- L’hivern del 2024-2025 ha estat càlid arreu de Catalunya, sobretot al Pirineu i punts del Prepirineu.
- Pluviomètricament ha estat sec en general i molt sec al terç sud del país. Àrees del Montsià i del Baix Ebre no han superat el 15% de la mitjana del període de referència 1991-2020.
- Mapes de l’hivern del 2024-2025 de diferència de la temperatura mitjana i del percentatge de precipitació acumulada respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.
Desembre, gener i febrer càlids
L’hivern de 2024-2025 ha presentat un caràcter càlid arreu, si bé els valors d’anomalia de temperatura han estat més moderats respecte als de l’hivern passat (2023-2024) que va ser un dels més càlids registrats a Catalunya (Figura 2) A la major part país les anomalies s’han situat entre +1 °C i 1,5 °C i els valors més elevats s’han localitzat sobretot al Pirineu i punts del Prepirineu.
Tots tres mesos de l’hivern han tingut un caràcter càlid i les anomalies positives més destacades es van produir durant la segona meitat de l’hivern, especialment al febrer.
En el desglossament mensual de l’anomalia de temperatura (Figura 3), desembre presenta els valors més moderats a causa de la baixada significativa de la temperatura durant la segona setmana del mes, per l’afectació d’un anticicló fred. D’altra banda, a punts de Ponent i del nord-est va ser el desembre més fred des de l’any 2017.
El gener va ser càlid amb anomalies que van superar els +2 °C al quadrant nord-est. A les estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades de Banyoles (el Pla de l’Estany), Torroella de Montgrí (el Baix Empordà) i Fornells de la Selva (el Gironès), va ser el gener més càlid de les seves sèries. A l’Observatori Fabra de Barcelona es va registrar el segon gener més càlid de la sèrie 1914-2025 amb 10,8 °C de temperatura mitjana, valor només superat pel 2024 (11 °C).
El febrer va ser el mes més càlid de l’hivern amb anomalies superiors a +2,5 °C a les parts més elevades del Pirineu i al massís del Port.
Un únic episodi de fred intens i alguns rècords de temperatura màxima
Entre els dies 12 i 16 de gener es va produir un episodi de fred intens amb marcada inversió tèrmica i glaçades nocturnes gairebé generals a Catalunya. La temperatura mínima es va situat entre els -5 °C i -10°C a l’interior i també va glaçar a trams del prelitoral i litoral. El dia 13 de gener a l’estació de Vinyols i els Arcs – Cambrils (el Baix Camp) es va registrar -3,8 °C, la temperatura mínima més baixa dels seus 35 anys de dades.
Al conjunt de Catalunya aquest va ser l’episodi de fred més destacat des de la segona quinzena de gener del 2023 i en sectors del Priorat, la Conca de Barberà i el Baix Camp no hi feia tant de fred des del gener de 2017.
No obstant això, a finals de gener la temperatura màxima també va ser protagonista. El dia 24 la temperatura va arribar als 21,9 °C a l’Observatori Fabra de Barcelona, esdevenint el segon valor més elevat mai registrar en un mes de gener de la sèrie 1914-2025. El dia 27 de gener es van superar els 20 °C a les comarques del nord-est, i a l’estació de la Tallada d’Empordà (el Baix Empordà) es van assolir 23,1 °C, rècord de gener dels seus 35 anys de dades.
El gràfic d’evolució de la temperatura a 850 hPa (uns 1.500 m d’altitud) del radiosondatge de Barcelona (Figura 1) il·lustra els períodes càlids i freds esmentats.
Figura 1: Gràfic d’evolució de la temperatura a 850 hPa al radiosondatge de Barcelona durant l’hivern 2024-2025.
Figura 2: Mapes de temperatura mitjana de l’hivern del 2024-2025 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.
Figura 3: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de l’hivern 2024-2025 (desembre, gener i febrer) respecte a la mitjana climàtica 1991-2020.
Hivern sec a la major part del país i molt sec al terç sud
L’hivern d’enguany ha estat sec al conjunt de Catalunya i molt sec al terç sud (Figura 4). A àrees del Montsià i del Baix Ebre la precipitació acumulada de l’hivern no ha superat el 15% de la mitjana del període de referència 1991-2020.
