Pluviometria
Una depressió situada davant de la costa catalana va originar, al llarg del dia 16, precipitacions generals a tot el país, ocasionant un temporal de llevant amb pluges abundants, vent fort i mar alterada a tot el litoral.
Les comarques més afectades han estat, com és habitual en aquest tipus de situacions meteorològiques, el sector nord-est ( Alt i Baix Empordà, Pla de l’Estany, Gironès i La Selva) i la zona sud de Catalunya, tot i que en aquest cas la zona més afectada va queda fora de les seves Conques Internes.
L’episodi es va caracteritzar per pluges de caràcter moderat des de primeres hores del dia 16 i continuades al llarg de tot el dia. Aquestes pluges han motivat la recollida de quantitats superiors als 100 mm en 24 hores a molts dels punts d’observació de les zones esmentades anteriorment. Les precipitacions acumulades més destacades entre el dia 16-04-04 i el dia 17/04/04 fins les 8:00 T.U han estat les indicades a la Taula 1.
Les quantitats i distribució de la pluja durant l’episodi segons la xarxa pluviomètrica del SAIH (Agència Catalana de l’Aigua) van ser les que es presenten a la Fig. 1. Especial rellevància tenen les precipitacions caigudes a la conca del riu Muga, on pràcticament tots els pluviòmetres van enregistrar acumulats superiors als 100 mm, i se’n va assolir el màxim de tot l’episodi a Catalunya.
Estació meteorològica Precipitació Precipitació (l/m 2 ) 16-17/04/04
Vilamaniscle (Alt Empordà) 145
Sant Martí Vell (Gironès) 135
Darnius (Alt Empordà) 126
Banyoles (Pla de l’Estany) 122
Roses (Alt Empordà) 121
Sant Aniol de Finestres (La Garrotxa) 109
Cruïlles (Baix Empordà) 108
Horta de Sant Joan (Terra Alta) 107
La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) 106
El Mas de Barberans (Montsià) 104
Girona (El Gironès) 90
Dades facilitades pel Servei Meteorològic de Catalunya
Taula 1. Quantitat de pluja més significatives recollida durant l’episodi.
Hidrologia
Aquest episodi arriba precedit d’uns altres episodis significatius de pluja durant als mesos de febrer i març que propicien un estat inicial força humit del terreny. Era d’esperar doncs una elevada escorrentia superficial i la seva traducció en increments importants dels cabals circulants pels rius.
Tot i les crescudes esdevingudes als rius més afectats per aquestes precipitacions –Muga, Fluvià i Ter– no s’han enregistrat desbordament de les lleres ni problemes greus, més enllà de les tradicionals afeccions als punts baixos de camins, carreteres o poblacions, sempre però amb un àmbit molt localitzat.
Les zones properes a les desembocadures dels rius han presentat els típics problemes de desgüàs en situació de llevant, com a conseqüència de l’onatge.
A continuació es passa a descriure l’evolució de les conques més afectades.
Conca de la Muga
Si be tota la conca alta va rebre precipitacions per sobre del 100 mm o al seu voltant, aquest episodi però es caracteritzà per les importants aportacions del riu Llobregat de Muga (a la conca del qual es va enregistrar la màxim de precipitació – Vilamaniscle (ACA), 175 l/m2 – a tota Catalunya) amb un cabal màxim proper als 300 m3/s.
Les aportacions des de l’embassament de Boadella i la seva conca baixa (amb un màxim de 135 m3/s), les del riu Manol (155 m3/s de cabal màxim) i les del Llobregat de Muga, van originar un cabal punta de 650 m3/s a Castelló d’Empuries amb una alçada de la làmina d’aigua de 3,40 m, a les 02:00 hores del dia 17.
Conca del Ter
En aquest cas l’estancament del nucli de la perturbació a la capçalera del riu Onyar, durant el matí del dia 16, va provocar que les aportacions d’aquest a la confluència amb el riu Ter, a la ciutat de Girona, fossin molt importants, amb cabals punta de 290 m3/s i alçades de la làmina d’aigua de 3,50 m.
Les aportacions des de l’embassament de Susqueda, modulada en tot moment per intentar millorar la situació a Girona (v. l’apartat d’embassament més endavant) i de la conca compresa entre Susqueda i Girona van generar una cabal màxim de 270 m3/s en aquesta última. Així doncs el cabal total circulant a Girona va arribar a ser molt proper als 600 m3/s.
El trànsit d’aquests cabals cap a la conca baixa, juntament amb les aportacions pròpies d’aquesta, van generar un cabal punta de 980 m3/s a Colomers, a les 23:00 del dia 16 i alçades de 4,00 m al Pont de Torroella de Montgrí a la 01:00 hores del dia 17.
Conca de la Tordera
Un altre de les zones on les precipitacions van originar crescudes molt importants va ser al tram final del riu Tordera, i més concretament la riera de Santa Coloma, on es van enregistrar cabals superiors als 155 m3/s.
Altres conques
Tot i que les pluges van ser generalitzades a tota Catalunya, les precipitacions acumulades a la resta de conques no presenten valors tan extrems i es situen per sota dels 30 mm, llevat de casos puntuals (divisòria del Llobregat amb les rieres del Garraf) amb valors però inferiors als 50 mm.
Com a conseqüència, es va originar una crescuda dels rius però molt més suau que les descrites anteriorment i sense incidents remarcables.
Embassaments
Boadella
Les precipitacions acumulades aigua amunt de l’embassament van superar els 140 mm generant aportacions properes als 180 m3/s de cabal punta.
Les Normes d’Explotació d’aquest embassament estableixen que el resguard per a la laminació d’avingudes amb períodes de retorn inferior a 25 anys sense superar el cabal de danys aigua avall se situa, a la primavera, a la cota 157,45 m.
Així doncs, un cop superat aquest llindar, i constatant la velocitat ascensional de l’embassament, es varen iniciar les maniobres de desembassament, inicialment amb l’obertura total d’un desgüàs de fons a les 18:00 hores del dia 16 i després l’altre desgüàs de fons una hora més tard. El cabal alliberat per cada desgüàs de fons va ser d’uns 45 m3/s aproximadament.
El tancament d’aquests organs es realitzà a les 11:00 i a les 16:00 hores del dia 17, respectivament. Actualment el nivell se situa a la 157,45 m.
Val a dir que des de l’inici de l’episodi la central hidroelèctrica ha estat turbinant al màxim de la seva capacitat – 7,5 m3/s – per a col·laborar amb el control del nivell de l’embassament.
El volum total alliberat al llarg de l’episodi ha estat de 7,77 hm3 i s’ha incrementat el volum embassat en 3,48 hm3.
Sau – Susqueda
Les precipitacions més importants de la conca alta del riu Ter es va enregistrar al voltant dels embassaments amb acumulats de l’ordre dels 60 mm. La capçalera del riu Ter va acumular pluges que en promig no van superar els 30 mm.
Com a conseqüència les aportacions als embassaments van ser moderades (220 m3/s i 150 m3/s de cabal punta a Sau i Susqueda, respectivament) però van exigir un seguiment continuat per la situació inicial dels embassament, els quals es trobaven amb el seu resguard de laminació per avingudes de període de retorn 25 anys, sense superar el cabal de danys aigua avall, pràcticament esgotat.
Val a dir però que la gestió dels volums de l’embassament s’ha realitzat exclusivament amb un increment de la producció hidroelèctrica de les centrals de Sau, Susqueda i Pasteral I, les quals han turbinat al màxim de les seves possibilitats des de l’inici de l’episodi. Únicament es va retallar durant unes hores la producció de Pasteral I, entre les 20 i les 22 hores del dia 16 a l’espera de constatar el comportament descendent de l’Onyar a Girona.
Actualment el nivell de l’embassament de Susqueda es troba estabilitzat mentre que el de Sau descendeix clarament. El volum actual és de 380,44 hm3, i es continuarà alliberant volum fins assolir el resguard de 33 hm3 indicat per les Normes d’Explotació.
Siurana
Les precipitacions en capçalera – amb una mitjana de 30 mm – va generar un increment del cabal d’entrada que es va controlar mitjançant l’obertura d’un desgüàs intermedi alliberant un cabal de 2 m3/s.
Actualment el nivell de l’embassament es troba estabilitzat.
Altres embassaments
Els embassaments del Llobregat han experimentat un increment de les seves reserves sense arribar però a la necessitat de realitzar cap maniobra de desembassament per a controlar la situació.
No es descarta haver de realitzar algun desembassament a la presa de la Baells per a incrementar el resguard disponible, donat que es troba lleugerament per sobre (0,30 m) del que estableixen les seves Normes d’Explotació per a avingudes de període de retorn de 25 anys. Aquesta decisió es prendrà els propers dies en funció de l’evolució dels nivells de l’embassament.
La resta d’embassament no presenta cap incidència remarcable.
