Sala de premsa

event_note Nota de premsa

El Memorial Democràtic publica el primer llibre sobre la presó de dones de la Trinitat Vella, espai clau de repressió i resistència

  1. El director Jordi Font Agulló destaca l’obra com una “aportació fonamental” per dues raons: visibilitzar una realitat sovint silenciada i consolidar la memòria democràtica amb perspectiva de gènere
  2. El llibre recull els testimonis d’una quarantena de dones que van conèixer la presó des de diferents contextos: preses polítiques, recluses comunes, advocades i treballadores del centre


El Memorial Democràtic ha presentat avui Trinitat. La presó de dones ignorada 1963-1983, el primer llibre dedicat a la Presó Provincial de Dones de Barcelona. L’acte ha tingut lloc a les antigues instal·lacions de la presó coincidint amb el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, una data simbòlica també per recordar la lluita i resistència de les dones davant la repressió franquista. Ha comptat amb l’assistència d’internes i treballadores del centre penitenciari durant aquest període històric, així com de la secretària de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Elena Pérez.

El llibre és una obra inèdita, fruit d’una rigorosa investigació impulsada pel Memorial Democràtic, que aprofundeix en la història d’aquesta institució penitenciària, la primera de Catalunya construïda expressament per a dones. “Es tracta d’una aportació fonamental per entendre la repressió que van patir moltes dones a casa nostra”, ha assenyalat Jordi Font Agulló, director del Memorial Democràtic.

Segons Font, la publicació del llibre compleix un doble objectiu: d’una banda, “dona veu a una realitat històricament marginada” i, de l’altra, “contribueix a consolidar una memòria democràtica amb perspectiva de gènere, un enfocament imprescindible”.

La recerca, elaborada pels historiadors César Lorenzo Rubio i Carlota Falgueras Marsal, recull els testimonis de prop d’una quarantena de dones que van experimentar i conèixer la presó des de diferents contextos, incloent preses polítiques, recluses comunes, advocades i treballadores del centre. En aquest sentit, l’obra ofereix una visió transversal i polièdrica sobre les dinàmiques i les condicions de reclusió durant el règim franquista, i inclou dates, noms i cognoms per documentar una realitat fins ara molt poc estudiada.

A més, gràcies a aquesta investigació, el Banc audiovisual de testimonis del Memorial Democràtic s’ha ampliat amb 23 noves entrevistes, accessibles en línia des de la pàgina web de la institució.

Trinitat. La presó de dones ignorada 1963-1983 s’integra a la col·lecció Referents que, compartida amb altres organismes de la Generalitat de Catalunya, engloba diferents temàtiques de la història recent de Catalunya, des de la proclamació de la Segona República fins al restabliment de la democràcia.


Un centre penitenciari singular: repressió i resistència femenina

La Presó Provincial de Dones de Barcelona, inaugurada el 1963 al barri de la Trinitat, va esdevenir des de l’inici una singularitat dins del sistema penitenciari. Va ser el primer centre construït expressament per a dones, a diferència d’altres presons, com la Presó de Reina Amàlia, la de les Corts o la Model, que havien estat espais reaprofitats o compartits.

Durant dues dècades, milers de dones van ser empresonades entre els murs de la Trinitat. La majoria eren recluses comunes, acusades i condemnades per delictes contra la propietat o la moral, que patien una doble discriminació: ser dones i trobar-se en situació de pobresa. La presó també va acollir centeners de preses polítiques, principalment joves estudiants i treballadores vinculades a grups d’oposició i moviments antifranquistes.

La custòdia i seguretat de les internes estava al càrrec d’una vintena de religioses de la congregació Cruzadas Evangélicas, les quals les sotmetien a unes estrictes normes de disciplina fent ús del catecisme com a eina restrictiva i de dominació.

L’any 1983, es van traslladar les internes a l’antic reformatori de menors de Wad-Ras, al Poblenou, mentre que la Trinitat es va reconvertir per acollir el Centre Penitenciari de Joves, per a menors de 21 anys. El 2009 van començar les obres d’enderrocament d’una part de les instal·lacions, i avui dia l’espai acull joves en règim obert.


El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia