- L’any 2034 la població de 65 anys o més és la que més hauria augmentat, mentre que la de 0 a 15 anys hauria disminuït
- Les comarques que més creixerien serien el Baix Penedès, la Garrotxa i la Cerdanya
La població de Catalunya continuaria creixent i se situaria en 8,554 milions el 2034, xifra que representaria un augment del 6,8%, segons les tendències demogràfiques que recull l’escenari mitjà de les Projeccions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Del 2024 al 2034, la població creixeria en 541 mil persones, principalment per l’efecte de la migració (654 mil persones), ja que el creixement natural (naixements menys defuncions) seria negatiu en aquest període (‑113 mil persones). A llarg termini, la població de Catalunya creixeria moderadament fins a estabilitzar-se: se situaria en 8,9 milions d’habitants tant el 2049 com el 2074.
La població de més edat, la de 65 anys o més, assoliria la xifra d’1,948 milions de persones i seria la que més augmentaria (382 mil persones, que representaria un augment del 24,4% entre el 2024 i el 2034) i, dins d’aquest grup, el principal augment seria el de la població de 80 anys o més (un 29,6%). El grup de 16 a 64 anys serien 5,544 milions de persones i augmentaria lleugerament (287 mil persones, un 5,5%). Contràriament, es reduiria la població de 0 a 15 anys fins als 1,062 milions, que representaria una disminució de 128 mil habitants (‑10,7%).
L’any 2034, la població seria superior a l’actual a totes les comarques i Aran. Concretament, a 27 comarques i Aran el creixement seria més elevat que el de Catalunya (6,8%), encapçalades pel Baix Penedès (18,5%), la Garrotxa (14,8%), la Cerdanya (14,3%), el Moianès (13,4%) i la Selva (13,0%). A l’altre extrem, hi hauria 15 comarques que creixerien menys que la mitjana, encapçalades per la Ribera d’Ebre (0,9%), la Terra Alta (1,0%), les Garrigues i el Solsonès (2,9% totes dues). Cal destacar que dins d’aquest darrer grup s’hi trobarien les cinc comarques més poblades de Catalunya: el Barcelonès (3,1%), el Baix Llobregat (4,9%), el Vallès Occidental (5,9%), el Vallès Oriental (6,3%) i el Maresme (6,6%).
Horitzó 2034. Estructura d’edats
L’any 2034, la població de 0 a 15 anys hauria disminuït en 128 mil habitants (passaria dels 1,190 milions del 2024 a 1,062 milions el 2034) com a resultat de la baixa natalitat. La disminució afectaria principalment les etapes d’educació primària i secundària obligatòria, que baixarien respectivament un 18,0% i un 18,3% respecte del 2024 perquè hi transitarien les generacions poc nombroses nascudes a partir del 2018. Per contra, es preveu un augment de 21 mil persones (5,8%) en el grup de 0 a 5 anys.
La població de 0 a 15 anys disminuiria a totes les comarques. Les comarques on més disminuiria són l’Alt Urgell (‑18,1%), el Pla de l’Estany (‑17,0%) i el Maresme (‑16,9%) mentre que disminuiria menys a la Garrotxa (‑1,3%), la Selva (‑2,0%) i el Baix Penedès (‑3,6%).
La població de 16 a 64 anys augmentaria lleugerament, i passaria de 5,257 milions el 2024 a 5,544 milions el 2034. L’augment es reflectiria especialment en la població de 55 a 64 anys (21,4%), pel trànsit de les generacions plenes per aquestes edats, i en la població de 25 a 34 anys (14,8%), per la migració externa. La població creixeria un 2,9% en les etapes d’educació secundària postobligatòria i d’ensenyament universitari; és a dir, en el grup de 16 a 24 anys.
La població de 16 a 64 anys augmentaria a 40 comarques i Aran, i disminuiria a la Ribera d’Ebre i el Solsonès. Els augments més destacats en termes relatius serien a la Garrotxa (16,2%), el Baix Penedès (15,8%) i el Gironès (12,0%).
La població de més edat, la de 65 anys o més, ha augmentat de manera progressiva i constant en les darreres dècades i ho continuaria fent en el futur, ja que passaria d’1,565 milions el 2024 (el 19,5% de la població) a 1,948 milions el 2034 (el 22,8%). L’envelliment seria especialment visible en el nombre de persones de 80 anys o més, que passaria dels 465 mil habitants el 2024 als 603 mil el 2034. En termes relatius, suposaria un augment del 29,3% en la població de 80 a 99 anys i que la població centenària es dupliqués. Per tant, es produiria un sobreenvelliment del col·lectiu de la gent gran; és a dir, que dins dels majors de 65 anys guanyarien pes els trams d’edat més avançada.