Seguiment de l’episodi
Organització dels recursos
Des de la declaració de l’INUNCAT per part del CECAT es va disposar l’organització pròpia de situacions d’alerta hidrològica la qual comporta la presència de personal al territori (inspectors) en els llocs presumiblement més conflictius, a Collcerola (comunicacions), els operadors del Centre de Telecontrol, tècnics d’Hidrologia i tècnics d’embassaments. Tanmateix es va desplaçar personal de la Unitat d’Hidrologia al CECAT per assessor directament als Directors de l’Emergència sobre l’evolució hidrològica de la situació.
Aquest grau d’activació va ser especialment intens des de les 15:00 hores del dia 16 fins a les 03:00 hores del dia 17, un cop constatada la regressió de l’episodi hidrològic. Es va mantenir el seu seguiment de manera presencial a l’ACA fins a les 14:00 hores del dia 17, amb informació continua fins a la desactivació del Pla INUNCAT a les 23:00 hores del dia 17 i de forma puntual al llarg de tot el dia 18.
Recepció i notificació d’avisos.
Un cop activada l’alerta del Pla d’Emergència de l‘Inuncat s’activen els inspectors de la Tordera, del Ter i de la Muga per tal que vigilin certs punts crítics. La vigilància consisteix en controlar els llocs per on habitualment desborden els rius, llocs on hi ha motes trencades, guals amb perill d’inundar-se,... Es fa reportatge fotogràfic de tots els punts controlats.
Es manté contacte permanent entre els Departaments d’Inspecció i de Gestió de Recursos de les Conques ja que, per un costat, la vigilància dels inspectors i, per tant, l’aportació d’informació de camp, generen avisos a Protecció Civil com talls de carreteres, guals, camins,... i, per l’altre costat, la informació obtinguda des del Saih mobilitza els inspectors cap a un o altre lloc de vigilància.
A continuació es detalla la conca vigilada i les actuacions portades a terme per cada un d’ells.
Conca de la Muga
Es manté vigilància a tota la conca de la Muga: Muga aigües avall de Boadella, Llobregat de la Muga, Orlina i Manol. No és fins les 3 de la matinada que es desactiven els seus serveis, quan es constata que la crescuda dels rius ja s’ha estabilitzat.
Conca del Ter
Vigilància a tota la part baixa del Ter i la seva conca. El Daró ha desbordat a Serra de Daró i cal presència al lloc per veure’n les afeccions.
Inspecció a l’Onyar, a Girona, ja que s’espera una punta de cabal que podria provocar problemes d’inundacions. Es manté alerta tota la tarda a l’espera dels esdeveniments. Sobre les 20:00 hores s’observa que la crescuda s’ha estabilitzat.
Conca de la Tordera
Inspecció a la riera Esplet, a Riudarenes, ja que ha trencat la mota de la riera per dos punts, inundant l’accés a una empresa; els bombers en desallotgen els treballadors. Vigilància també a la riera de Sta. Coloma ja que porta molt cabal.
Control de l’estació d’aforament de la Tordera, que té trencada des de fa un mes la plataforma sobre el riu. També es realitza vigilància a la part baixa de la Tordera. No s’acudeix a cap actuació puntual d’emergència.
Afeccions detectades el dia 17 d’abril
L’endemà dels aiguats, i per tal de constatar quins han estat els danys causats pels desbordaments dels rius, es realitzen inspeccions a tots els llocs on el dia abans es constaten aquests desbordaments. També per conques es detallen els punts de vigilància.
Conca del Ter
Visita amb l’alcalde de Serra de Daró al riu Daró:
- Trencament de vàries motes, inundant camps per varis punts. Els trencaments s’han produït aigües avall del passadís de Llabià fins al pont romànic de Gualta.
- Es visita també la part baixa del riu Daró. Donada la gran quantitat d’aigua, no es detecten més problemes. S’haurà d’esperar que els cabals disminueixin i es pugui accedir a tots els punts.
- Es veuen desplaçats diversos tubs de reg.
- La confluència del Daró amb la riera de Vullpellac, a la Bisbal d’Empordà, sembla que hi ha una esllavissada important, tot i que amb l’aigua que baixa no es pot acabar de veure.
La riera de Calonge i el rec Madral no han sofert, aparentment, danys problemàtics.
Baix Ter:
- Torroella de Montgrí: al marge dret, al paratge de la Gola, hi ha camps inundats ja que les rieres que hi desguassen impedien el drenatge. Tot i que no es pot constatar, aparentment ha inundat uns restaurants propers al marge dret, en aquest indret.
