- Per incrementar el parc públic, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) destinarà les fiances que custodia a la construcció d’habitatge públic de lloguer i s’amplien els supòsits en què l’Administració pot exercir el dret de tanteig i retracte
- Tots els habitatges adquirits amb fons públics es qualifiquen com a habitatges amb protecció oficial de forma permanent per assegurar el creixement del parc públic
- La construcció d’habitatges de protecció pública requerirà només una llicència bàsica acompanyada d’un projecte bàsic, per tal d’escurçar el temps fins al lliurament de les claus a les famílies
Així, el Decret llei aprovat avui introdueix modificacions en la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge; en el Decret llei 1/2015 de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; el Decret llei 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge; la Llei 11/2022, de millorament urna, ambiental i socials dels barris i les viles (la nova Llei de barris), el text refós de la Llei d’urbanisme i altres disposicions normatives. Igualment, deroga la Llei 3/2009, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics.
Els principals canvis introduïts en aquestes normes són els següents:
En matèria d’obra pública
- Es redueixen els terminis per a obres competència de la Generalitat, amb la qual cosa s’escurcen els terminis d’exposició pública.
Mesures administratives
- L’INCASÒL haurà de destinar l’import de les fiances que té en dipòsit a la construcció pública d’habitatge, especialment de lloguer. Es redueix del 10% al 5% la disponibilitat que haurà de mantenir, amb la qual cosa s’alliberen uns 80 milions d’euros, que es podran destinar a construir habitatge públic.
En matèria d’habitatge
- S’amplien els àmbits en què l’Administració pot exercir el dret de tanteig i retracte i adquirir pisos a grans tenidors en els municipis declarats zones de mercat residencial tens, amb l’objectiu d’incrementar el parc públic.
- Tots els habitatges adquirits mitjançant el dret de tanteig i retracte es qualifiquen com a habitatges amb protecció oficial de forma permanent. D’aquesta manera, l’Administració s’assegura que el parc públic sempre serà creixent.
- Les persones inscrites en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial hauran de fer menys tràmits i es podran registrar per optar a promocions concretes.
- S’incorpora a la Llei del dret a l’habitatge una infracció de caràcter greu davant una possible negativa de subministrar dades a l’administració en relació amb el registre d’habitatges buits o d’habitatges ocupats.
- S’assegura l’entrada en funcionament del Registre de grans tenidors d’habitatge obligant a inscriure-s’hi i a comunicar el nombre d’habitatges dels quals són propietaris.
- S’aprova el mòdul únic a tot Catalunya de lloguer i venda d’habitatge de protecció oficial. El constructor tindrà la seguretat que el preu del lloguer serà de 10,65 euros per metre quadrat i podrà explotar la promoció durant 75 anys. Exhaurit aquest temps, tant el sòl com el mateix edifici passaran a ser públics.
- La Llei de barris es podrà començar a desplegar sense necessitat d’aprovar el corresponent reglament de concreció.
En matèria d’urbanisme
- Es podrà començar a construir habitatges de protecció pública amb una llicència bàsica prèvia acompanyada d’un projecte bàsic. Un cop iniciades les obres, s’haurà de presentar el projecte executiu, un document molt més elaborat i complex que el bàsic i que recull el detall concret de la construcció. D’aquesta manera, s’agiliten els terminis.
- Per tal d’incentivar la construcció d’habitatge de protecció pública, es permet únicament als promotors socials sense ànim de lucre, reduir la cessió de l’aprofitament urbanístic a favor de l’administració a la meitat.
- Les urbanitzacions construïdes en sòl no urbanitzable (típicament, entre 1956 i 1981) s’hauran de regular mitjançant la tramitació de plans especials urbanístics. Aquests plans determinaran els serveis bàsics que haurà de tenir cada urbanització (enllumenat, clavegueram...) i que aniran a càrrec dels propietaris de les cases. No caldrà preveure cessions de sòl públic a les administracions si la urbanització té un 50% o més de la seva superfície consolidada.
- Es reforça l’obligació per part del titular d’una explotació rústica que resideixi en l’habitatge d’aquesta explotació, en el cas que un descendent vulgui implantar o reutilitzar una construcció en aquesta explotació per destinar-la a habitatge.
- Se simplifica la publicitat i la participació en els processos de planejament urbanístic, garantint que tots els municipis facilitin la consulta telemàtica de la documentació.
- S’agilita la conversió de sòl urbanitzable no delimitat en solar (és a dir, en terreny a punt per construir).
- Els consorcis formats per l’INCASÒL i els ajuntaments per tirar endavant àrees residencials estratègiques (ARE) se substitueixen per la signatura de convenis urbanístics amb la mateixa finalitat.
- S’amplia la possibilitat d’implantar instal·lacions d’energia renovable en espais de parcel·les en sòl urbà, amb una alçada màxima de 2,2 metres i una ocupació màxima del 50% de la superfície no edificable.