Les anomalies de precipitació de desembre i gener mostren un clar dèficit en la precipitació acumulada arreu del territori al llarg d’aquests dos mesos, mentre que febrer presenta un patró diferent en la precipitació amb anomalies positives a bona part del centre i est de Catalunya (Figura 5).
El desembre va ser molt sec a Ponent i Prepirineu oriental i sols va ser plujós o molt plujós en zones del Pirineu occidental i a punts de l’extrem nord de la Cerdanya, litoral nord de Tarragona i extrem septentrional de la Costa Brava.
El gener va tornar a ser un mes molt eixut al centre i sud de Catalunya, així com a zones del nord-est i Pirineu oriental. A la major part de la superfície del territori la precipitació acumulada no va assolir el 15% de la mitjana climàtica.
El febrer va tenir un comportament pluviomètricament diferent respecte els mesos anteriors i va resultar normal o plujós a gran part del país, a excepció del Pirineu on va ploure per sota la mitjana climàtica, i al terç sud que, per tercer mes consecutiu va presentar un important dèficit pluviomètric.
Episodis de precipitació de l’hivern
- Entre el 5 i 9 de desembre episodi de precipitació superior a 50 mm al Pirineu central i occidental, i més de 100 mm a les parts elevades del Pallars Sobirà i vessant sud del Pirineu.
- Del 10 al 13 de desembre es van acumular més de 40 mm a punts del litoral, prelitoral i al Prepirineu oriental. Destaquen els més de 80 mm al golf de Roses i a l’extrem sud del Cap de Creus
- Del 22 al 25 de desembre la precipitació va quedar molt restringida al vessant nord del Pirineu on es van acumular puntualment més de 70 mm a les zones elevades de la Val d’Aran.
- Els dies 16 i 17 de gener la precipitació es va concentrar a les comarques del nord-est, acumulant més de 20 mm a sectors de la Costa Brava, el Gironès, la Selva i el Montseny.
- Del 25 al 31 de gener es van acumular més de 50 mm a punts del Pirineu occidental
- L’episodi de precipitació més destacat de l’hivern es va produir entre els dies 7 i 8 de febrer, quan una pertorbació retrògrada va afectar la meitat oriental del territori amb més de 50 mm al prelitoral central, arribant a superar els 100 mm al baix Montseny. Al Pirineu la precipitació va fer acte de presència en forma de neu, registrant 30 cm a cotes altes del sector occidental.
- El dia 12 de febrer la precipitació va afectar al litoral Central amb acumulacions que puntualment van superar els 40 mm al Baix Llobregat.
- El darrer episodi de precipitació es va produir del 22 al 25 de febrer amb el pas d’un front atlàntic que va deixar quantitats de més de 30 mm a les comarques del nord-est.
Figura 4: Mapes de precipitació acumulada durant l’hivern del 2024-2025 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.
Figura 5: Mapes del percentatge de precipitació respecte a la mitjana climàtica 1991-2020 dels mesos de l’hivern 2024-2025 (desembre, gener i febrer).
Irradiació solar per sota de la normalitat
La irradiació solar global de l’hivern ha estat en general per sota de la mitjana dels darrers deu anys a la major part de Catalunya. Es pot qualificar de normal o lleugerament per sobre la mitjana a bona part del terç sud i a l’Empordà (Figura 6).
El mes de desembre va presentar valors per sobre de la normal climàtica a la plana de Lleida i gran part de la meitat sud del país, mentre que al terç nord i a àrees de l’interior la irradiació solar va estar per sota la mitjana. Al gener les anomalies positives es van traslladar a la meitat oriental i van persistir a la plana de Lleida a causa de la manca de dies de boira. Al febrer, l’abundant nuvolositat associada a diverses pertorbacions i la presència de boira al litoral i prelitoral, van contribuir a valors d’irradiació solar per sota la mitjana a tot Catalunya a excepció de la zona dels Ports (Figura 7).
Figura 6: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de l’hivern del 2024-2025 respecte a la mitjana dels últims 10 anys.
Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA. Les mitjanes contra les quals es comparen les dades s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2015-2024).
Figura 7: Mapes d’anomalia d’irradiació solar global dels mesos de l’hivern 2024-2025 (desembre, gener i febrer) respecte a la mitjana dels últims 10 anys.
Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí estacional definitiu a partir del mes d’abril. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.
5 de març de 2025
9
Imatges
1
Fitxers adjunts
