L’Índex de Catalunya és 5,7 punts més elevat que la mitjana europea
L’índex d’igualtat de gènere (IIG) a Catalunya l’any 2022 és de 76,7 punts, que representa un augment de 0,2 punts en relació amb l’any 2021, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La dada catalana se situa 5,7 punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea, que és de 71,0. L’Idescat elabora aquest índex per a Catalunya, d'acord amb la metodologia establerta per l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere.
Els resultats de l’IIG es presenten en un interval que va d’1 a 100, en el qual 1 significa desigualtat total i 100, igualtat total. L’IIG es basa en 31 indicadors, estructurats en 6 dimensions, on la dimensió de la salut, amb 88,1 punts, és la que presenta un nivell més alt d’igualtat de gènere l’any 2022. Contràriament, la dimensió del coneixement (66,4) és la que registra el valor més baix. Pel que fa la resta de dimensions, de més a menys puntuació, hi ha els diners (83,3), el poder (81,3), el temps (75,7) i el treball (75,0).
En relació amb l’any anterior, destaca la millora en igualtat de la dimensió dels diners (+2,5) i també hi ha una evolució positiva en les dimensions del poder (+0,5) i el coneixement (+0,3). En canvi, la dimensió de la salut ha registrat un retrocés (‑1,5), fet que també s’ha produït en les dimensions del treball (‑0,8) i el temps (‑0,2). En relació amb l’any 2010, l’IIG ha millorat 12,4 punts i destaca la dimensió del poder, que ha augmentat 41,2 punts (de 40,1 punts el 2010 a 81,3 l’any 2022).
Pel que fa a la comparació amb la Unió Europea, Catalunya (76,7) i Espanya (76,7) se situen per damunt de la mitjana (71,0), i en quarta posició darrera dels països que encapçalen el rànquing de la igualtat de gènere: Suècia (82,0), Països Baixos (78,8) i Dinamarca (78,8).
Comparada amb la mitjana de la Unió Europea, Catalunya registra més bons resultats en igualtat en 4 de les 6 dimensions, especialment en la del poder (+19,9) i el temps (+7,2). En canvi, Catalunya té una puntuació més baixa que la mitjana de la Unió Europea en les dimensions dels diners (‑0,1) i la salut (‑0,5). En relació amb el conjunt d'Espanya, Catalunya presenta puntuacions millors en les dimensions del temps (+5,3) i els diners (+3,8) i pitjors en el coneixement (‑3,7), la salut (‑2,9), el poder (‑0,7) i el treball (‑0,6).
Dimensions i subdimensions de l’índex d’igualtat de gènere
En la dimensió del treball, Catalunya registra 75,0 punts en igualtat de gènere l’any 2022, una disminució de 0,8 punts en relació amb l’any anterior. La puntuació en la dimensió del treball reflecteix els elevats nivells de participació laboral de les dones catalanes, amb un 46,0% de dones que treballen a temps complet equivalent, i la durada de la vida laboral de les dones (35,5 anys de mitjana). Tanmateix, la segregació laboral per gènere és molt significativa i la proporció de dones ocupades en els sectors de l’educació, la salut i el treball social (26,2%) triplica la proporció d’homes ocupats en aquests sectors (7,7%). Pel que fa a l’evolució temporal d’aquest indicador, no s’observen reduccions en les diferències per gènere.
La igualtat de gènere en la dimensió dels diners, amb 83,3 punts l’any 2022, és la que més augmenta, 2,5 punts, respecte l’any anterior. La subdimensió de recursos financers ha millorat 3,5 punts (del 75,7 al 79,2) i la de la situació econòmica, que inclou els indicadors de població sense risc de pobresa i distribució de la renda, ha millorat 1,5 punts (del 86,2 al 87,7).
Catalunya assoleix 66,4 punts en igualtat de gènere en la dimensió del coneixement, un lleuger augment respecte del 2021. L’elevada proporció de la població que ha assolit estudis superiors, el 35,3% de les dones i el 33,6% dels homes, contribueix favorablement a la igualtat de gènere en aquesta dimensió. En canvi, s’observa una marcada segregació per gènere segons els camps d’estudi: gairebé la meitat de dones que cursen estudis superiors estan matriculades en els camps d’educació, arts i humanitats, i salut i benestar (el 46,4%), mentre que la proporció d’homes matriculats en aquests camps d’estudi és només del 22,4% i no es registra, en els darrers anys, una evolució cap a més igualtat de gènere en el tipus d’estudis superiors que cursen dones i homes.
En la dimensió del temps, la puntuació, 75,7, ha disminuït lleugerament respecte de l’any anterior. Es mantenen les diferències de gènere en la participació en els treballs domèstics no remunerats. D’una banda, en les feines de la llar (com cuinar o netejar), hi participen de forma habitual i sense rebre remuneració el 82,1% de les dones enfront del 54,9% dels homes. D’altra banda, en les tasques de cura de persones (infants, nets, gent gran o persones amb alguna discapacitat), hi participen quotidianament i sense rebre cap remuneració el 35,8% de les dones enfront del 29,2% dels homes.
La dimensió del poder, amb 81,3 punts, augmenta lleugerament respecte de l’any 2021. La subdimensió política és la que presenta una major puntuació, amb més del 40% de dones entre els membres del Govern, del Parlament de Catalunya i de les corporacions municipals. La subdimensió econòmica del poder ha experimentat un increment notable de la seva puntuació en els darrers anys, però continua sent minoritària la presència de dones en els consells d’administració de les principals empreses cotitzades a la borsa (26,3%).
Finalment, la salut (88,1 punts) continua sent l’any 2022 la dimensió que més a prop se situa de la igualtat de gènere, tot i registrar una disminució d’1,5 punts respecte de l’any anterior. La població que declara tenir un estat de salut bo o molt bo (66,2% de les dones i 73,1% dels homes) ha disminuït 3,6 punts respecte de l’any anterior. Tanmateix, els nivells de l’esperança de vida de la població es mantenen molt elevats, amb 86,3 anys les dones i 81,0 anys els homes. Pel que fa als indicadors de comportament, han sofert un empitjorament respecte del 2021, i s’ha registrat un descens de 2,9 punts en aquesta subdimensió. La població sense necessitats insatisfetes d’accés als serveis sanitaris és manté per sobre del 90%.
