El director general de Boscos i Biodiversitat, Pere Maluquer, ha fet la cloenda aquest matí de la Jornada de celebració dels 20 anys de l’aplicació de la Llei 12/1981 i el Decret 343/1983 de gestió ambiental de les activitats extractives de Catalunya. Una cinquantena de persones en representació de les empreses del sector dels àrids i les argiles, els fabricants de ciment i la pedra ornamental, així com tècnics i experts universitaris han participat en aquesta Jornada.
En la Jornada d’avui, s’ha fet una revisió de les diverses accions dutes a terme i de com s’han anat integrant els aspectes medioambientals en la mineria durant aquest període. Els diferents sectors implicats en aquestes activitats han presentat les seves valoracions d’aquesta gestió ambiental i quins són el reptes de les activitats extractives de cara al futur.
Maluquer ha destacat la importància que té a Catalunya el sector que es dedica a les activitats extractives i ha fet un balanç de com s’ha desplegat aquesta normativa en els darrers 20 anys. Maluquer ha afirmat que “no són incompatibles la preservació dels espais naturals i les activitats extractives”.
L’any 1981 el parlament de Catalunya va aprovar la Llei 12/81, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives, la qual fou desenvolupada pel Decret 343/83, de 15 de juliol sobre les normes de protecció del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives.
Aquesta normativa, a més d’ésser la degana de la legislació ambiental a Catalunya, també va ser pionera a la resta de l’estat espanyol i ha constituït un model de referència d’altres normatives autonòmiques.
Com a punt més característics, destaca la consideració del binomi activitat extractiva - degradació ambiental, atenent a l’impacte ambiental produït i que es recull expressament en l’exposició de motius de la Ley 12/1981 que té per objecte aconseguir la bona integració dels espais afectats en el conjunt natural on s’ubiquen un cop acabats els treballs extractius.
Igualment, es parteix de la base que les activitats extractives han de poder assumir els costos de la restauració i protecció de les àrees afectades com a condició prèvia a la seva autorització.
Aquesta legislació permet la implantació del sistema de restauració integrada, variable segons el cas, però que en essència consisteix en dur a terme la restauració paral·lelament amb els treballs d’explotació, reduint l’àrea d’afecció en cada moment i realitzant accions restauradores, des de l’inici de l’activitat.
Un altre punt important és que la Llei 12/1981 fixa unes fiances per garantir la restauració del terreny en el supòsit que l’explotador no acompleixi les seves obligacions.