- Aigües avall de l’illa de Jafre, al terme municipal de Foixà: esllavissada del Ter al seu marge dret.
- Aigües avall d’aquesta esllavissada, també al terme de Foixà, es produeix un important trencament de la mota de 4,5 metres de llargada al seu marge dret, provocant un gran forat de 30x20 m2. Tot indica que els arbres de l’illa de Jafre poden haver provocat la retenció de l’aigua i posterior trencament de la mota.
- Es constaten força esllavissades a la carretera de Celrà a Bordils, esllavissades de talussos de la carretera. A Bordils també hi ha hagut inundacions del barri vell, negant-se molts camps de conreu del municipi.
L’Onyar:
- Sobre el pont de la Creueta (X:486997, Y:4646005): el pont té gran massa forestal acumulada, amb troncs molt grans que impedeixen el desguàs per sota del pont, fent un tap que ha provocat el desbordament del riu pels dos marges. Això ha fet que s’anegués el camp de futbol i es trenqués la carretera pel costat del pont. Es dóna avís del fet al Cecat per tal que es prenguin les mesures de seguretat adients per evitar danys majors.
- L’Onyar a Girona no ha desbordat ni ha provocat problemes aparents.
- L’Onyar aigües amunt no ha tingut problemes aparents, quedant nets els marges del riu per la gran velocitat de circulació de l’aigua.
Conca de la Muga
L’Orlina:
- A Perelada: el riu ha sortit per diferents punts on les motes estaven trencades. D’aquesta manera, s’han anat anegant els camps colindants, laminant la punta d’aigua. Això ha fet que no hi hagués problemes a Perelada, que podia haver patit inundacions.
- A Perelada també es comprova el trencament d’una mota del riu en un punt nou, fet que ha provocat que el riu saltés per sobre la carretera, emportant-se un camí veïnal que s’haurà de refer de nou. El trencament és pel marge esquerre de l’Orlina. Aquest fet ha provocat que la virulència del riu en aquest punt fos menor, no afectant a la població de Perelada.
- La carretera de Perelada a Collet, al pont sobre l’Orlina, uns 50 metres aigües amunt del pont ha sobreeixit el riu, anegant tots els camps de conreu.
- A Rabós, on hi ha un pont medieval, no hi ha hagut problemes del pas de l’aigua per sota. Un camí forestal ha quedat anegat per l’aigua i s’impedeix el pas veïnal cap a un molí.
Conca de la Tordera
Riera de Reixac
- Problemes en tres punts a Palafolls on la mota del riu s’ha trencat ja que aquesta riera no podia desguassar a la Tordera. Caldrà fer-ne un seguiment per tal de valorar la importància del trencament.
Riera Esplet – riera de Sta. Coloma:
- El pont que creua la riera d’Esplet al seu pas per Riudarenes va provocar la retenció de gran massa forestal, fent tap al pont, embassant l’aigua i generant gran acumulació de sorres aigües amunt del pont. Això provoca la inundació del camí d’accés a una fàbrica (van haver d’actuar els bombers per treure’n els treballadors) i el conseqüent trencament de la mota de la riera aigües amunt, anegant-se camps de conreu. Finalment, els canals de drenatge existents a l’indret fan que l’aigua dreni cap avall, de manera que ja l’endemà el problema de retenció d’aigües queda solucionat.
- La riera d’Esplet, tot i que s’ha de confirmar, sembla que trenca mota també a l’alçada d’una granja de porcs, aigües amunt de l’acabat d’esmentar. L’accés és prou complicat com per constatar-ho hores d’ara.
- La riera de Sta. Coloma a Sta. Coloma de Farners té prou amplada, no havent-hi problemes de desguàs.
- A Caldes de Malavella no hi ha hagut problemes importants.
Recomanacions
Al llarg dels propers dies, des del Departament d’Inspecció s’inspeccionaran totes les conques afectades per les pluges realitzant informe de tots els punts afectats pels aiguats, adjuntant-hi els corresponents reportatges fotogràfics.
Al mateix temps, avui dia 19 d’abril se sobrevolarà la zona afectada amb els mitjans aeris de què disposa l’Agència Catalana de l’Aigua.
Altres embassaments
Els embassaments del Llobregat han experimentat un increment de les seves reserves sense arribar però a la necessitat de realitzar cap maniobra de desembassament per a controlar la situació.
