- Unió Europea i Acció Exterior ha organitzat una sessió amb altres departaments i amb experts per definir l'aportació de Catalunya al Marc Financer Pluriennal 2028-2034
- El conseller Jaume Duch ha defensat que l’augment de la competitivitat europea “preservi el model social i de prosperitat compartida”
El Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, en col·laboració amb el Departament d’Economia i Finances, ha organitzat aquest dilluns una sessió amb representants de diversos departaments del Govern i amb experts per definir la incidència de Catalunya en el Marc Financer Pluriennal 2028-2034 de la Unió Europea.
En un moment en què la Comissió Europea està elaborant aquests pressupostos i els ha obert a les aportacions de les autoritats regionals i locals, l’executiu ha convidat al Palau de la Generalitat el catedràtic de la London School of Economics Andrés Rodríguez-Pose i la investigadora sènior de l’Institut Jacques Delors Eulàlia Rubio per escoltar les seves reflexions i concretar les aportacions catalanes.
Així, el Govern avança en el compliment d’un dels objectius del Pla Brussel·les: incidir en el disseny i les negociacions del pròxim marc financer europeu per defensar els interessos de la ciutadania de Catalunya. I ho fa de forma transversal, sota la coordinació del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior.
En la benvinguda de la sessió, el conseller Jaume Duch ha assenyalat que el marc financer pluriennal és un instrument “fonamental”, perquè defineix les prioritats “reals” de la Unió Europea, les que efectivament estaran dotades de fons i es podran dur a terme. “Serà el moment de saber quin model d’Unió Europea ens trobarem en els pròxims anys”, ha subratllat.
En aquest sentit, ha valorat positivament que “el leitmotiv” de la Comissió Europea sigui guanyar competitivitat, però ha alertat que això s’hauria de fer “preservant el model social i de prosperitat compartida, un concepte políticament transcendental per al Govern de Catalunya”.
Duch també ha defensat la necessitat que les regions tinguin un paper més important, no només en la implementació dels programes, sinó, també, en la seva elaboració, coordinació i gestió: “Si no, tindríem una Europa allunyada dels seus ciutadans i, això, en aquest moment, no ens ho podem permetre”.
“Avui posem en marxa un diàleg que era urgent iniciar i que no acaba aquí; ens emplaça a tots els departaments a fer propostes amb visió conjunta i aportacions concretes”, ha conclòs el conseller.
Per part del Govern, també hi han assistit alts càrrecs de Presidència; Unió Europea i Acció Exterior; Economia i Finances; Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Empresa i Treball; Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; Recerca i Universitats; Justícia i Qualitat Democràtica; Salut; i Política Lingüística. Entre ells, el secretari d’Afers Europeus, Multilaterals i de Cooperació al Desenvolupament, Agustí Fernández de Losada, i el secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Francesc Trillas, que han fet intervencions.
Fernández de Losada ha posat en relleu que la sessió d’avui permet “posar llum sobre una qüestió que ens demana que ens moguem ràpidament; és fonamental que siguem capaços de posicionar-nos". Trillas, per la seva banda, ha defensat que el nou marc financer és “d’una enorme complexitat, però, també, una oportunitat”.
Defensa i competitivitat, temes principals
Durant la sessió, la investigadora Eulàlia Rubio ha explicat que, en les negociacions del pressupost europeu, la intenció d’augmentar la despesa en defensa i en competitivitat ocupa una posició central. Amb tot, ha assenyalat que Europa es troba en un moment d’una “incertesa enorme” a causa de la situació global, marcada per inestabilitats i tensions que també poden afectar a la definició d’aquest marc pressupostari.
Rubio també ha resumit les idees principals del Full de Ruta pel Marc Financer Pluriennal 2028-2035 que va presentar la Comissió el passat 11 de febrer: la focalització —entesa com la reducció de programes pressupostaris i la concentració de certes despeses—; la simplificació administrativa; l’impacte —una major mobilització de finançament privat—; i el reforç de la flexibilitat del pressupost i de les seves reserves per a crisis sobrevingudes.
Per la seva banda, el professor Andrés Rodríguez-Pose ha analitzat alguns dels reptes als quals Europa ha de fer front, com el descens del nivell de renda i de la igualtat d’oportunitats de 60 milions de persones al continent. “La nova Política de Cohesió no ha de ser de reacció, sinó de desenvolupament; ha d’establir les bases per prevenir emergències i afrontar la falta de dinamisme econòmic de certes regions”, ha defensat.
Un altre risc que ha subratllat és el creixement de l’euroescepticisme d’extrema dreta a molts països i com això afecta valors fonamentals i les prioritats que es puguin establir a escala europea.
