’INCASÒL i els ajuntaments per tirar endavant àrees residencials estratègiques (ARE) se substitueixen per la signatura de convenis urbanístics amb la mateixa finalitat.
  8. S’amplia la possibilitat d’implantar instal·lacions d’energia renovable en espais de parcel·les en sòl urbà, amb una alçada màxima de 2,2 metres i una ocupació màxima del 50% de la superfície no edificable.