El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha defensat aquest matí al Parlament de Catalunya el Projecte de llei de memòria democràtica. “Avui fem un acte de justícia i un gest important en defensa de la democràcia”, ha afirmat Espadaler. El text legislador, aprovat pel Govern el desembre passat, ha superat les esmenes a la totalitat i continua ara el seu tràmit parlamentari.

Es tracta d’una normativa que situa les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme al centre de les polítiques de memòria i estableix múltiples mesures de reparació per als represaliats d’aquell període històric. “La reconciliació no vindrà de l’oblit, sinó del coneixement i del reconeixement de les víctimes, i això és el que fa aquesta llei”, ha insistit el conseller.

El text es fonamenta en els principis legals dels drets humans, de manera que estableix el dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició com a pilars essencials de la llei. Entre les accions més destacades que s’hi preveuen hi hala inclusió de la perspectiva de gènere i d’una mirada feminista transversal; l’establiment d’un règim sancionador per evitar l’enaltiment del franquisme, la humiliació de les víctimes i l’espoli a fosses i al patrimoni memorial, i la regulació de mesures de compensació econòmica per a les víctimes.

Així mateix, estableix un termini màxim de dos anys per retirar la simbologia franquista de l’espai públic, i per revocar distincions, nomenaments, títols i honors institucionals atorgats a persones que van donar suport al franquisme.

Una resposta per combatre l’augment global de l’extrema dreta

En la seva intervenció, Espadaler ha recordat que el text legislador es manté sense modificacions respecte a la legislatura anterior a fi d’accelerar-ne l’aprovació i garantir que la norma entri en vigor al més aviat possible. “El Govern compleix els acords d’investidura, els mandats del debat de Política General i el Pla Legislatiu”, ha reafirmat. I ha afegit que aquest és un text de consens, treballat i impulsat ja prèviament per les conselleres Capella, Ciuró i Ubasart, al servei de la consigna “mai més”.

En aquest sentit, el conseller ha insistit que, si bé el text no ha canviat, el context polític i social sí que ho ha fet; i ha advertit que l’actual escenari està marcat per l’augment de discursos d’odi i moviments autoritaris. En paraules seves, “l’emergència de formacions d’extrema dreta, la banalització dels feixismes i el qüestionant dels sistemes democràtics exigeixen respostes des de la democràcia, i aquesta llei n’és una”.

Un dels eixos vertebradors de la llei és l’aposta per l’educació i la sensibilització. La norma preveu incloure la memòria democràtica als currículums educatius, amb l’objectiu de transmetre a les noves generacions la importància de preservar els valors democràtics. “Cal transmetre a les generacions joves i a les que vindran el valor de la democràcia i de la llibertat”, ha reblat.

En aquest línia, el conseller ha citat la cancellera alemanya Angela Merkel, tot recordant que “hem de lluitar pel valor de la llibertat, hem de repetir a cada generació que la llibertat és quelcom valuós, és quelcom que no es pot donar per segur, i que s’ha de guanyar una i una altra vegada. La llibertat inclou el respecte, la tolerància i la capacitat d’arribar a consensos”.

Un compromís de país

Espadaler ha interpel·lat els grups parlamentaris perquè donin suport a la llei i assumeixin el compromís de preservar la memòria democràtica. “Demano als grups parlamentaris que siguem generosos per arribar a consensos, aquest consens serà en favor de la convivència i de respecte a totes aquelles persones que van viure a la seva pell la repressió”, ha dit el conseller.

Un marc normatiu integral per a les polítiques de memòria

Amb l’entrada en vigor de la nova llei, es crearà un marc jurídic únic i actualitzat que agruparà i millorarà la legislació vigent en matèria de memòria. La norma refon la Llei del memorial democràtic (2007); la Llei de fosses (2009) i la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme (2017), tot incorporant noves mesures que fins ara no estaven regulades.

El text es desplega en deu títols, amb un total de 80 articles, 15 disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i cinc disposicions finals.