No es descarta haver de realitzar algun desembassament a la presa de la Baells per a incrementar el resguard disponible, donat que es troba lleugerament per sobre (0,30 m) del que estableixen les seves Normes d’Explotació per a avingudes de període de retorn de 25 anys. Aquesta decisió es prendrà els propers dies en funció de l’evolució dels nivells de l’embassament.
La resta d’embassament no presenta cap incidència remarcable.
Seguiment de l’episodi
Organització dels recursos
Des de la declaració de l’INUNCAT per part del CECAT es va disposar l’organització pròpia de situacions d’alerta hidrològica la qual comporta la presència de personal al territori (inspectors) en els llocs presumiblement més conflictius, a Collcerola (comunicacions), els operadors del Centre de Telecontrol, tècnics d’Hidrologia i tècnics d’embassaments. Tanmateix es va desplaçar personal de la Unitat d’Hidrologia al CECAT per assessor directament als Directors de l’Emergència sobre l’evolució hidrològica de la situació.
Aquest grau d’activació va ser especialment intens des de les 15:00 hores del dia 16 fins a les 03:00 hores del dia 17, un cop constatada la regressió de l’episodi hidrològic. Es va mantenir el seu seguiment de manera presencial a l’ACA fins a les 14:00 hores del dia 17, amb informació continua fins a la desactivació del Pla INUNCAT a les 23:00 hores del dia 17 i de forma puntual al llarg de tot el dia 18.
Recepció i notificació d’avisos.
Un cop activada l’alerta del Pla d’Emergència de l‘Inuncat s’activen els inspectors de la Tordera, del Ter i de la Muga per tal que vigilin certs punts crítics. La vigilància consisteix en controlar els llocs per on habitualment desborden els rius, llocs on hi ha motes trencades, guals amb perill d’inundar-se,... Es fa reportatge fotogràfic de tots els punts controlats.
Es manté contacte permanent entre els Departaments d’Inspecció i de Gestió de Recursos de les Conques ja que, per un costat, la vigilància dels inspectors i, per tant, l’aportació d’informació de camp, generen avisos a Protecció Civil com talls de carreteres, guals, camins,... i, per l’altre costat, la informació obtinguda des del Saih mobilitza els inspectors cap a un o altre lloc de vigilància.
A continuació es detalla la conca vigilada i les actuacions portades a terme per cada un d’ells.
Conca de la Muga
Es manté vigilància a tota la conca de la Muga: Muga aigües avall de Boadella, Llobregat de la Muga, Orlina i Manol. No és fins les 3 de la matinada que es desactiven els seus serveis, quan es constata que la crescuda dels rius ja s’ha estabilitzat.
Conca del Ter
Vigilància a tota la part baixa del Ter i la seva conca. El Daró ha desbordat a Serra de Daró i cal presència al lloc per veure’n les afeccions.
Inspecció a l’Onyar, a Girona, ja que s’espera una punta de cabal que podria provocar problemes d’inundacions. Es manté alerta tota la tarda a l’espera dels esdeveniments. Sobre les 20:00 hores s’observa que la crescuda s’ha estabilitzat.
Conca de la Tordera
Inspecció a la riera Esplet, a Riudarenes, ja que ha trencat la mota de la riera per dos punts, inundant l’accés a una empresa; els bombers en desallotgen els treballadors. Vigilància també a la riera de Sta. Coloma ja que porta molt cabal.
Control de l’estació d’aforament de la Tordera, que té trencada des de fa un mes la plataforma sobre el riu. També es realitza vigilància a la part baixa de la Tordera. No s’acudeix a cap actuació puntual d’emergència.
Afeccions detectades el dia 17 d’abril
L’endemà dels aiguats, i per tal de constatar quins han estat els danys causats pels desbordaments dels rius, es realitzen inspeccions a tots els llocs on el dia abans es constaten aquests desbordaments. També per conques es detallen els punts de vigilància.
Conca del Ter
Visita amb l’alcalde de Serra de Daró al riu Daró:
- Trencament de vàries motes, inundant camps per varis punts. Els trencaments s’han produït aigües avall del passadís de Llabià fins al pont romànic de Gualta.
- Es visita també la part baixa del riu Daró. Donada la gran quantitat d’aigua, no es detecten més problemes. S’haurà d’esperar que els cabals disminueixin i es pugui accedir a tots els punts.
- Es veuen desplaçats diversos tubs de reg.
- La confluència del Daró amb la riera de Vullpellac, a la Bisbal d’Empordà, sembla que hi ha una esllavissada important, tot i que amb l’aigua que baixa no es pot acabar de veure.
