·Ambdues iniciatives han estat desenvolupades amb la col·laboració de l’ICATMAR i han estat triades per Nacions Unides com a solucions basades en la ciència per transformar els oceans
·Un dels projectes consisteix en l’assessorament en pesca, amb l’objectiu de desplegar polítiques que permetin una gestió pesquera sostenible, i l’altre, d’oceanografia operacional, es basa en la predicció de l’evolució de l’oceà i la ràpida interpretació i difusió d’aquesta informació
·Barcelona es postula per acollir un centre col·laborador de la Dècada dels Oceans de les Nacions Unides
Dues iniciatives del Govern de la Generalitat han estat reconegudes oficialment per la UNESCO com a accions de la Dècada dels Oceans, que són aquelles actuacions que contribueixen a buscar solucions basades en la ciència, que serveixen per transformar els oceans i per al desenvolupament sostenible, tot connectant les persones i els oceans.
Actualment hi ha unes 640 accions de tot el món que han estat reconegudes, de les quals 82 són de la Mediterrània. Les duesaccions reconegudes promogudes per la Generalitat de Catalunya han estatdutes a terme en col·laboració amb l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR).
Assessorament pesquer: dades, coneixement i capacitat de resposta
Una de les actuacions consisteix en l’assessorament en pesca. Científics de l’ICATMAR fan un monitoratge exhaustiu i continuat dels recursos pesquers presents al litoral català, amb l’objectiu de desplegar polítiques de governança que permetin una gestió pesquera sostenible al territori.
Els científics s’embarquen amb els pescadors i fan seguiment de la pesca comercial i la pesca marina recreativa al llarg de la costa catalana, per tal d’obtenir dades biològiques i pesqueres. Treballen amb les flotes d’arrossegament, encerclament i arts menors, a bord d’embarcacions comercials amb la col·laboració dels pescadors. Les mostres de la captura de pesca obtingudes a bord es treballen després al laboratori per obtenir dades biològiques que permetin valorar l’estat de les poblacions marines explotades de la costa catalana.
Aquest coneixement adquirit proporciona les bases per disposar de capacitat de resposta enfront dels diversos escenaris i reptes presents, com són la variabilitat ambiental, l’adequació de les mesures de gestió a la realitat del sector pesquer o la participació en comitès tècnics i de cogestió, entre d’altres.
Oceanografia operacional: observar, modelitzar i interpretar
L’altre projecte reconegut consisteix a posar les dades d’oceanografia a l’abast de tothom. L’oceanografia operacional respon a la necessitat de tenir informació fiable i actualitzada sobre el medi físic, que permeti fer el seguiment del canvi climàtic al mar, realitzar les activitats marítimes de manera eficient i gestionar l’entorn marítim.
Les diferents activitats de l’oceanografia operacional es poden agrupar en tres grans blocs: l’observació dels oceans, la modelització dels processos oceànics i la interpretació i disseminació de la informació generada.
L’ICATMAR mesura l’onatge, el nivell del mar, els corrents marins, la salinitat i la temperatura del mar a la franja costanera compresa entre la costa catalana i les 40 milles nàutiques (uns 74 km). Aquestes mesures es processen i es distribueixen tan ràpidament com es pot per tal que siguin útils per a diversos àmbits, com per exemple per a les tasques de salvament marítim. Aquestes dades també es fan servir per millorar les prediccions de l’onatge i els corrents marins.
Com s’obtenen les dades?
El Govern posa a disposició de l’ICATMAR tres tipus d’instruments d’observació de les variables físiques de l’oceà. D’una banda, els investigadors disposen d’instruments d’observacions fixes,com aramareògrafs i boies fondejades amb instruments oceanogràfics que mesuren temperatura, salinitat, corrents, onatge i variables atmosfèriques.
També compten amb boies a la deriva que registren i transmeten cíclicament dades de salinitat i temperatura, mesuren la velocitat dels corrents marins a 1 m de fondària, i la velocitat dels corrents marins a 15 m de fondària.
I finalment, tenen radars d’alta freqüència, que fan servir ones de ràdio per mesurar els corrents superficials a la franja costanera compresa entre la costa catalana i les 40 milles nàutiques (uns 74 km). També poden mesurar l’onatge.
Candidatura de Barcelona per esdevenir centre col·laborador de la Dècada
La Dècada dels Oceans és una iniciativa de les Nacions Unides per impulsar col·laboracions entre les parts interessades de tot el món i desencadenar una revolució en la ciència oceànica. L’objectiu és alinear investigacions, inversions i iniciatives per impulsar canvis globals per a la preservació i conservació dels oceans.
Barcelona, després d’haver acollit l’abril de 2024 la Conferència de la Dècada dels Oceans, està preparant una candidatura per acollir un centre col·laborador de la Dècada, concretament en el repte 4, corresponent a desenvolupament de l’economia blava (la Dècada planteja10 reptes).
La candidatura està liderada per l’Ajuntament de Barcelona i compta amb el Port de Barcelona i la Generalitat de Catalunya (a través de la D.G. Política Marítima i Pesca Sostenible del DARPA) com a socis clau, i l’ICM-CSIC i la xarxa BlueNetCat com a socis científics.
La proposta compta amb el suport del Comitè Nacional del Decenni de l’Oceà d’Espanya, que lidera el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats mitjançant el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i ha estat desenvolupada amb el suport de la UNESCO, per la qual cosa s’espera que sigui aprovada durant el primer semestre de 2025.