La població de 65 anys o més augmentaria a totes les comarques i especialment al Baix Penedès (44,0%), la Cerdanya (42,8%) i el Moianès (42,5%), mentre que els augments serien més discrets a les comarques que actualment ja són molt envellides: la Terra Alta (7,1%), el Barcelonès (10,5%) i les Garrigues (12,9%).
Horitzó 2034. Components de creixement: naixements, defuncions i migracions
En els propers 10 anys, a Catalunya hi hauria 600 mil naixements, una xifra un 4,7% inferior als 630 mil que s’han registrat en els darrers 10 anys. A 31 comarques i Aran hi hauria menys naixements en la propera dècada respecte de la dècada anterior.
L’esperança de vida continuaria augmentant i el 2034 se situaria en els 83,4 anys per als homes i 87,9 per a les dones (81,0 anys i 86,3 anys, respectivament, el 2023). Tanmateix, l’arribada a edats molt avançades de generacions cada vegada més nombroses faria augmentar el nombre de defuncions de manera continuada. En els propers 10 anys, a Catalunya hi hauria 713 mil defuncions, una xifra un 5,7% superior a les 674 mil que s’han registrat en els darrers 10 anys. Les defuncions augmentarien a 22 comarques i Aran i disminuirien a 20 comarques.
La combinació de la baixa natalitat i l’envelliment de la població faria que en el conjunt del període 2024–2034 el creixement natural (naixements menys defuncions) fos negatiu, de ‑113 mil persones, mentre que en el decenni anterior havia estat menys negatiu, de ‑45 mil persones. Només el Gironès tindria saldo natural positiu en aquest període.
El fluxos de migració amb l’estranger serien importants i el saldo migratori seria de 654 mil persones al decenni 2024-2034. Es preveu que la migració sigui positiva en totes les comarques catalanes, i compensaria el saldo natural de signe negatiu. En conseqüència, la migració seria el component del qual dependria el creixement de la població de Catalunya i de la majoria de comarques.
Horitzó 2074
La població de Catalunya creixeria en les properes dècades per la contribució de la migració exterior i assoliria els 8,9 milions d’habitants cap al 2048, però un saldo natural cada cop més negatiu faria que, a la segona meitat del segle XXI, la població no creixés més i s’estabilitzés lleugerament per sota dels 9 milions.
A llarg termini, la natalitat continuaria sent baixa i les defuncions augmentarien constantment perquè cada vegada hi hauria més gent en edats avançades. Com a resultat, cada decenni el creixement natural seria més negatiu que l’anterior, especialment a partir del 2044, i passaria dels ‑113 mil el decenni 2024−2033 fins als ‑257 mil el decenni 2044−2053 i als ‑448 mil el decenni 2064−2073.
La població de 65 anys i més augmentaria en termes absoluts i passaria dels 1,566 milions el 2024 (on representa el 19,5% del conjunt de la població) als 2,548 milions el 2049 (el 28,5%) i als 2,718 el 2074 (el 30,4%). La població de 80 anys o més passaria de 465 mil el 2024 (el 5,8% de la població) a 879 mil el 2049 (el 9,8%) i a 1,121 milions el 2074 (el 12,5%). La població centenària passaria de menys de 3 mil el 2024 a més d’11 mil el 2049 i a més de 30 mil el 2074.
L’Índex de dependència de la gent gran (població de 65 anys o més per cada 100 habitants de 15 a 64 anys) augmentaria del 29,3 del 2024 al 48,1 el 2049 i al 52,3 el 2074.
Escenaris alt i baix
L’Idescat proporciona per a Catalunya i les comarques i Aran tres escenaris de projeccions de població a partir de diferents hipòtesis de fecunditat, esperança de vida i fluxos migratoris. Aquesta nota de premsa se centra en l’escenari mitjà, que es considera el més plausible d’acord amb la dinàmica demogràfica actual. L’escenari alt preveu una migració i fecunditat més altes, on la població seria de 9,0 milions el 2034, 9,9 milions el 2049 i 10,8 milions el 2074. L’escenari baix preveu una migració i fecunditat més baixes, on la població seria de 8,2 milions el 2034, 8,1 milions el 2049 i 7,4 milions el 2074.
2
Fitxers adjunts