La riera de Calonge i el rec Madral no han sofert, aparentment, danys problemàtics.
Baix Ter:
- Torroella de Montgrí: al marge dret, al paratge de la Gola, hi ha camps inundats ja que les rieres que hi desguassen impedien el drenatge. Tot i que no es pot constatar, aparentment ha inundat uns restaurants propers al marge dret, en aquest indret.
- Aigües avall de l’illa de Jafre, al terme municipal de Foixà: esllavissada del Ter al seu marge dret.
- Aigües avall d’aquesta esllavissada, també al terme de Foixà, es produeix un important trencament de la mota de 4,5 metres de llargada al seu marge dret, provocant un gran forat de 30x20 m2. Tot indica que els arbres de l’illa de Jafre poden haver provocat la retenció de l’aigua i posterior trencament de la mota.
- Es constaten força esllavissades a la carretera de Celrà a Bordils, esllavissades de talussos de la carretera. A Bordils també hi ha hagut inundacions del barri vell, negant-se molts camps de conreu del municipi.
L’Onyar:
- Sobre el pont de la Creueta (X:486997, Y:4646005): el pont té gran massa forestal acumulada, amb troncs molt grans que impedeixen el desguàs per sota del pont, fent un tap que ha provocat el desbordament del riu pels dos marges. Això ha fet que s’anegués el camp de futbol i es trenqués la carretera pel costat del pont. Es dóna avís del fet al Cecat per tal que es prenguin les mesures de seguretat adients per evitar danys majors.
- L’Onyar a Girona no ha desbordat ni ha provocat problemes aparents.
- L’Onyar aigües amunt no ha tingut problemes aparents, quedant nets els marges del riu per la gran velocitat de circulació de l’aigua.
Conca de la Muga
L’Orlina:
- A Perelada: el riu ha sortit per diferents punts on les motes estaven trencades. D’aquesta manera, s’han anat anegant els camps colindants, laminant la punta d’aigua. Això ha fet que no hi hagués problemes a Perelada, que podia haver patit inundacions.
- A Perelada també es comprova el trencament d’una mota del riu en un punt nou, fet que ha provocat que el riu saltés per sobre la carretera, emportant-se un camí veïnal que s’haurà de refer de nou. El trencament és pel marge esquerre de l’Orlina. Aquest fet ha provocat que la virulència del riu en aquest punt fos menor, no afectant a la població de Perelada.
- La carretera de Perelada a Collet, al pont sobre l’Orlina, uns 50 metres aigües amunt del pont ha sobreeixit el riu, anegant tots els camps de conreu.
- A Rabós, on hi ha un pont medieval, no hi ha hagut problemes del pas de l’aigua per sota. Un camí forestal ha quedat anegat per l’aigua i s’impedeix el pas veïnal cap a un molí.
Conca de la Tordera
Riera de Reixac
- Problemes en tres punts a Palafolls on la mota del riu s’ha trencat ja que aquesta riera no podia desguassar a la Tordera. Caldrà fer-ne un seguiment per tal de valorar la importància del trencament.
Riera Esplet – riera de Sta. Coloma:
- El pont que creua la riera d’Esplet al seu pas per Riudarenes va provocar la retenció de gran massa forestal, fent tap al pont, embassant l’aigua i generant gran acumulació de sorres aigües amunt del pont. Això provoca la inundació del camí d’accés a una fàbrica (van haver d’actuar els bombers per treure’n els treballadors) i el conseqüent trencament de la mota de la riera aigües amunt, anegant-se camps de conreu. Finalment, els canals de drenatge existents a l’indret fan que l’aigua dreni cap avall, de manera que ja l’endemà el problema de retenció d’aigües queda solucionat.
- La riera d’Esplet, tot i que s’ha de confirmar, sembla que trenca mota també a l’alçada d’una granja de porcs, aigües amunt de l’acabat d’esmentar. L’accés és prou complicat com per constatar-ho hores d’ara.
- La riera de Sta. Coloma a Sta. Coloma de Farners té prou amplada, no havent-hi problemes de desguàs.
- A Caldes de Malavella no hi ha hagut problemes importants.
Recomanacions
Al llarg dels propers dies, des del Departament d’Inspecció s’inspeccionaran totes les conques afectades per les pluges realitzant informe de tots els punts afectats pels aiguats, adjuntant-hi els corresponents reportatges fotogràfics.
Al mateix temps, avui dia 19 d’abril se sobrevolarà la zona afectada amb els mitjans aeris de què disposa l’Agència Catalana de l’Aigua.
