El Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya ha acollit aquest matí la reunió de la Taula pel Pacte Nacional per la Justícia, que s’ha convocat donant compliment al mandat parlamentari i que ha presidit del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i ha comptat amb la presència de la consellera de Salut, Olga Pané, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Eva Menor i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila.

Així mateix, també han participat a la trobada els grups parlamentaris del PSC-Units per Avançar, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, la CUP i el diputat dels Comuns Andrés García Berrio en qualitat de president de la Comissió de Justícia; representants dels col·legis professionals de l’advocacia, els procuradors, els notaris, els registradors de la propietat, els graduats socials i els censors jurats; les patronals Foment i Pimec; els sindicats Comissions Obreres, UGT i CSIF; entitats del món local com la Federació Catalana de Municipis, l’Associació Catalana de Municipis i l’associació Micropobles; i entitats de defensa de la llengua catalana com Plataforma per la Llengua.

A la reunió s’hi ha abordat dos qüestions principals: el desplegament de la llei de mesures d’eficiència en el Servei Públic de Justícia (Llei Orgànica 1/2025) i la presentació d’un paquet de mesures per impulsar l’ús del català a la justícia.

En el context de la trobada i després de presentar un paquet de mesures per l’impuls del català a la justícia, Espadaler ha afirmat: “Ens proposem revertir la tendència a la baixa de l’ús del català a l’Administració de Justícia”. En aquest sentit, el conseller ha assenyalat que el departament confia en que l’aplicació del paquet de mesures serà eficaç per millorar les taxes d’ús del català actualment i ha emplaçat als assistents a treballar plegats en la mateixa direcció.

A més, Espadaler ha subratllat que per fer aquest canvi de tendència “cal la cooperació i la complicitat” dels agents jurídics així com dels col·legis professionals d’advocats, procuradors i de notaris.

Dades del català a la justícia

El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, i la secretària general del departament de Justícia i Qualitat Democràtica, Maite Casado, han exposat les dades sobre l’ús de la llengua catalana a l’àmbit de justícia, com el nombre de sentències redactades en català que se situen al 5,3%, o els documents d’inici dels procediments en català que al 2024 van ser d’un 5,6%.

En paraules del conseller Vila: “El fet que en el 80% dels casos en què hom demana explícitament la tramitació en català d’un procediment judicial, aquesta opció s’incompleixi és una mostra de la profunda irregularitat lingüística del sistema judicial a Catalunya. El 80% de la nostra societat sap parlar català, inclosos el 50% de les persones nascudes a l’estranger. És urgent que l’Administració de Justícia assumeixi la realitat de la societat per a la qual treballa i que els operadors judicials garanteixin els drets lingüístics de la població. I això vol dir que el català ha de passar ser oficial de iure a ser-ho plenament de facto a l’Administració de Justícia”.

Després d’analitzar l’estat de la situació amb dades, la secretària Casado ha exposat el paquet de mesures que el departament de Justícia i Qualitat Democràtica impulsarà per revertir la situació actual.

Mesures tecnològiques

Aprofitant l’avenç de la intel·ligència artificial (IA) el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica i l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions (EADOP) ha traslladat al Consell General del Poder Judicial una proposta perquè el seu Centre de Documentació Judicial -repositori de sentències judicials- pugui traduir-se automàticament al català (o al castellà si estan escrites originàriament en català). Aquesta traducció seria possible gràcies al traductor jurídic que s’està desenvolupant al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica i seria consultable a través del Portal Jurídic.

En el capítol tecnològic, el Departament també està desenvolupant amb ajuda de fons europeus, la textualització de les vistes orals que permetrà localitzar i transcriure els textos catalans dels àudios resultants de les vistes.

Incentius

Actualment, ja existeix un conveni entre el departament de Justícia i Qualitat Democràtica i el CICAC pel qual es bonifica amb fins a 25€ als advocats del torn d’ofici cada vegada que inicien les actuacions judicials en català. En aquest sentit convé recordar que el 2025 el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica destinarà 500.000 euros a l’impuls del català en l’àmbit de l’assistència jurídica gratuïta.

En la mateixa línia, s’impulsarà que aquesta mesura –la bonificació als lletrats per incoar actuacions en català- es pugui ampliar també als advocats privats.

I pel que fa als jutges i funcionaris judicials, es treballarà perquè aquests percebin també una bonificació econòmica cada vegada que escriguin en català una sentència o documents de tramitació judicial com les notificacions. Es persegueix amb això recuperar percentatges d’ús del català que es van assolir en el passat (principis dels anys 2.000) de fins al 20% de sentències en català gràcies a un programa d’incentius econòmics que retribuïa aquest ús de la llengua a jutges, fiscals i funcionaris judicials.

Mesures organitzatives i de formació

Una altra de les mesures consistirà a impulsar que el coneixement del català operi com a mèrit en el procés de selecció dels membres de la carrera judicial. Actualment el català es considera un mèrit en la fase de tria de destí, un cop superat el procés selectiu. El que ara es proposa és que el català pogués ser un mèrit en el cas que es creés una nova fase de mèrits dins de l’accés a la judicatura, que actualment selecciona els seus membres en una única fase d’exàmens de coneixement jurídic.

A més,cal recordar que la formació lingüística i especialitzada a través del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEFJE) és una de les primeres propostes que es fan als nous professionals que s’incorporen a l’Administració de Justícia a Catalunya, així com l’acompanyament a través dels serveis lingüístics del Departament. En matèria de formació lingüística també s’està oferint formació de català a tots els fiscals de l’Estat a petició de la Fiscalia General de l’Estat.

Desplegament llei d’eficiència

En la primer intervenció de la trobada, la secretària per a l’Administració de Justícia, Iolanda Aguilar, ha presentat el pla d’implementació a Catalunya de la Llei orgànica 1/2025 de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia. En aquest sentit, Aguilar ha posat de relleu la importància de poder debatre sobre la llei en un fòrum com la Taula pel Pacte Nacional per la Justícia que va ser creat, especialment, com a punt de trobada per millorar el servei públic de justícia a Catalunya.