El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha establert un nou sistema de seguiment de l’ós bru (Ursus arctos) al Pirineu. Aquest nou sistema, anomenat trampeig fotogràfic, consisteix en la col•locació de càmeres fotogràfiques per localitzar i identificar els exemplars d’ós bru. D’aquesta manera, els tècnics del Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia del DMAH realitzen aquest seguiment durant vàries vegades l’any a zones de possible presència d’ós bru. En col•laboració amb els membres del Cos d’Agents Rurals i els Guardes de Reserva, es col•loquen entre 10 i 20 paranys fotogràfics, amb un esquer (carn, peix, fruita), una càmera fotogràfica, bateries, i un sistema de raigs infrarojos o un sistema de planxa. Els dos tipus de sistemes activen el disparador de la càmera fotogràfica quan un animal es menja l’esquer.

Un altre sistema en què s’està treballant juntament amb l’equip francès de seguiment de l’ós és la col•locació de paranys de pèls per identificar genèticament (ADN) els exemplars d’ós bru i determinar-ne el sexe. En el mateix lloc de col•locació de les càmeres fotogràfiques, es col•loca una reixa enganxada a un arbre (a 1,5 m d’alçada) amb alguna cosa per atraure l’animal. Aquest sistema serveix perquè l’ós bru fregui la seva esquena o el seu pit sobre la reixa i s’hi enganxin pèls. Per tant, aquestés un sistema que, combinat amb el trampeig fotogràfic, ajuda a identificar i delimitar el radi d’acció dels óssos.

Aquests nous sistemes es complementen amb els ja establerts com són els itineraris periòdics a la recerca d’indicis, rastres i petjades d’exemplars d’ós bru, la comprovació de possibles avistaments d’exemplars i la comprovació de possibles danys atribuïts als óssos.  Recordem que el seguiment amb telemetria es va deixar de fer, ja que es van esgotar les bateries de la femella Ziva i que el collar emissor del mascle Pyros es va perdre.

La xarxa de seguiment de l’ós bru a Catalunya està formada pels membres de Cos d’Agents Rurals de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà, els Guardes de Fauna de la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars-Aran-Boí, els agents i tècnics del Parc Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, els agents i  els tècnics del Parc Natural de l’Alt Pirineu. els tècnics del Servei i col•laboradors externs es troben realitzant actuacions pròpies, però també seran aprofitats altres tipus d’actuacions realitzats a la muntanya (censos de fauna i batudes).  La gestió de l’ós bru a la Val d’Aran és competència del Conselh Generau d’Aran.

La protecció dels ramats

Des de l’any 1998, es realitza una campanya de foment del gos de protecció dels ramats de bestiar. Aquesta campanya va dirigida als propietaris i pastors de ramats d’ovelles i cabres que pasturen al Pirineu. El Departament de Medi Ambient i Habitatge ja ha repartit 29 gossos. El pressupost d’aquesta campanya finalitza aquest any 2004, però continuarà la col•laboració amb l’Associació del Gos de Muntanya del Pirineu per a Protecció de Ramats, per tal que durant 4 anys més se segueixi amb el repartiment i ensinistrament de 32 gossos més.

Conservació de l’hàbitat de l’ós bru

La creació del Parc Natural de l’Alt Pirineu  permetrà una millor gestió de l’ós bru i del seu hàbitat i també, l’aplicació del Pla de desenvolupament rural (PDR) compatibilitza la gestió forestal amb la presència de l’ós. Aquest pla es troba vigent des de 1999 fins a 2006. Fins al ara s’estan conservant 2.700 ha, i s’inverteixen en total 82.757,70 € anuals.

Identificació dels óssos al Pirineu Central

A partir de la informació procedent de l’equip de seguiment de França (responsable: Dr. Pierre-Yves Quenette), del Servei de Medi Ambient del Conselh Generau d’Aran, i de dades pròpies del Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia s’han pogut identificar els vuit individus d’ós bru que actualment habiten al Pirineu Central (cadells exclosos). Així mateix, gràcies al seguiment efectuat per la xarxa francesa Réseau Ours Brun s’han identificat quatre óssos autòctons al Pirineu Atlàntic.

Hi ha identificats els animals següents (procedents dels exemplars alliberats al Pirineu Central).

• Ziva: Femella adulta de 15 anys d’edat. Alliberada l’any 1996. Possiblement aquesta femella ha tingut tres cadellades durant el temps que porta al Pirineu Central: 1997, 2000-01, 2003-04.

• Pyros: Mascle adult de 16 anys d’edat. Alliberat l’any 1997. Segurament és el pare d’algunes cadellades de la femella Ziva i Caramelles.

• Nere: Fill mascle de Ziva i Pyros. Nascut el gener de 1997. Vuit anys d’edat. Forma part de la població occidental des de l’any 2001. Habita als departaments francesos de Pyrénnés Atlantiques i Haute Pyrénnés i a l’Aragó (Valls de Hecho i Ansó).

• Boutxy: Fill mascle de Melba i Pyros. Nascut el gener de 1997. Vuit anys d’edat. Ocupa el mateix territori des del període 1999-2000, al departament francès de l’Ariège (Alt-Ariège).

• Kouki: Fill de Ziva i un mascle desconegut. Nascut el gener de 1997. Vuit anys d’edat. Tanmateix, com Boutxy, es troba al mateix territori des del període 1999-2000, als departaments francesos de l’Ariège, Aude i Pyrénnés Orientales.

• Caramelles: Filla femella de Melba i Pyros. Nascuda el gener de 1997. Vuit anys d’edat. Sembla que s’ha mogut pels departaments francesos de l’Ariège (Alt Ariège) i Couserans, a algunes zones del nord-est de la Vall d’Aran (Naut Aran) i el nord del Pallars Sobirà (Alt Àneu). Va tenir un fill mascle (de Pyros) l’any 2000, que es va morir a causa d’un accident el mateix any. Possiblement ha tingut una cadellada més entre els anys 2002-04.

• Cadells i exemplars joves sense identificar

Es considera molt possible que els fills de Ziva, nascuts durant els anys 2000-01, que actualment tindrien 3-4 anys d’edat, estiguin actualment vius, si més no un d’ells. També existeix la possibilitat de la presència actual (primavera 2004) de cadells de primer any i de segon any. Segons les darreres dades, tant Ziva com Caramelles podrien tenir cadells aquest any (nascuts l’any 2003 o 2004). Així mateix, encara per confirmar, hi ha dades d’una altra femella amb cadells, que podria ser una filla de Ziva, nascuda l’any 2000-01.

Resumint, la població actual d’óssos al Pirineu Central, és a dir, a la Val d’Aran i el  Pallars Sobirà (Catalunya), el nord-est d’Aragó i als departaments francesos de l’Ariège i Hautes Pyrénées és de 9-10 individus.